-
Missatgers a cavall
La primera solució va ser enviar algú portant el missatge, és a dir, un missatger. Primer a peu i després a cavall, la qual cosa permetia reduir el temps necessari per transmetre el missatge. Tot i així calien diversos dies perquè un missatge creués la península Ibèrica, per exemple. -
El telègraf òptic
Altres solucions permetien una comunicació més ràpida, tot i que els missatges eren més limitats. Per exemple amb senyals de fum o mitjançant el telègraf òptic, que consistia en una xarxa d’edificis situats en turons que enllaçava territoris separats molts quilòmetres. -
El telègraf
L’arribada de l’electricitat va permetre un avenç
significatiu: la comunicació quasi instantània a distància usant el telègraf. Però calia una infraestructura que unís emissor i receptor: el cablejat. -
El telèfon
El telèfon permetia converses fluides enviant i rebent veu.
El telèfon es va convertir ràpidament en una eina imprescindible en negocis i habitatges. -
El telèfon
Algunes dècades després el telèfon mòbil va
oferir la llibertat de comunicar-nos amb una altra persona des de qualsevol lloc. Hi ha pocs invents que s’hagin difós tan ràpidament entre la població d’arreu del món. -
EL Telèfon intel-ligent (smarthone)
El telèfon intel·ligent (smartphone) ofereix nous serveis, a més de la transmissió de veu. Ara no tan sols utilitzem el telèfon per parlar, sinó que també escrivim missatges i fem fotografies o enregistrem vídeos per enviar-los a un amic, o naveguem per Internet.