-
569 BCE
Pitàgores de Samos
Filòsof i matemàtic grec, fundador de l’escola o secta politicoreligiosa que porta el seu nom.Samos,580 aC-Metapont,497 aC.Fundà una comunitat centrada en l’estudi de les matemàtiques i activa en els afers polítics de la ciutat.La saviesa del mestre no fou divulgada pels seus deixebles,tal com establien els preceptes de la comunitat.La relació entre els quatre primers números enters,i també el descobriment del teorema de Pitàgores i la incommensurabilitat de la diagonal i del costat del quadrat -
546 BCE
Tales de Milet
Pensador grec, primer representant de l’escola naturalista de Milet.
Milet, 630 aC-Milet, 546 aC
Es dedicà al comerç. Viatjava a Egipte sovint. Orientat primer a l’estudi dels fenòmens naturals (el cel i la terra, les causes dels terratrèmols i de les crescudes del Nil, etc.) i hom li ha atribuït diverses proposicions de geometria elemental. El primer a rebutjar les explicacions mítiques que feien dependre l’origen del món de forces personals. -
323 BCE
Euclides
Matemàtic grec. 300 aC-300 aC. Estudià a Atenes i residí a Alexandria, on fundà una escola matemàtica. Desenvolupà les seves teories en els Elements. Donà un tractament lògic a la geometria i la dotà d’un cos d’axiomes. Estudià les fraccions i les proporcions i enuncià una teoria dels nombres. Ideà un procés de càlcul per a obtenir el màxim comú divisor, anomenat algorisme d’Euclides. Desenvolupà els principis de l’òptica geomètrica. -
288 BCE
Arquimedes
Siracusa,287aC-Siracusa,212aC.Va demostrar que l’àrea de l’esfera és igual a l’àrea lateral del cilindre recte circumscrit i que l’àrea total d’aquest cilindre i el seu volum són,ambdós,una vegada i mitja els respectius de l’esfera.π.És particularment famós per la llei de la palanca.Demostrà,després,la llei física coneguda com el principi d'Arquimedes.Arquimedes pensà aquest procediment quan ell mateix vessà aigua en ficar-se en una banyera massa plena i que en va sortir cridant eureka -
360
Hipàtia d'Alexandria
Matemàtica, metgessa i filòsofa. Alexandria,370-?, 415.Es preocupà d’editar l'Almagest l’obra més important de Ptolomeu.Fou una defensora indiscutible de la filosofia neoplatònica i s’oposà a la implantació del cristianisme al Museu d’Alexandria, del qual fou el darrer director.Morí assassinada al carrer en mans de cristians fanàtics en veure que no volia convertir-se a la fe cristiana. És la primera dona matemàtica que hom coneix.Agora és un drama històric de 2009 dirigit per Alejandro Amenábar -
780
Mohammed ibn Musa Al-Khwarazmi
Astrònom i matemàtic persa. Coràsmia, 780-Bagdad, 840
Desenvolupà el càlcul algèbric (el terme “àlgebra” i els seus derivats provenen del seu Kitāb al-muḫtasar fi ḫišab al-ǧabr wa-I-muqābala), sobretot la teoria de les equacions de segon grau, i també és autor de tractats de geometria, d’unes taules astronòmiques (perfeccionades per al-Maǧritī) i de diversos escrits sobre l’astrolabi. Els termes “algorisme” i “algoritme” provenen del seu nom (al-Ḫwārizmī). -
1170
Leonardo de Pisa "Fibonacci"
Matemàtic italià.Pisa, 1170-?, 1230
Féu nombrosos viatges per tota l’àrea de la Mediterrània. És conegut per la seva obra, en la qual posà fi a la numeració romana i donà un ple desenvolupament a la utilització dels nombres àrabs i hindús. Estudià la successió anomenada avui de Fibonacci(0,1,1,2,3,5,8,13,21,34...), i aplicà l’àlgebra als problemes geomètrics. Desenvolupà la trigonometria i féu treballs interessants sobre les equacions quadràtiques. -
1499
Niccolo Fontana "Tartaglia"
Nom amb el qual és conegut el matemàtic italià Niccolò Fontana.Brescia, 1500-Venècia, 13 de desembre de 1557
Estudià l’equació de tercer grau i en trobà la resolució; posteriorment Cardano es basà en la fórmula de Tartaglia per a elaborar-ne una teoria completa. Féu també diverses investigacions sobre geometria, física, balística, fortificacions, etc. Cal destacar-ne les obres Quesiti ed invenzioni diverse (1546) i General trattato de numeri e misure (1556-60), en 3 volums, obra pòstuma. -
René Descartes
Filòsof i científic francès.La Haye,1596-Estocolm,1650.Pare de la filosofia moderna.La primera certesa és la del propi pensament, a partir de la qual passa a l’afirmació de la pròpia existència(cogito, ergo sum).Construí la primera teoria mecànica general de l’Univers i afirmà clarament la unitat de la constitució material del cosmos, amb la consegüent unificació de la física celeste i terrestre.Formulà amb netedat el principi d’inèrcia i descobrí la llei de la refracció de la llum. -
Pierre de Fermat
Advocat occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics. Beaumont-de-Lomagne, Gascunya,1601-Castres,1665.Introduí per primera vegada l’infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria dels nombres.Aplicà el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents.El 1679 el seu fill Samuel escriví Varia opera mathematica, on es recull l’obra de Fermat. -
Blaise Pascal
Matemàtic, físic, filòsof i escriptor francès. Clarmont d'Alvèrnia, 1623-París, 1662.Construí una màquina de calcular que fou l’admiració dels seus contemporanis. Estudià el càlcul de probabilitats.Dins el camp de la física, inspirà o bé féu directament nombrosos experiments relatius a la pressió atmosfèrica. Hi ha una unitat de mesura amb el seu nom. -
Isaac Newton
Físic anglès. Woolsthorpe, 1643 — Kensington,1727 Mètode matemàtic de les fluxions (origen del càlcul infinitesimal), teories sobre la natura de la llum i dels colors, gravitació universal.Newton volgué demostrar que tot l’Univers funciona segons una llei natural (la de la gravitació) que no requereix cap aplicació contínua de força i que només necessita la intervenció divina per a la creació i la posada en marxa. -
Carl F. Gauss
Matemàtic alemany. Brunsvic,1777-Göttingen,1855.Aportacions transcendentals en la teoria dels nombres i en l’àlgebra.Càlcul de probabilitats i tingué la idea de la primera geometria no euclidiana.Exposà el mètode per a determinar òrbites planetàries partint de tres observacions de l’astre i exposà el principi de constricció mínima. Establí un sistema absolut d’unitats elèctriques, basat en el CGS.Estudià matemàticament el magnetisme terrestre, i construí el primer telègraf elèctric -
Ada Lovelace
Londres,1815-Londres,1852.El 1833 conegué Charles Babbage, el qual concebé una màquina de calcular, mai construïda però considerada com l’embrió dels actuals ordinadors. Preveié per a la màquina una gran diversitat d’aplicacions, a més de les purament aritmètiques, entre les quals cal assenyalar la definició d’un algoritme per a calcular els nombres de Bernoulli.El 1979 el programa informàtic del departament de defensa nord-americà ADA rebé aquest nom en el seu honor. -
Georg Cantor
Matemàtic alemany. Peterburg, 1845-Halle, 1918.La seva obra abastà els camps de l’anàlisi, la topologia i la lògica matemàtica. Creador de la teoria de conjunts, la seva anàlisi del concepte d’infinit ha plantejat la necessitat d’un examen crític dels mateixos fonaments de les matemàtiques. Definí el concepte de cardinal per a conjunts finits i infinits. Així mateix, desenvolupà la teoria dels nombres irracionals, introduí els nombres transfinits. -
David Hilbert
Matemàtic alemany. Königsberg,1862-Göttingen,1943.Dedicat a la lògica matemàtica, aplicà a la geometria els nous instruments lògics introduïts per Peano. Fou el cap de l’escola formalista i el creador de la metamatemàtica, s’esforçà per provar la consistència del sistema axiomàtic i inventà un simbolisme que, juntament amb els de Russell i Lukasiewicz, ha trobat una amplíssima audiència en el món científic. Introduí el concepte d’espai que avui porta el seu nom. -
Julio Rey Pastor
Matemàtic castellà. Logronyo, 1888-Buenos Aires, 1962. S'ocupà de diversos aspectes de la matemàtica, com ara els espais n -dimensionals. És molt conegut com a autor d’obres de text i de divulgació i com a historiador de la matemàtica. L’Institut d’Estudis Catalans li publicà, dins la col·lecció de Cursos de Física i Matemàtica, l’obra Teoria de la representació conforme. -
Pere Puig i Adam
Matemàtic. Barcelona, 1900-Madrid, 1960 El 1926 guanyà la càtedra de matemàtiques de l’Instituto de San Isidro, de Madrid. Cursà la carrera d’enginyer industrial i fou professor de càlcul infinitesimal de l’Escuela Superior Aerotécnica i catedràtic de didàctica matemàtica de la Universitat de Madrid. Durant la guerra fou professor a l’Institut-Escola del Parc, a Barcelona. Publicà estudis d’automàtica i col·laborà en un gran nombre d’obres didàctiques amb J. Rey Pastor. -
Alan Turing
Matemàtic,filòsof i criptògraf anglès.Londres,1912-Wilmslow,1954.Ideà el concepte teòric d’una màquina calculadora universal,que és anomenada màquina de Turing.Treballà en el camp de la lògica matemàtica i s’interessà per la intel·ligència artificial.La seva activitat fou fonamental per a desxifrar el codi Enigma,va posar fi a la 2na Guerra Mundial i va salvar milers de vides.Fou condemnat per pràctiques homosexuals.Morí enverinat després de menjar una poma amb cianur.
Descifrando enigma(peli) -
J.F. Nash
Economista i matemàtic nord-americà.Bluefield, 1928-Monroe Township, 2015.Dedicà les seves recerques sobretot a la teoria dels jocs i en que estableix un criteri per a situacions estàtiques segons les perspectives de beneficis dels diferents agents actuants.Aportà en els camps de la geometria diferencial i en el de les equacions diferencials parcials el·líptiques.Va tindre esquizofrènia,fou hospitalitzat diverses vegades en centres psiquiàtrics al llarg de la seva vida.Una ment meravellosa(peli)
