-
Drets de l'home
L'Assemblea Constituent va declarar els Drets de l'Home i del ciutadà, la sobirania nacional, la llibertat i igualtat dels homes, principis que es van formalitzar a la primera constitució francesa, el precedent immediat va ser la nord-americana de 1787. -
Revolucio Francesa
La Revolució Francesa (1789–1799) és considerada el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
A finals del segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debil -
Una Constitució per a França
Davant les pressions perquè l'Assemblea Nacional es van dissoldre, el 20 juny 1789 els diputats van jurar no fer-ho fins a elaborar una Constitució per a França (Jurament del Joc de Pilota). Des d'aquest instant l'Assemblea Nacional es va transformar en Assemblea Constituent. Als intents del monarca per reprimir una insubordinació que qüestionava l'ordre establert respondre el poble de París amb l'Assalt a la Bastilla (14 de juliol). -
Assalt a la Bastilla
El poble de París va assaltar la fortaleza de la Bastilla el 14 de juliol, i van agafar les armes i van defensar el procés revolucionari perla força. A causa de la Gran Por els pagesos van assaltar molts Castells de la noblesa i van cremar els registres dels drets feudals. -
Eliminació dels privilegis feudals
L’ asamblea Nacional Constituent decretà, el 4 d’ agost, la eliminació dels privilegis feudals i creà la declaració de drets de l’home i del ciutadà. -
Constitució de 1791
L'Assemblea Constituent va promulgar la Constitució de 1791, llei fonamental que organitzava la vida de França i en la qual es va contemplar la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari.
L'Assemblea Nacional posava la Revolució en mans dels sectors moderats, els girondins. Amb ella França va deixar de ser una monarquia absoluta i es va organitzar com una monarquia de caràcter limitat i constitucional. -
Primeres fissures entre els revolucionaris
Arribats a setembre de 1792 es plantejarien les primeres fissures entre els revolucionaris. Per a una part dels revolucionaris el principal perill que plantejava la situació seria la subversió social, i per tant el retorn a l’ordre esdevindria una prioritat. -
Lluis XVI jutjat per la Convenció
Respecte del procés al monarca, després del seu empresonament al Temple, Lluís XVI va ser jutjat per la Convenció el desembre de 1792. La Gironda es decantava per una actitud de clemència i va intentar proposar solucions que evitessin el regicidi passant des del desterrament fins a la ratificació popular -
Després del procés al “tirà”
Després del procés al “tirà” per part d’una assemblea erigida en tribunal improvisat, la seva condemna a mort i execució a la guillotina, el 21 de gener de 1793, la Convenció es veuria obligada a comprometre’s irreversiblement amb una política de democràcia política i de defensa republicana i nacional, tot i que una part dels seus membres rebutjaven la seva aplicació. -
Girondins
Desplaçats de la direcció de la Revolució, els girondins tractarien inútilment de contraatacar. Un dels seus portaveus, Isnard, amenaçaria a París amb una subversió total si la Revolució arribava a atemptar contra la legalitat. Aquesta provocació verbal comportaria la reacció del moviment popular parisenc que el 2 de juny va portar la Guàrdia Nacional a pressionar la Convenció. Aquesta, amenaçada, va acceptar la detenció de vint-i-nou dels principals diputats girondins. -
Perills interns i externs
La seva darrera flamarada i victòria política real es donaria el 5 de setembre de 1793 amb l’aprovació de les mesures que conduirien al Terror.
Finalment, després de la derrota i caiguda girondina el juny de 1793, la Convenció va aprovar un nou text constituent, la Constitució de l’Any I, ratificada pel poble el 10 d’agost. -
Napoleon I
Durant el Directori francès, la inestabilitat política i la necessitat de posar fi a la guerra contra Europa van proporcionar un gran poder a l'exèrcit, el qual va ser recolzat per la burgesia ja que aquesta necessitava ordre per a consolidar les transformacions ja produïdes.
Aquesta situació fou aprofitada per Napoleó Bonaparte per a accedir al poder. El 1799, mitjançant un cop d'Estat, es va constituir el Consolat, i Napoleó es va convertir en primer cònsol.
