-
El Final de l'Antic Regim
Les causes van provocar una situació revolucionària.- Causes econòmiques: Des del 1760 les males collites, l'escassetat d'aliments i l' alça dels preus va provocar el descontentament del poble.
- Causes socials: Els burgesos s'havien enriquit durant el s. XVIII, però estaven descontents perquè tenien poc poder polític.
- Causes ideològiques: Les idees il·lustrades defensaven que totes les persones eren iguals en dignitat i que tenien uns "drets naturals" que el poder polític havia de respectar
-
Revolta dels privilegiats
per a solucionar el dèficit de l'estat, els ministres d'hisenda del S XVI intenten fixar un nou impost en el qual paguen també els estaments privilegiats, que es neguen en 1787 el rei convoca una assemblea dels nobles per a intentar aprovar l'impost; ho rebutgen, Lafayette llança la idea de convocar estats generals que és l'única que pot aprovar nous tributs. Aquesta convocatòria exigeix un procés electoral per a triar representants dels diferents estaments. -
Revolucio Francesa
Es considerada el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. A finals del segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. En aquest periode tambe va va haber-hi una monarquia constitucional que va acabar a l'any 1792. -
Monarquia constitucional
Acceptada l'assemblea nacional el primer va ser redactar una constitució i fer lleis que transformen l'antic règim. El 4-8-1789 l'assemblea va abolir els privilegis de la societat estamental. El 26-8-1789 va aprovar la declaració de drets de l'home i del ciutadà. La nacionalització dels béns del clergat per a vendre'ls en canvi d'unes lletres cridades assignats, intenta també convertir als sacerdots en funcionaris de l'estat i haurien de jurar la constitució i rebran un sou de l'estat. -
Revolta burgesa
S'inauguren en Versalles els estats generals, els privilegiats demanen reunions per separat i vot per estament. El tercer estat demana reunions conjuntes i vot per individu. El 7-7 el tercer estat es proclama assemblea nacional i exigeix que es desunan els altres dos estaments, el rei accepta la legalitat d'aquesta assemblea. -
Revolta Popular
El poble de París decideix apoderar-se de les armes emmagatzemades en els invàlids i de la munició emmagatzemada en la bastilla, les masses assalten la bastilla. A l'agost les revolucions s'estenen al camp, el cridat la gran peur. Els camperols ataquen les propietats dels nobles destruint documents que establien les seves obligacions amb els nobles. -
Convencio Republicana
Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la monarquia i l'aristocràcia, i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una república. El rei Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat. La Convenció va tenir un caràcter liberal, amb l'excepció del violent període jacobí. -
Execució Lluis XVI
Després del procés al “tirà” per part d’una assemblea erigida en tribunal improvisat, la seva condemna a mort i execució a la guillotina, la Convenció es veuria obligada a comprometre’s irreversiblement amb una política de democràcia política i de defensa republicana i nacional, tot i que una part dels seus membres rebutjaven la seva aplicació. -
El Directori
és la de la restauració burgesa. En 1795 es proclama una nova constitució que concedeix el poder legislatiu a dues assemblees i l'executiu a un directori de cinc membres. No obstant això el Directori aviat comença a rebre pressions. El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat -
Època Napoleònica
El 1799, Napoleó va ser nomenat primer cònsol, és a dir, cap de govern durant tres anys. A poc a poc, va anar imposant un poder cada vegada més dictatorial: el 1802 es va proclamar cònsol vitalici i el 1804 es va coronar emperador amb el nom de Napoleó I. L’Imperi napoleònic va perdurar durant deu anys. Els seus grans triomfs militars i la seva capacitat per governar amb mà de ferro reprimint les revoltes populars i els complots dels absolutistes el van consolidar sense cap discussió en el poder -
Napoleó
L’obra política de Napoleó ha estat qualificada de contradictòria, ja que d’una banda va consolidar les conquestes revolucionàries principals (igualtat jurídica, abolició del règim feudal, supressió dels ordes religiosos, venda de les terres de l’Església, redefinició de la propietat de la terra en un sentit capitalista), i de l’altra va trair l’esperit de la Revolució amb l’establiment d’un règim autoritari i el retorn al poder d’una nova classe de notables –aristocràcia i alta burgesia–. -
El Poder de Napoleó
Un dels motius del prestigi i del poder de Napoleó va ser la seva capacitat per allunyar el perill d’una invasió estrangera contra França. Els monarques abso-luts europeus s’havien oposat des del començament a la França revolucionària i havien coalitzat els seus exèrcits per lluitar-hi en contra. Napoleó va aconseguir derrotar aquests monarques i conquerir amb els seus exèrcits una bona part d’Europa. -
Napoleó deixa el poder
El 1814, després d’haver estat derrotat a Rússia i a Espanya, Napoleó deixà el poder. Tot i el seu retorn efímer, el 1815 fou derrotat definitivament a Waterloo, i no sols a França, sinó a tot Europa semblava inevitable que tornaria l’Antic Règim.
