Teoria de la evolució

Anaximandre

600 BCE

Anaximandre va suggerir que els primers animals vivien en l'aigua i que van donar origen als animals terrestres.

Empèdocles

450 BCE

Empèdocles va escriure que els primers éssers vius provenien de la terra i les espècies van sorgir mitjançant processos naturals sense un organitzador o una causa final

Lamarck

1809

Jean Baptiste Pierre Antoine de Mont Cavaller de Lamarck (Lamarck), va ser un naturalista francès que creia que les espècies no eren entitats fixes, sinó que podien canviar al llarg de el temps. El 1809 va exposar la seva teoria sobre l'evolució dels éssers vius en el seu llibre Filosofia zoològica.

Darwin

1858

Aquesta etapa de la pensada evolutiu s'inicia amb la publicació a l'agost de 1858 d'un treball de Darwin, L'origen de les espècies, en què designa el principi de la selecció natural com el principal motor de l'procés evolutiu

Neodarwinisme

1900

El desconeixement que hi havia a l'època de Darwin sobre els mecanismes de l'herència i el paper de l'ADN resultava una limitació per explicar com es produïa els canvis que ell observava en les poblacions. Recentment, al començament de segle XX un grup d'investigadors de diferents nacionalitats van elaborar una nova explicació per al procés evolutiu sobre la base de la Teoria de l'evolució de Darwin i els principis de la genètica mendeliana.

Síntesi evolutiva moderna

1950

Aquest sistema d'hipòtesis de el procés evolutiu es va originar entre 1937 i 1950. En contrast amb el neodarwinisme de Weismann i Wallace, que donava primacia a la selecció natural i postulava la genètica mendeliana com el mecanisme de transmissió de caràcters entre generacions, la teoria sintètica va incorporar dades de camps diversos de la biologia