-
Eleccions municipals (Esp.)
Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 van representar el triomf de la coalició republicanosocialista, especialment a les ciutats, fet que va evidenciar el rebuig popular a la monarquia d’Alfons XIII. Davant d’aquesta situació, el rei va decidir exiliar-se el 14 d’abril per evitar un conflicte. -
Proclamació de la república (Esp.)
El 14 d'abril del 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola, amb gran suport popular. Aquest canvi polític va marcar l’inici d’un període de profundes reformes socials i polítiques, conegut com el Bienni Reformista (1931-1933), que pretenien modernitzar Espanya i posar fi a les estructures heretades de la monarquia. Durant aquest període, es van aprovar reformes com la reforma agrària, la reforma militar i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. -
Gobern provisional dirigit per Niceto Alcalá-Zamora (Esp.)
Després de la marxa del rei Alfons XIII el 14 d'abril de 1931, es va instaurar un govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora. Aquest govern va ser responsable de gestionar la transició cap a la Segona República i de convocar eleccions a Corts Constituents per redactar una nova Constitució. -
Proclamació de la República Catalana (Cat.)
El 14 d’abril de 1931, Francesc Macià proclamà la República Catalana dins una Federació Ibèrica. Davant la negativa del govern provisional espanyol, acceptà establir la Generalitat de Catalunya com a òrgan d’autogovern. Aquesta institució representava la recuperació parcial de l’autonomia catalana. Tot i les limitacions, la Generalitat esdevingué un instrument fonamental per gestionar les competències catalanes. Aquest fet marcaria les relacions futures entre Catalunya i l’Estat espanyol. -
Es crea la Generalitat de Catalunya (Cat.)
Macià decideix substituir la República Catalana per la Generalitat de Catalunya, que passa a ser l'òrgan responsable de l'autogovern de Catalunya. A més, se li dóna la possibilitat a Catalunya de redactar un Estatut d'Autonomia. -
Eleccions constituents (Esp.)
El 28 de juny de 1931, les eleccions a Corts Constituents van donar la victòria a una coalició republicano-socialista amb àmplia majoria. Això va iniciar la redacció de la nova Constitució, però va generar divisions entre esquerres i dretes, amb conflictes socials, especialment amb l’Església, perquè es volia establir un Estat laic, separant-lo de l’influència religiosa. -
Estatut de Núria (Cat.)
L’Estatut de Núria va ser el primer projecte d’autonomia de Catalunya durant la Segona República Espanyola. Redactat a Núria el 1931 per una comissió d’experts, preveia un ampli autogovern, incloent institucions pròpies i el reconeixement del català com a llengua oficial. El text va ser aprovat en referèndum amb un gran suport popular, així es va establir la Generalitat de Catalunya, presidida per Francesc Macià, amb competències en educació, cultura i ordre públic. -
Constitució 1931 (Esp.)
La Constitució de 1931 va establir un estat republicà amb separació de poders entre l'executiu, el legislatiu i el judicial. Va garantir drets amplis, com el vot femení, que va permetre a les dones votar per primera vegada a Espanya. Va declarar l’Estat laic, separant-lo de l’Església i reduint la seva influència en els afers públics. També va permetre expropiacions forçoses per a la redistribució de terres i recursos. -
Insurrecció anarquista a l'Alt Llobregat (Cat.)
El 18 de gener de 1932, els anarquistes van ocupar fàbriques a l'Alt Llobregat i van proclamar el comunisme llibertari. L'exèrcit va reprimir la revolta ràpidament i molts sindicalistes van ser detinguts o deportats. -
Cop d'estat (Esp.)
El 10 d’agost de 1932 va tenir lloc un intent fallit de cop d’estat conegut com la “Sanjurjada”, liderat pel general José Sanjurjo. -
Reformes clau a la Segona República (Esp.)
Aquest mateix any es van aprovar diverses reformes clau: la Llei de Bases de la Reforma Agrària, que va impulsar la redistribució de terres; la reforma militar, impulsada per Manuel Azaña, per modernitzar l’exèrcit i reduir el poder dels oficials més conservadors; i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que va reconèixer l’autogovern català dins de la República. -
Aprovació de l'Estatut d'Autonomia (Cat.)
El 1931, Catalunya va aprovar en referèndum l’Estatut de Núria, però aquest fou retallat per les Corts espanyoles abans d’aprovar-se el 1932. L’Estatut dotava la Generalitat de competències en educació, sanitat i economia. Malgrat les limitacions, l’autogovern català es va consolidar i va impulsar reformes socials. No obstant això, la dependència del govern central i els canvis polítics a Espanya dificultaren la seva aplicació. -
Proclamació de la República Catalana (Cat.)
El 20 de novembre de 1932, va ser la data en què es va dur a terme una nova proclamació de la República Catalana, però no va ser reconeguda per l'Estat espanyol. Això va passar després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. -
Revolta d'obrers miners (Esp.)
El 8 de gener de 1933, va tenir lloc una insurrecció a les mines de L'Horta de Sant Joan, a les Terres de l'Ebre, coneguda com la Revolta de les mines. Va ser un aixecament d'obrers miners que protestaven per les condicions laborals i socials en què vivien. La revolta va ser reprimida per l'exèrcit i va deixar diversos morts i ferits. -
Revolta de miners a Asturias (Esp.)
Concretament, al març va començar la revolta dels miners a Asturias. Els miners es van alçar en protesta per les condicions laborals i socials. Aquesta insurrecció va ser reprimida de manera violenta pel govern amb l'ús de l'exèrcit. -
Lluís Companys assumeix la presidència (cat)
Després de la mort de Francesc Macià el 1933, Lluís Companys va assumir la presidència de la Generalitat. Com a líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, va continuar amb les polítiques progressistes i catalanistes, promovent reformes socials i laborals. No obstant això, el triomf de la dreta espanyola a les eleccions del 1933 va complicar la relació amb el govern central. L’oposició a les polítiques conservadores i el seu ferm compromís amb l’autonomia catalana van generar tensions amb Madrid. -
Eleccions (Esp.)
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar eleccions generals a Espanya, que van resultar en la victòria dels partits de centredreta. La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) va obtenir una representació significativa, consolidant-se com una força important dins del nou panorama polític. Aquest resultat va suposar un augment de la influència de la dreta en el govern. -
Bienni Conservador (Esp.)
El Bienni Conservador (1933-1935) va començar després de les eleccions de novembre de 1933, amb la victòria dels partits de dreta, especialment la CEDA. Durant aquest període, el govern va frenar les reformes de l'era republicana anterior i va implementar polítiques més conservadores. Alejandro Lerroux va ser president, però amb el suport de la CEDA. Es van limitar algunes reformes i les tensions socials i polítiques van augmentar. -
Alejandro Lerroux (Esp.)
Alejandro Lerroux, líder del Partit Republicà Radical, va ser president entre 1933 i 1935. El seu govern es va centrar en polítiques conservadores, recolzant-se en la CEDA. Va frenar les reformes del Bienni Reformista i va moderar l'autonomia de les regions. -
Revolta de les Comarques a Catalunya (Cat.)
El 11 d'abril de 1934, va començar la Revolta de les Comarques a Catalunya, una protesta obrera contra les condicions laborals, reprimida pel govern central. Cosa que va provocar una gran tensió entre les classes treballadores. -
Vaga general a Catalunya (Cat.)
El 8 de juny de 1934, va començar la Vaga general a Catalunya convocada pels sindicats i partits d'esquerra, especialment la CNT i la UGT, com a protesta contra les polítiques laborals i socials del govern central. La vaga va ser reprimida violentament per l'exèrcit i les forces de seguretat. -
Suspensió de l'Estatut i del govern català (Cat.)
El 6 d’octubre de 1934, en protesta per l’entrada de la CEDA al govern espanyol, Companys va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. La resposta del govern central fou immediata: la Generalitat va ser dissolta, Companys i el seu govern empresonats, i l’Estatut suspès. Aquest període, conegut com el Bienni Negre, el qual va representar un fort retrocés per a l’autonomia catalana. -
Proclamació de l'Estat Català per Lluís Companys (Cat.)
El 7 d'octubre de 1934, Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola com a resposta a la situació política de l'època. Aquesta acció va ser part de la revolta generalitzada a Catalunya i altres regions d'Espanya, però va ser ràpidament reprimida pel govern central. -
Restauració de l'autonomia (Cat.)
El febrer de 1936, la victòria del Front Popular va restablir l’Estatut i va alliberar Companys i el seu govern. La Generalitat va recuperar les seves funcions i es reprengueren les polítiques socials i nacionals interrompudes el 1934. L’autonomia catalana es consolidà en un context polític molt inestable. Pocs mesos després, l’inici de la Guerra Civil canviaria completament la situació, convertint Catalunya en un dels principals focus de resistència republicana contra el cop d’estat franquista. -
Inici guerra civíl espanyola (Esp.)
La Guerra Civil Espanyola va començar el 17 de juliol de 1936, quan va tenir lloc un cop d'estat militar contra el govern de la Segona República Espanyola. Aquest cop va ser liderat per un grup de generals, entre ells Francisco Franco, amb l'objectiu de derrocar el govern republicà. El cop d'estat va ser parcialment exitós, ja que va dividir el país en dues zones. -
Period: to
CATALUNYA I LA GUERRA CIVIL (cat)
Durant la Guerra Civil, la Generalitat liderà la resistència catalana contra el franquisme, impulsant reformes revolucionàries i col·lectivitzacions. No obstant això, les tensions internes entre anarquistes, comunistes i republicans dificultaren la governabilitat. La guerra esdevingué un període de gran inestabilitat política i social. Al gener de 1939, les tropes franquistes ocuparen Catalunya, posant fi a l’autonomia i obligant Companys i altres dirigents republicans a exiliar-se. -
Fi de la República i repressió franquista (Cat.)
Amb la victòria franquista, la Generalitat va ser suprimida, l’Estatut anul·lat i el català prohibit. Milers de republicans van ser empresonats, executats o exiliats, inclòs Lluís Companys, que va ser capturat pels nazis i afusellat el 1940. La dictadura va imposar una política centralista i repressiva que negava qualsevol dret a Catalunya. No seria fins a la Transició democràtica que la Generalitat es restauraria i Catalunya recuperaria una part de la seva autonomia perduda. -
BIBLIOGRAFIA
https://www.mhcat.cat/recursos_i_recerca/recursos_projectes/recursos_en_linia/testimonis_memoria_de_la_historia_viscuda/la_segona_republica
https://www.enciclopedia.cat/lluis-companys-president-de-catalunya/la-republica-espanyola-i-la-generalitat-de-catalunya-1931
https://www.diba.cat/ca/web/ladiputacio/la-segona-republica-i-la-generalitat-1931-
https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Rep%C3%BAblica_Espanyola