-
Period: to
Govern de Carles IV
Carles IV és el rei d'Espanya. Un any després que ell es va convertir en rei, va començar la Revolució Francesa. -
Period: to
Guerra Gran
A Rosselló hi ha una guerra on Espanya i la República Francesa estan lluitant. -
Tractat de Fontainebleau
Tractat de Manuel Godoy amb Napoleó Bonaparte per enfrontar-se a Anglaterra. El tractat permetrà que les tropes franceses travessessin Espanya per invair Portugal (aliat d'Anglaterra) -
Motí d'Aranjuez
L'arribada de soldats francesos a Espanya i les intrigues de Ferran, el fill gran de Carles IV, contra el pare van desencadenar el motí d'Aranjuez. Això va portar a la renúncia de Godoy ia l'abdicació del rei. -
Resistència popular
En resposta a l'ocupació francesa, es van organitzar guerrilles per fustigar els francesos. A Catalunya, van derrotar els francesos a la batalla del Bruc. L'exèrcit espanyol va aconseguir una victòria a Bailén. -
Period: to
Ofensiva francesa
Napoleó va intervenir en el conflicte i va ocupar la majoria d'Espanya. -
Period: to
Guerra del Francès
Va haver-hi una guerra entre Espanya i el Primer Imperi Francès, que va començar amb l'entrada de les tropes napoleòniques i va acabar amb el retorn de Ferran VII al poder a Espanya. -
Period: to
Primera fase (independència Amèrica)
Durant la Guerra del Francès es van formar juntes en diversos llocs, entre ells Bogotà, Quito, Caracas i Buenos Aires. El 1811, Paraguai va ser pioner a proclamar la seva independència. El retorn de Ferran VII va aturar el procés d'autogovern i va obligar les juntes a dissoldre's. -
Creació de la Junta Suprema Central
Es va formar una junta per coordinar els esforços de les diferents juntes locals. Van convocar una reunió de Corts a Cadis amb el propòsit de redactar una constitució. -
Period: to
Govern de Josep I
Va prendre algunes mesures reformistes amb l'ajuda dels liberals espanyols (anomenats afrancesats). Va promulgar una carta constitucional (Estatut de Baiona), va proclamar mesures per abolir l'Antic Règim i va establir alguns codis (penal, civil, etc.). -
Period: to
Victòries angloespanyoles
L'exèrcit britànic arriba des de Portugal per ajudar les tropes espanyoles i derrota els francesos a la batalla d'Arapils el 1812. Napoleó va haver de reconèixer la derrota mitjançant el Tractat de Valençay el 1813, retirant les tropes d'Espanya i alliberant els reis de Baiona. -
Primera Constitució espanyola "la Pepa"
El govern del germà de Napoleó Bonaparte al tron espanyol va conduir a la formació de juntes, les quals, reunits a Cadis, van aprovar la primera Constitució Espanyola. Aquesta constitució establia la sobirania nacional, la divisió de poders, el sufragi universal masculí i reconeixia àmplies llibertats individuals. -
Tractat de Valençay
Amb el tractat de Valençay (1813), Napoleó va acceptar la seva derrota i va treure les tropes franceses d'Espanya, alliberant els reis a Baiona. -
Period: to
Sexenni Absolutista
Va abolir la Constitució de 1812 i va anul·lar les reformes realitzades per les Corts. Va imposar una repressió contra els liberals, que van intentar diversos pronunciaments que van fracassar, com el d'Espoz i Mina el 1814, i el de Porlier el 1815. -
Period: to
Govern de Ferran VII
Ferran VII va tornar a Espanya el 1814 per ser el rei amb tot el poder, però va tenir problemes perquè molta gent ja tenia idees liberals de govern, especialment per la influència de la Guerra del Francès. Això va fer difícil per a Ferran VII tornar al govern absolut. -
Period: to
Segona fase (independència Amèrica)
Després que Argentina es declarés independent el 1816, la rebel·lió es va estendre per tota la regió i es va iniciar una guerra contra les tropes que representaven el poder colonial. Amb diverses victòries, els països com Mèxic, Veneçuela, Xile, Equador, Colòmbia, Perú, Bolívia, Paraguai i Uruguai van aconseguir la seva independència. Per al 1826, Espanya només tenia Cuba, Puerto Rico i Filipines sota el seu control. -
Period: to
Trienni Liberal
El pronunciament de Rafael del Riego a Cabezas de San Juan (Sevilla) va ser un èxit i el rei es va veure obligat a acceptar la Constitució del 1812. Per contrarestar l'oposició dels absolutistes, es va establir la Milícia Nacional. Ferran VII va sol·licitar ajuda als monarques absolutistes europeus per derrotar els liberals. El 1823, la Santa Aliança va enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís (un exèrcit) per restaurar l'absolutisme. -
Period: to
Dècada Ominosa
L'Anul·lació del Trienni Liberal va significar el retorn de l'absolutisme. Amb una economia feble, es va suggerir una reforma fiscal per afrontar la crisi, exigint als privilegiats que paguessin impostos. El 1830, va sorgir un conflicte dinàstic amb el naixement d'Isabel, provocant una disputa sobre el successor al tron. -
Les bases socials del Carlisme
El carlisme va unir persones que estaven descontentes i en contra del liberalisme. La noblesa rural i el clergat tenien por de perdre les terres i el poder. Els camperols, sobretot al País Basc, Navarra i altres zones rurals, volien mantenir les seves tradicions i velles lleis. -
Suport dels Isabelins
Quan Ferran VII va morir el 1833, la seva filla Isabel, de tres anys, va haver de lluitar pel tron amb el seu oncle Carlos María Isidro. Els absolutistes es van rebel·lar contra Maria Cristina, la mare d'Isabel. Maria Cristina va buscar el suport dels liberals per assegurar el tron d'Isabel i va crear un govern que promovia canvis cap a una monarquia constitucional. -
Period: to
Estat liberal (regnat d'Isabel II)
La Guerra del Francès va provocar la crisi de l'Antic Règim a Espanya, obrint pas a l'Establiment d'un Estat liberal. -
Period: to
Construcció d'un Estat liberal
Durant la minoria d'edat d'Isabel II va començar la construcció d'un Estat liberal a Espanya, que es va institucionalitzar durant la Dècada Moderada i va entrar en crisi a partir del 1856. -
Period: to
Regència de Maria Cristina
Buscava el suport dels liberals moderats. Una sèrie d'aixecaments militars i revoltes populars van fer que entregués el poder als liberals progressistes. El líder dels progressistes va iniciar l'abolició de l'Antic Règim, també es va suprimir el delme, els privilegis de la Mesta, les duanes interiors i els gremis. Creació d'una nova constitució (1837). -
Period: to
Primera Guerra Carlina
Conflicte bèl·lic on es van posar en joc dos models d'estat: l'absolutista, defensat pels carlins i el liberal, defensat pels isabelins. Va començar al País Basc i a Catalunya. L'any 1839 van ser derrotats i es va signar el Conveni de Bergara -
Period: to
Estat liberal (regnat d'Isabel II)
La Guerra del Francès va desencadenar la crisi de l'Antic Règim a Espanya, iniciant un Estat liberal. -
Ideals Carlisme
El carlisme defensava "Déu, pàtria, rei i furs", recolzant el poder del rei donat per Déu, el paper important de l'Església i la conservació de les lleis locals d'Aragó i de Navarra. Aquest suport era fort al País Basc, Navarra i Catalunya. Volien restaurar les seves lleis i els seus costums tradicionals, tenir el seu propi sistema fiscal i evitar el servei militar obligatori. -
Constitució
De caràcter progressista, la Constitució va reconèixer la sobirania nacional, tot i que amb sufragi censatari, va establir la divisió de poders i va atorgar amplis drets i llibertats individuals. -
Guerres Carlines
Durant el segle XIX, hi va haver dues guerres carlines a tot Espanya i una sola a Catalunya. -
Period: to
Regència del general Espartero
L'any 1837, els moderats van assumir el control amb el suport de la regent, intentant canviar el govern liberal cap a una direcció conservadora. Però, la oposició va fer renunciar Maria Cristina i va designar com a regent el progressista Baldomero Espartero. La seva tendència autoritària i les polítiques a favor del lliure comerç van provocar una gran oposició. Isabel II va ser proclamada reina en aquest context. -
Period: to
Dècada Moderada
Els moderats van dominar després de l'ascens al tron d'Isabel II. Les Corts van promulgar una Constitució Moderada el 1845. Es van prendre diverses mesures per consolidar un sistema polític moderat i centralista, com centralitzar els impostos en l'estat, establir un codi penal i un sistema d'educació pública nacional, a més de signar un Concordat amb la Santa Seu el 1851. També es va crear la Guàrdia Civil el 1844. -
Constitució Moderada
Restringia el vot, limitava les llibertats i compartia la sobirania entre les Corts i la Corona. -
Period: to
Segona Guerra Carlina
Els nous aixecaments carlins a Catalunya van ser provocats per la crisi econòmica i pel suport al nou pretenent carlí. -
Concordat amb la Santa Seu
Assegurava el manteniment del culte i del clero i frenava el procés desamortitzador. -
Pronunciament de Vicálvaro
El general O'Donnell va liderar una revolta popular contra els moderats. La Milícia Nacional va participar i es van establir juntes revolucionàries. -
Period: to
Bienni Progressista
L'any 1854, el general O'Donnell lidera una revolta contra els moderats. Isabel II cedeix el poder als progressistes. Les Corts intenten redactar una nova Constitució el 1855, però no és aprovada. Es promulguen noves lleis que influeixen en la reforma econòmica. -
Period: to
Descomposició del sistema
Una nova crisi va dur la reina a confiar el govern a O'Donnell (Unió Liberal). Des del 1856, unionistes i moderats es van alternar al poder, mentre els progressistes eren marginats. El govern va ser autoritari amb una política exterior colonialista. Va créixer l'oposició al règim moderat, apareixent nous grups com demòcrates (sufragi universal masculí) i republicans (enderrocament monarquia). L'any 1866, una gran crisi econòmica va començar. -
Period: to
Revolució i govern provisional
La revolució del 1868, liderada per progressistes i demòcrates, amb suport dels unionistes, va culminar amb la victòria de les juntes revolucionàries sobre les forces leials a la batalla d'Alcolea. Com a resultat, la reina Isabel II va ser exiliada. Es va establir un govern provisional per democratitzar el sistema polític, i les Corts van redactar una nova Constitució el 1869. -
El caciquisme i el falsejament elecotral
El caciquisme era un sistema de control social a les àrees rurals per assegurar l'elecció del candidat del govern. Els cacics, fossin conservadores o liberals, manipulaven les eleccions com a trampes com falsificar documents, comprar vots o amenaçar els votants. Això assegurava que els partits dominants tornessin al poder. -
Period: to
Sexenni Democràtic
El 1868, la crisi de la monarquia isabelina va desembocar en la "Gloriosa Revolució", un aixecament per derrocar Isabel II i democratitzar el sistema polític. -
Constitució
Aquesta Constitució restaurava la sobirania nacional i el sufragi universal masculí, atorgant amplis drets i llibertats. Separava l'Església de l'Estat, però l'Estat es comprometia a mantenir el culte i el clero. Establia la monarquia constitucional com a forma de govern, per tant, es va haver de buscar un nou rei. -
Period: to
Monarquia d'Amadeu I
Amadeu de Savoia va ser escolit rei amb el suport dels progressistes, unionistes i democràtics. Durant el seu regnat, es van implementar reformes per a revifar l'economia i promoure la democratització. Malgrat això, els carlins van proclamar Carles VII com a rei, iniciant una nova guerra, mentre que els republicans volien una república. A més, es va produir la independència de Cuba el 1869. Davant d'aquesta situació, Amadeu va abdicar al tron. -
Period: to
Tercera Guerra Carlina
Es va iniciar durant el Sexenni Revolucionari per la vacant al tron espanyol després de l'exili d'Isabel II. Van aconsseguir algunes victòries i van ocupar ciutats com Berga, Manresa, Vic... -
Projecte de constitució federal
Les Corts van redactar aquest projecte per repartir les competències legislatives entre el govern central i les repúbliques federades, però mai va ser aprovat. -
Period: to
Primera República
Les Corts van proclamar la República malgrat la majoria monàrquica. El Govern va prendre mesures econòmiques i socials. Els republicans van guanyar les eleccions de 1873 i van redactar una constitució federal. Però, la República va enfrontar problemes com divisions internes, noves guerres i insurreccions, i oposició monàrquica. El 1874 va tenir lloc un cop d'Estat. -
Cop d'Estat
El gener de 1874, un cop d'Estat liderat pel general Pavía va dissoldre les Corts i va transferir la presidència del govern espanyol al general Serrano, qui va intentar estabilitzar una república conservadora i presidencialista. -
Period: to
Restauració borbònica
El pronunciament del general Martínez Campos a Sagunt el desembre de 1874 proclama Alfons XII com a rei, iniciant la restauració de la monarquia borbònica. -
Derrota del carlisme
L'ofensiva de l'exèrcit liberal va derrotar el carlisme a Catalunya, però la guerra va continuar durant un any més al País Basc i Navarra. -
Constitució
Dins del sistema canovistava establir aquesta nova Constitució per assegurar-ne l'estabilitat. El text proposava una monarquia constitucional, amb la sobirania compartida entre les Corts i el rei, i donava amplis poders al monarca. A més, el text deixava molts espais per a que cada govern l'interpretés segons convingués. -
Period: to
Pacificació del país
El sistema canovista va voler pacificar el país. Al 1876 es va posar fi a la guerra carlina i el 1878 la Pau de Zanjón va posar fi a la insurrecció cubana -
Sistema Canovista
Cánovas del Castillo, un líder conservador, va encapçalar la restauració de la monarquia per crear una monarquia constitucional estable. Amb la fi de la guerra carlina el 1876 i la Pau de Zanjón el 1878, van aconseguir portar pau a Espanya. La Constitució del 1876 va establir una monarquia amb poder compartit, un text moderat que evitava cops militars i posava l'exèrcit sota el control civil. -
Pacte d'El Pardo
Després de la mort del rei el 1885, la firma d'aquest pacte va consolidar l'alternança en el poder durant la regència de la seva dona Maria Cristina. L'arribada al poder dels liberals va portar a l'adopció del sufragi universal masculí el 1890. -
Creació del Partit Nacionalista Basc
A partir de l'abolició dels furs després de la Tercera Guerra Carlina, al País Basc van sorgir moviments de protesta que van culminar amb la creació del Partit Nacionalista Basc. -
Insurrecció a Cuba (1895)
Va esclatar una insurrecció a Cuba a causa de la incapacitat de l'Administració espanyola de realitzar reformes polítiques a l'illa, atorgar-li autonomia i reduir el control econòmic. Els insurrectes van rebre el suport dels Estats Units. -
Crisi
L'any 1895, una nova insurrecció va esclatar a Cuba. L'any 1898, els Estats Units van declarar la guerra a Espanya. Després d'una derrota, Espanya va haver de signar el Tractat de París el mateix any (amb l'independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico). Com a resposta, van sorgir moviments regeneracionistes que exigien una veritable democratització i el final del caciquisme i la corrupció.