-
La revolució de les dues Sicílies.
Ferran I de Nàpols, després del periple causat per la Revolució francesa i les guerres napoleòniques que havien fet que Ferran VII s'exiliés a França, va tornar al tron napolità amb un fort sentiment de resistència patriòtica i va canviar la denominació Nàpols-Sicília per la de Regne de les Dues Sicílies. -
Guerra contra Àustria i incorporació de Lombardia
Estaven convençuts que per culminar la seva magna obra era d'imperiosa necessitat enfrontar-se a Àustria, principal enemiga de tal unió, i que també havia annexat els estats de Lombardia i Venècia. -
Annexió dels Estats de Parma, Modena i Toscana. …
La victòria sobre Àustria va despertar el sentiment nacionalista entre els estats d'Itàlia Central. Un plebiscit realitzat el 1860 va determinar llavors la incorporació al regne de Sardenya (base de la futura Itàlia), dels estats de Parma, Mòdena i Toscana. -
Incorporació de roma
Una segona ho va ser per la guarnició francesa que custodiava Roma (1867). La situació va canviar per complet tres anys després, quan va esclatar la guerra franc-prusiana, ja que Napoleó III va haver de retirar la guarnició que mantenia a Roma (1870). -
Incorporació de Venècia.
La incorporació de Venècia, en mans austríaques, es va produir com a conseqüència de l'aliança d'Itàlia a Prússia a la guerra contra Àustria el 1866. Només quedava Roma.