-
Filòsofs més reconeguts de l'edat Antiga -
La seva teoria era que l'aigua és l'origen que va donar principi a l'univers, Una idea que els grecs l'anomenaven ''arjé''
(624-546a.C) -
Va ser un filòsof i matemàtic grec considerat el primer matemàtic pur. La seva teoria es tractava sobre la geometria, el Teorema de Pitàgores
(569-475a.C) -
Va ser un filòsof grec presocràtic que explicava que res en la vida és permanent perquè la pròpia naturalesa de l'existència és el canvi (535-470a.C) -
Parmènides sosté que la naturalesa no pot consistir en una oposició entre contraris, perquè l'univers ha de ser necessàriament un continu replet de Ser
(520-460a.C) -
Era un filòsof presocràtic que deia que l'home era la mesura de totes les coses -
Primera etapa de la historia de la filosfia, es l'etapa en la qual les persones comencen a raonar per si mateixes
-
va ser un filòsof clàssic grec considerat com un dels més grans.
Ell pensaba que el major bé de l'ésser humà no consisteix en atendre les coses que li pertanyen, a les quals posseeix, sinó més aviat al que és l'ell mateix
(470-399a.C) -
que res existeix perquè si,alguna cosa existeix, ha de ser l'Ésser o el No Ser, però el No Ser no existeix i, si l'Ésser existeix, hauria de ser etern. Tambè ensenya a persuadir mitjançant la paraula.
(460-380a.C) -
Plató proclama que l'Univers és un ésser viu i únic. És esfèric, perquè aquesta és la forma més perfecta i bella, i li va aplicar un moviment circular sobre si mateix i entorn d'un punt fix amb moviment uniforme i circular.
(427-347a.C) -
400 BCE – 301 BCE
Sofistes
Els sofistes eren estudiants i mestres de retòrica, es dedicaven a l'ensenyament del sentit de les paraules. -
En la seva Metafísica, Aristòtil concep al coneixement com un procés: Es parteix del comú amb els animals dotats de sensació i memòria i, per tant, amb experiència; és l'acumulació d'experiència el que als homes fa «experts»
(384-322a.C) -
Per a Epicur, el propòsit de la filosofia era la cerca de la felicitat (eudaimonia), caracteritzada per l'absència de torbació en l'ànima (ataraxia) i de dolor en el cos (aponía). La seva ètica hedonista considera procurar el plaer i evitar el dolor el propòsit de la vida humana
(342-270a.C) -
l'hel·lenisme es la denominació que rep el període de la història de la civilització grega i la seva òrbita,
-
Per a Sèneca la saviesa i la virtut són la meta de la vida moral, l'única cosa immortal que tenen els mortals. La saviesa consistirà segons la doctrina estoica a seguir a la naturalesa, deixant-se guiar per les seves lleis i els seus exemples.
(1-65d.C) -
És considerat el «Doctor de la Gràcia», va ser el màxim pensador del cristianisme del primer mil·lenni i un dels més grans genis de la humanitat. Va dedicar gran part de la seva vida a escriure sobre filosofia i teologia,
(354-430d.C) -
La filosofia medieval sorgeix després del declivi de la cultura grega i romana, quan noves cultures van començar a produir treballs de filosofia
-
La idea fonamental que estableix Aquino per a demostrar que Déu existeix és que Déu, encara que és invisible i infinit, pot ser demostrat a través dels seus efectes, els quals sí que són visibles i finits.
(1225-1274d.C) -
Va ensenyar que els ens no han de multiplicar-se sense necessitat. Sobre aquest tema va escriure "no expliquis pel més el que puguis explicar almenys"
(1285-1347d.C) -
La filosofia moderna neix com un faci fallida del pensament establert en l'Edat mitjana amb l'aparició dels humanistes i dels moviments renaixentistes causat per la revolució científica
-
Descartes deia que "Estic segur almenys que existeixo i que existeixo com alguna cosa que pensa. Això que soc no és el cos, sinó una substància l'essència de la qual consisteix a pensar"
(1596-1650d.C) -
és una de les principals figures de l'empirisme, moviment filosòfic que defensa que el coneixement humà part de l'experiència. “Cap coneixement humà pot anar més enllà de la seva experiència”.
(1632-1704d.C) -
La filosofia d'Hume va criticar el “racionalisme” en els seus aspectes centrals: (1) L'innatisme: va rebutjar les idees innates, va sostenir que no existeixen idees prèvies a la percepció, la qual cosa es pensa s'extreu del que es percep. (2) La preeminència del cogito: va ser reemplaçada per una consciència mobilitzada per l'extern
(1711-1776d.C) -
Kant l'expressa de la següent manera: "Si alguna cosa és o no un objecte de la raó pura pràctica, és només la distinció de la possibilitat o impossibilitat de voler l'acció per la qual, si tinguéssim la facultat per a això un cert objecte seria realitzat
(1724-1804d.C) -
L'hermenèutica va emergir com a teoria de la comprensió humana
-
La filosofia contemporània és aquella que abasta els corrents filosòfics sorgits entre finals del segle XIX i inicis del segle XX, fins a l'actualitat. Aquests corrents es caracteritzen per la cerca de respostes a una sèrie d'inquietuds socials, polítiques i econòmiques.
-
El marxisme sintetitza la proposta iniciada per Marx per a pensar críticament la societat capitalista i la seva superació a través de l'alternativa revolucionària
(1818-1883d.C) -
Nietzsche deia que''Els micos són massa bons perquè l'home pugui descendir d'ells". "Tota convicció és una presó". "Solament aquell que construeix el futur té dret a jutjar el passat"
(1844-1900d.C) -
La teoría psicoanalítica de Freud son una sèrie de conductes autodestructives i esforços inusuals per a obtenir plaer
(1856-1939d.C) -
En l'antropologia filosòfica d'Ortega y Gasset l'home és un ésser d'obertura, és un ésser dialògic, l'existència del qual requereix del concurs dels altres i del propi món. No existeix separació home i món sinó coexistència. No es dona l'u sense l'altre
(1883-1955d.C) -
Heidegger explica que, encara que el Ser no pugui reduir-se a l'ens, sí que necessitem triar un ens des del qual començar a interrogar a l'Ésser
(1889-1976d.C) -
intenta fer intel·ligible el sentit de les tesis del filòsof de Friburg i això significa fer-les versemblants, mostrar-les com una possibilitat intel·lectual que respon a necessitats teòriques i epocales recognoscibles.
(1900-2002d.C) -
Maria Zambrano va desenvolupar el nucli central del seu pensament, la raó poètica, que és mètode de reflexió filosòfica perquè suposa una nova forma d'enteniment més viva, més concreta i més reveladora.
(1904-1991d.C) -
Sartre considera que l'ésser humà està "condemnat a ser lliure", és a dir, llançat a l'acció i responsable plenament de la seva vida, sense excuses
(1905-1980d.C) -
El que pretén Arendt és lluitar contra la indiferència moral, contra el pensament únic, contra les opinions prefabricades de la societat de masses
(1906-1975d.C) -
El coneixement i interès Habermas proposa la teoria dels interessos directors del coneixement. Entén per interessos les orientacions essencials que són intrínseques a la reproducció i autoconstitució de l'espècie humana
(1929-actualitat)