Trabajo filosofía

By Ablanco
  • 640 BCE

    Presocràtics

    Presocràtics
    Filòsofs més reconeguts de l'edat Antiga
  • 624 BCE

    Tales de Milet

    Tales de Milet
    La seva teoria era que l'aigua és l'origen que va donar principi a l'univers, Una idea que els grecs l'anomenaven ''arjé''
    (624-546a.C)
  • 569 BCE

    Pitàgores

    Pitàgores
    Va ser un filòsof i matemàtic grec considerat el primer matemàtic pur. La seva teoria es tractava sobre la geometria, el Teorema de Pitàgores
    (569-475a.C)
  • 535 BCE

    Heràclit

    Heràclit
    Va ser un filòsof grec presocràtic que explicava que res en la vida és permanent perquè la pròpia naturalesa de l'existència és el canvi (535-470a.C)
  • 520 BCE

    Parmènides

    Parmènides
    Parmènides sosté que la naturalesa no pot consistir en una oposició entre contraris, perquè l'univers ha de ser necessàriament un continu replet de Ser
    (520-460a.C)
  • 490 BCE

    Protàgores

    Protàgores
    Era un filòsof presocràtic que deia que l'home era la mesura de totes les coses
  • Period: 476 BCE to 650 BCE

    Història de la filosofia antiga

    Primera etapa de la historia de la filosfia, es l'etapa en la qual les persones comencen a raonar per si mateixes
  • 470 BCE

    Sòcrates

    Sòcrates
    va ser un filòsof clàssic grec considerat com un dels més grans.
    Ell pensaba que el major bé de l'ésser humà no consisteix en atendre les coses que li pertanyen, a les quals posseeix, sinó més aviat al que és l'ell mateix
    (470-399a.C)
  • 460 BCE

    Gòrgies

    Gòrgies
    que res existeix perquè si,alguna cosa existeix, ha de ser l'Ésser o el No Ser, però el No Ser no existeix i, si l'Ésser existeix, hauria de ser etern. Tambè ensenya a persuadir mitjançant la paraula.
    (460-380a.C)
  • 427 BCE

    Plató

    Plató
    Plató proclama que l'Univers és un ésser viu i únic. És esfèric, perquè aquesta és la forma més perfecta i bella, i li va aplicar un moviment circular sobre si mateix i entorn d'un punt fix amb moviment uniforme i circular.
    (427-347a.C)
  • Period: 400 BCE to 301 BCE

    Sofistes

    400 BCE – 301 BCE
    Sofistes
    Els sofistes eren estudiants i mestres de retòrica, es dedicaven a l'ensenyament del sentit de les paraules.
  • 384 BCE

    Aristòtil

    Aristòtil
    En la seva Metafísica, Aristòtil concep al coneixement com un procés: Es parteix del comú amb els animals dotats de sensació i memòria i, per tant, amb experiència; és l'acumulació d'experiència el que als homes fa «experts»
    (384-322a.C)
  • 342 BCE

    Epicur

    Epicur
    Per a Epicur, el propòsit de la filosofia era la cerca de la felicitat (eudaimonia), caracteritzada per l'absència de torbació en l'ànima (ataraxia) i de dolor en el cos (aponía). La seva ètica hedonista considera procurar el plaer i evitar el dolor el propòsit de la vida humana
    (342-270a.C)
  • Period: 323 BCE to 31 BCE

    Hel·lenisme

    l'hel·lenisme es la denominació que rep el període de la història de la civilització grega i la seva òrbita,
  • 1 CE

    Séneca

    Séneca
    Per a Sèneca la saviesa i la virtut són la meta de la vida moral, l'única cosa immortal que tenen els mortals. La saviesa consistirà segons la doctrina estoica a seguir a la naturalesa, deixant-se guiar per les seves lleis i els seus exemples.
    (1-65d.C)
  • 345

    Agustí d'Hipona

    Agustí d'Hipona
    És considerat el «Doctor de la Gràcia», va ser el màxim pensador del cristianisme del primer mil·lenni i un dels més grans genis de la humanitat. Va dedicar gran part de la seva vida a escriure sobre filosofia i teologia,
    (354-430d.C)
  • Period: 476 to

    Història Filosofia Medieval

    La filosofia medieval sorgeix després del declivi de la cultura grega i romana, quan noves cultures van començar a produir treballs de filosofia
  • 1225

    Tomàs d'Aquino

    Tomàs d'Aquino
    La idea fonamental que estableix Aquino per a demostrar que Déu existeix és que Déu, encara que és invisible i infinit, pot ser demostrat a través dels seus efectes, els quals sí que són visibles i finits.
    (1225-1274d.C)
  • 1285

    Guillem d'Ockam

    Guillem d'Ockam
    Va ensenyar que els ens no han de multiplicar-se sense necessitat. Sobre aquest tema va escriure "no expliquis pel més el que puguis explicar almenys"
    (1285-1347d.C)
  • Period: 1492 to

    Història Filosofia Moderna

    La filosofia moderna neix com un faci fallida del pensament establert en l'Edat mitjana amb l'aparició dels humanistes i dels moviments renaixentistes causat per la revolució científica
  • Descartes

    Descartes
    Descartes deia que "Estic segur almenys que existeixo i que existeixo com alguna cosa que pensa. Això que soc no és el cos, sinó una substància l'essència de la qual consisteix a pensar"
    (1596-1650d.C)
  • Locke

    Locke
    és una de les principals figures de l'empirisme, moviment filosòfic que defensa que el coneixement humà part de l'experiència. “Cap coneixement humà pot anar més enllà de la seva experiència”.
    (1632-1704d.C)
  • Hume

    Hume
    La filosofia d'Hume va criticar el “racionalisme” en els seus aspectes centrals: (1) L'innatisme: va rebutjar les idees innates, va sostenir que no existeixen idees prèvies a la percepció, la qual cosa es pensa s'extreu del que es percep. (2) La preeminència del cogito: va ser reemplaçada per una consciència mobilitzada per l'extern
    (1711-1776d.C)
  • Kant

    Kant
    Kant l'expressa de la següent manera: "Si alguna cosa és o no un objecte de la raó pura pràctica, és només la distinció de la possibilitat o impossibilitat de voler l'acció per la qual, si tinguéssim la facultat per a això un cert objecte seria realitzat
    (1724-1804d.C)
  • Period: to

    Hermenèutica

    L'hermenèutica va emergir com a teoria de la comprensió humana
  • Period: to

    Història Filosofia Contemporània

    La filosofia contemporània és aquella que abasta els corrents filosòfics sorgits entre finals del segle XIX i inicis del segle XX, fins a l'actualitat. Aquests corrents es caracteritzen per la cerca de respostes a una sèrie d'inquietuds socials, polítiques i econòmiques.
  • Marx

    Marx
    El marxisme sintetitza la proposta iniciada per Marx per a pensar críticament la societat capitalista i la seva superació a través de l'alternativa revolucionària
    (1818-1883d.C)
  • Nietzsche

    Nietzsche
    Nietzsche deia que''Els micos són massa bons perquè l'home pugui descendir d'ells". "Tota convicció és una presó". "Solament aquell que construeix el futur té dret a jutjar el passat"
    (1844-1900d.C)
  • Freud

    Freud
    La teoría psicoanalítica de Freud son una sèrie de conductes autodestructives i esforços inusuals per a obtenir plaer
    (1856-1939d.C)
  • Ortega y Gasset

    Ortega y Gasset
    En l'antropologia filosòfica d'Ortega y Gasset l'home és un ésser d'obertura, és un ésser dialògic, l'existència del qual requereix del concurs dels altres i del propi món. No existeix separació home i món sinó coexistència. No es dona l'u sense l'altre
    (1883-1955d.C)
  • Heidegger

    Heidegger
    Heidegger explica que, encara que el Ser no pugui reduir-se a l'ens, sí que necessitem triar un ens des del qual començar a interrogar a l'Ésser
    (1889-1976d.C)
  • Gadamer

    Gadamer
    intenta fer intel·ligible el sentit de les tesis del filòsof de Friburg i això significa fer-les versemblants, mostrar-les com una possibilitat intel·lectual que respon a necessitats teòriques i epocales recognoscibles.
    (1900-2002d.C)
  • Maria Zambrano

    Maria Zambrano
    Maria Zambrano va desenvolupar el nucli central del seu pensament, la raó poètica, que és mètode de reflexió filosòfica perquè suposa una nova forma d'enteniment més viva, més concreta i més reveladora.
    (1904-1991d.C)
  • Sartre

    Sartre
    Sartre considera que l'ésser humà està "condemnat a ser lliure", és a dir, llançat a l'acció i responsable plenament de la seva vida, sense excuses
    (1905-1980d.C)
  • Hannah Arendt

    Hannah Arendt
    El que pretén Arendt és lluitar contra la indiferència moral, contra el pensament únic, contra les opinions prefabricades de la societat de masses
    (1906-1975d.C)
  • Habermas

    Habermas
    El coneixement i interès Habermas proposa la teoria dels interessos directors del coneixement. Entén per interessos les orientacions essencials que són intrínseques a la reproducció i autoconstitució de l'espècie humana
    (1929-actualitat)