Captura de pantalla a 2024 10 03 17 22 10

UNA HISTÒRIA DE LES IDEES

  • Period: 701 BCE to 476

    El Bressol d'occident

    Van apareixen les primeres idees a occident
  • 315

    La República

    Llibre de Platón. Explora el coneixement, la realitat, i el camí cap a la veritat
  • Period: 334 to 476

    El naixement de l'Imperi

    Amb les conquestes d'Alexander el Gran els límits de la polis s'obren i van desapareixen. En un món hel·lenístic, amb un imperi creixent, la ciutat-estat.
  • 340

    Ètica a Nicòmac

    D'Aristòtil. Defineix la virtut com a punt mig i explora la vida feliç i el bé suprem.
  • 380

    Dogma cristia

    Amb la imposició de la religió i l'església cristianes i l'oblit de la llengua grega, s'inicia un nou saber fundat com dogma cristià
  • 384

    Aristòtil

    Aristòtil
    Va fer conèixer la terminologia científica i filosòfica a la seva època, es va centrar al llenguatge i la seva relació amb aquest món, i a l'ésser polític, l'ésser humà
  • 405

    Escoles socràtiques

    Les escoles socràtiques van sorgir després de la mort de Sòcrates l'any 399 a.C., quan els seus deixebles es van dispersar i van fundar diferents corrents filosòfics inspirats en els ensenyaments del mestre. Aquestes escoles van tenir una influència important en el desenvolupament posterior de corrents filosòfics com l'estoïcisme i l'epicureisme. L'escola cínica va ser probablement la més popular i duradora de les escoles socràtiques menors, persistint fins a la caiguda de l'Imperi Romà.
  • 427

    Plató

    Plató
    Es un filòsof que es centra amb les preocupacions del coneixement segur amb fonaments de l'educació, amb la teoria política i amb la teoria de les idees que és: estableix una realitat dual, on el món de les Idees és la veritable realitat i font del coneixement autèntic, mentre que el món sensible és només una còpia imperfecta.
  • 470

    Sòcrates

    Es un filòsof que es preocupa per el individu, de la seva dimensió moral i intel·lectual.
  • Period: 476 to 1543

    L'orde de déu

    Amb la caiguda de l'imperi romà desapareix també la cultura grega i s'obre pas la cultura de l'Europa occidental
  • 485

    Sofistes

    Els sofistes van ser un grup de pensadors i mestres de retòrica que van tenir una gran influència a l'antiga Grècia, especialment a Atenes, durant els segles V i IV aC.
  • 680

    L'aparició de les monedes

    Amb l'aparició de les monedes i de la escriptura es fa possible el món abstracte on comencen a apareixen els primers filòsofs
  • 753

    Apareixement noves creences: L'epicurisme, l'estoïsem, l'escepticisme i el cristianisme

    La crisis de l'ordre grec i la desaparició de les muralles confinen la preocupació filosòfica alterreny de la intimitat, aquestes són respostes per a qui es trobi perdut
  • 1450

    L'Humanisme

    Comença amb un procés de recuperació i de la recuperació pagana de Grècia i Roma i la revisió de teologia i la cosmologia, que dona llum a les filosofies alternatives resdescobertes
  • Period: 1543 to

    La raó i l'època de les llums

    L'aparició de la nova ciència de la naturalesa requereix una nova filosofia. Al segle XVII la renovació de la filosofia. L'emancipació de la tutela teològica i el coneixement i el domini del món de la nova ciència fan aparèixer la fe de l'ésser humà en ell mateix. L'entusiasme per la raó i la crisi de la societat estamental unirà Europa sota
    un optimisme revolucionari que engendrarà el nou Estat i les condicions que conduiran a
    les noves realitats politicosocials dels segles posteriors.
  • Period: 1543 to

    Revolució astronomicocosmològica

    La revolució astronomicocosmològica va transformar la visió de l'univers durant els segles XVI i XVII. Amb figures com Copèrnic, Kepler, Galileu i Newton, es va passar del model geocèntric al model heliocèntric, situant el Sol al centre del sistema solar i establint les lleis del moviment i la gravitació universal.
  • Descartes

    Descartes
    Va ser un filòsof, matemàtic i científic francès, considerat un dels pensadors més influents de la filosofia moderna i el pare de la geometria analítica. La seva obra va tenir un impacte profund en diverses disciplines, i moltes de les seves idees són fonamentals per al desenvolupament del racionalisme i la ciència moderna.
  • Discurs del mètode

    De René Descartes .
    Obra fonamental del racionalisme que introdueix el "Cogito ergo sum" (Penso, doncs existeixo).René
  • Assaig sobre l'enteniment humà

    De John Locke.
    Fundacional per a l’empirisme, defensa que tot coneixement prové de l'experiència.
  • Immanuel Kant

    Immanuel Kant
    Va ser un filòsof alemany que va culminar a la il·lustració. La seva obra va marcar una transformació fonamental en la manera de concebre el coneixement, la moral, la metafísica i l'estètica, i va establir les bases de la filosofia moderna.
  • Period: to

    Revolució industrial

    La Revolució Industrial va ser un període de grans transformacions econòmiques, tecnològiques i socials que va començar a la segona meitat del segle XVIII, principalment a Gran Bretanya, i es va estendre a altres països al llarg del segle XIX. Es va afegir una nova maquinaria més avacada entre altres .
  • Hegel

    Hegel
    Va veure una bona oportunitat la incorporació de les masses socials a la vida social, va ser partidari de la Revolució Francesa, però es va donar compta que aquesta dissol l'ordre social
  • Crítica de la raó pura

    De Immanuel Kant
    Sintetitza empirisme i racionalisme, diferenciant fenomen i noümen (realitat en si mateixa).
  • Period: to

    L'esperit del poble

    El capitalisme i la societat de masses. lluny de conduir la humanitat a la felicitat generen desigualtats i condicions laborals inhumanes. Una part de la societat s'enriqueix mentre les grans masses de treballadors se sumeixen en una pobresa cada vegada més insostenible.
  • Period: to

    Revolució Francesa

    És un dels esdeveniments més importants de la història moderna, i va tenir un impacte profund en el desenvolupament polític, social i cultural d'Europa i del món. Va suposar la caiguda de l'Antic Règim (monarquia absoluta, societat estamental i poder de l'Església) i l'ascens de nous ideals basats en els principis de llibertat, igualtat i fraternitat. Aquests es van estendre arreu i van transformar l'organització política i social dels estats europeus i de les colònies.
  • Auguste Comte

    Proclamava la superioritat del coneixement científic sobre la resta de sabers, ja que considerava que l'únic que es basa en l'experiència produïa un coneixement objectiu
  • Nietzsche

    Denuncia els éssers humans es regeixin pels valors morals de la tradició cristiana i exaltarà l'idea d'un superhome del bé i el mal.
  • Marx

    Marx
    La principaal preocupació van ser els problemes que intenta solucionar conscienciant els obrers de la seva força davant el capital , i retornar-los així el control propi destí
  • Freud

    Intenta buscar noves explicacions per combatre l'augment de casos de malalties mentals que deixen el subjecte perdut davant la reaitat.
  • Period: to

    El rerefons del subjecte

    Les motivacions reals dels individus en la seva acció són influïdes per les condicions socials i econòmiques del seu temps. El procés d'industrialització genera precarietat i desigualtats laborals, impulsant la necessitat de conscienciació i control personal. A més, l'existència humana es veu afectada per valors tradicionals i malalties mentals derivades de la descohesió social.
  • Period: to

    La ciència a debat

    Al segle XIX, es va defensar la superioritat del coneixement científic per la seva objectivitat basada en l'experiència. Actualment, la societat reconeix la confiança en la ciència, però també necessita entendre aspectes com l'art, la moral i la psique humana, que són importants tot i no ser reduïbles a mètodes científics.
  • La gaia ciència

    De Friedrich Nietzsche
    Explora temes com el nihilisme i la mort de Déu, qüestionant els valors morals tradicionals.
  • Ortega y Gasset

    Ortega y Gasset
    Vitalisme que exalta la importancia de l'afirmació de l'experiencia vital per al subjecte i la dependència maxima entre les coses i jo, de manera que l'ésser humà es realitza com a tal quan es fa conscient de les circumstanciès que l'envolten.
  • Heidegger

    Heidegger
    fa una critica de la filosofia tradicional, proposant un replantejament radical de la filosofia i del que és el subjecte basant-se en l'experiència de la pròpia existència. Definint el jo a partir de l'existència i no de l'essencia, i negant la possibilitat de l'objectivisme cientific i de l'assoliment d'un coneixement o sentit total i universal. Encara que tenen molts punts en comú, ambdues teories acabaran enfrontades.
  • Gadmer

    Gadmer
    Gadamer és un dels exponents del corrent hermeneutic de finals del segle XX com a tal proposa un nou concepte d'interpretació de les obres d'art, proporcionant-li un sentit a aquestes obres
  • Period: to

    L'espectador entra en escena

    Fins aquell moment l'espectador havia sigut el receptor d'una obra d'art acabada i completament definida Gadamer serà el primer d'una sèrie de pensadors que atorga l'espectador un paper actiu en la seva relació amb l'obra d'art, ja que li proporciona un sentit.
  • Popper

    Popper
    Va consolidar les bases de les teories científiques.
  • Hannah Arendt

    Hannah Arendt
    És una de les pensadores més influents del segle XX. Va analitzar el totalitarisme, l'acció humana i la política. A "Els orígens del totalitarisme", va estudiar les bases dels règims totalitaris. A "La condició humana", va destacar la importància de l'acció i la llibertat pública. Amb la "banalitat del mal," va explorar el mal com a obediència cega.
  • Period: to

    Existencialismes i vitalismes

    En el context de les dues guerres mundials.
  • Period: to

    Primera Guerra Mundial

    La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va ser un conflicte global iniciat per tensions nacionalistes, econòmiques i polítiques a Europa. Enfrontà les Potències Centrals (Alemanya, Àustria-Hongria) amb els Aliats (França, Regne Unit, Rússia). Va acabar amb la derrota dels imperis centrals i va portar grans canvis polítics i socials.
  • El tema del nostre temps

    De José Ortega y Gasset.
    Reflexiona sobre la raó i la perspectiva individual, una obra clau del relativisme i racionalisme modern.
  • Habermas

    Habermas
    Es considera l'últim membre de l'escola, te profundes divergències amb els seus mestres i predecessors. La seva obra es concentra en les bases de la teoria social i l'epistemologia, en l'analisi de la societat industrial i capitalista avançada.
  • Period: to

    Crisi de la raó moderna

    L'esperança en la raó, iniciada per pensadors clàssics, es va veure sacsejada pels horrors del segle XX. Aquest context va portar a una reflexió crítica sobre la pràctica científica, que es va reprendre per membres de l'Escola de Frankfurt, centrada a Alemanya abans del règim nazi.
  • Period: to

    Segona Guerra Mundial

    La Segona Guerra Mundial va ser el conflicte bèl·lic més important del segle XX. Entre el 1939 i el 1945, Europa va viure l'enfrontament de dues grans aliances: les potències de l'Eix, amb Alemanya, Itàlia i el Japó com a principals protagonistes, i els Aliats, amb els Estats Units, el Regne Unit, França i Rússia, entre d'altres.
  • La condició humana

    De Hannah Arendt
    Analitza la vida activa i l’acció política, destacant la importància de la participació ciutadana.
  • Feyerabend

    Busca sòlidament a les bases de les teories científiques.
  • Kuhn

    Kuhn
    Busca solidament a les bases de les teories científiques.