-
Període comprès entre 1868 i 1874, des de la Revolució que posa fi al regnat d'Isabel II fins a la
restauració de la monarquia borbònica amb el seu fill Alfons XII. Es va caracteritzar per una enorme inestabilitat política (la reina marxa a l'exili, una república que dura 11 mesos i en la qual van haver-hi 4 presidents, dues guerres sense resoldre -la guerra de Cuba i la carlista-, una revolta cantonalista i dos pronunciaments). -
Govern de Prim (progressista)
Regent Serrano (unionista)
- Dissolució de les Juntes - Frena procés revolucionari
- Sufragi universal masculí
- republicans, pagesos i obrers en contra
- Constitució de 1869
- cerca d'un rei (monarquia parlamentaria)
|
Amadeu de Savoia -
“Crit de Yara” comença guerra de 10 anys. Govern promet reformes però interessos econòmics ho impedeixen. Els cubans compten amb suport dels EUA amb interessos econòmics a l'illa.
Aquest problema impedeix eliminar les cinquenes i els impostos de consums tan odiats per les classes
populars -
Pronunciament a Cadis (Topete, Prim i Serrano)
JUNTES
Victoria a Acolea (28 de septembre de 1868)
|
Exili d'Isabel II
|
Prim arriba al poder
OBJECTIUS:
- Reorientar la política econòmica per impulsar el creixement econòmic i reduir el deute. -
CAUSA:
-Aïllament del govern i la corona
CONSEQÜÈNCIES:
-Exili d’Isabel II a França
|
poder dividit:
- JUNTES REVOLUCIONÀRIES
(demòcrates i republicans)
- GOVERN PROVISIONAL
(progressistes i unionistes) -
Aprovada l'1 de juny de 1869 sota el Govern Provisional de 1868-1871, després del triomf de la Revolució de 1868 que va posar fi al regnat d'Isabel II. Va ser la Constitució que va estar vigent durant el regnat d'Amadeu I.
FUNCIÓ: Constitució nacional per a reemplaçar a la Constitució de 1845 -
Govern de Serrano
Creada pel ministre Laureà Figuerola- Reducció de la protecció de productes nacionals
- Lliurecanvisme moderat
- Va obrir l'economia espanyola a l'exterior CONSEQÜÈNCIES
- Oposició del industrials cotoners catalans i dels productors de cereals (veien perillar la supremacia/domini al mercat espanyol)
-
Pavía anomena president al general Serrano (gener-desembre).
Sistema republicà, constitució del 69 vigent.
- Dissolució Corts i governació per decret.
- L'exèrcit venç als carlistes (cèrcol de Bilbao)
- Caràcter de dictadura (no convoca Corts) L'1 desembre de 1874 Alfonso publica el Manifest de Sandhurst, redactat per Cánovas del Castell. En ell es declara un monarca liberal i catòlic al mateix temps.. El 29 desembre, pronunciament de Martínez Campos a Sagunt i proclama a Alfonso rei. -
Va ser un setmanari satíric, republicà i anticlerical que es va publicar durant 64 anys. MARÇ 1870:
Insurrecció a Barcelona contra el restabliment de les lleves forçoses decretat pel general Prim.
- Va ser important a la vila de Gràcia, on la campana no deixava de replicar.
- A partir d’aquest fet, al maig començà a publicar-se. La seva tendència política va ser republicana federal, arribant a defensar una política catalana d’esquerres -
ANTECEDENTS:
- La pròxima instauració d'una nova dinastia
- La revolució de La Gloriosa (provoca l'exili d'Isabel II i va portar al poder a Prim)
- Arribada d'Amadeu de Savoia el 30 de desembre.
FETS:
En el trajecte del congrés (les Corts) a la seva residència poc després d'entrar al carrer del Turc, dues homes en vehicles ho embosquen i ho fereixen amb trets de trabuc.
Prim mor el 30 de desembre de 1870, el mateix dia d'arribada d'Amadeu I. -
Govern de Serrano
Creada pel ministre LAUREÀ FIGUEROLA
Va ser signada pel ministre de foment Manuel Ruiz Zorrilla.- Per a aconseguir recursos i reduir el gran deute públic es venen els jaciments de mineria metàl·lica (ferro, plom, coure) a companyies estrangeres (sobretot angleses i franceses) que fins a aquest moment eren de la corona. Alguns parlen de "desamortització" del subsòl. CONSEQÜÈNCIES
- Autèntic esclat de la producció minera
-
Triat rei per les Corts després de l'aprovació de la Constitució de 1869.
- Assassinat de Prim
PROBLEMES:
- 3ra Guerra Carlina
- Guerra de Cuba
- Conspiracions dels alfonsins
- Oposició de l'Esglèsia
- protestes obreres i revoltes republicanes
- divisió gobernamental
|
RENUNCIA D'AMADEU -
La batalla del pont de Alcolea va ser l'origen de la tercera guerra carlista, durant la qual els partidaris de Carles de Borbó i Àustria-Aquest van reclamar per a aquest el tron.
El final va coincidir amb l'inici del regnat del fill d'Isabel II, Alfons XII. -
CAUSES:
Període de gran inestabilitat a Espanya
(6 governs en dos anys).
|
Amadeu I renuncia i torna a Itàlia CONSEQÜÈNCIES:
Compromís entre diputats monàrquics i republicans per omplir el buit de poder
|
Proclamació de la 1ra República Espanyola
(11 de febrer de 1873). -
-Guanyades pels republicans federals (però àmplia
abstenció dels votants)
-President Estanislau Figueras (benèvol)
|
Proclamació República Democràtica Federal
(7 juny de 1873) -
República federal
PROBLEMES:
- Conflicte carlí
- Guerra Cuba
- Aixecament cantonal
Presidents i governs:
- FIGUERAS (febrer-juny)
-Abolició de l'esclavitud a Puerto Rico i
supressió de les quintes
- PI I MARGALL (juny)
-Insurrecció federalista
- SALMERÓN (juliol-septembre)
-Sufocació militar del cantonalisme (Pavía,
Campos)
- CASTELAR (septembre-gener 1874)
-República unitària conservadora - Derrota (2 de
gener de 1874-120 vots contra 100)
|
Cop d'Estat Pavía -
Govern de PI I MARGALL-"ordre i progrés"
Pacificar les insurreccions.
Nova Constitució (inspiració la 69)
-Ampliava drets i llibertats
-17 estats i tres nivells de poder (municipal, regional i estatal)
-Sufragi universal masculí i bicameral
|
NO S'APROVA. Divisió republicans federals:
-Republicans unitaris-centralistes-(Figueres i Castelar)
-Republicans federals-decentralistes:
· Legals-des de dalt (constitució)-(Pi i Margall o Salmerón)
· Intransigents-des de a baix (socialisme utòpic) -
Es constituïa en estat independent
- Proclamava la República federal a Espanya
- Instransigents, internacionalistes i sectors populars (consistïen la principal base social)
CAUSES:
- Decepció per l'escàs desenvolupament de la República i l'abast social tan limitat que tenia -
CAUSES (evitar):
-Moció de censura contra el govern de Castelar (finalitza 2 de gener de 1874)
-Intent de retornar a un règim republicà federal
CARACERÍSTIQUES:
-Dirigit pel general Pavía
- Va irrompir a les corts amb forces de la guàrdia civil el 3 de gener.
QUE FA:
-Dissolució de les Corts
-Establiment d’un govern de transició dirigit pel general Serrano
-Suspensió de la Constitució, drets i llibertats (dictatorial) -
-Programari reial elaborat per Cánovas del Castillo
(moderat)
- Proclamació d’Alfons XII com a nou rei d’Espanya
|
INICI DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA A ESPANYA -
El 29 de desembre del 1874 el general MARTÍNEZ CAMPOS encapçalava un pronunciament a Sagunt que proclamava rei d'Espanya Alfons XII, fill d'Isabel II. Era el començament de la Restauració borbònica -
ANTECEDENT:
- 29 de desembre de 1874- Pronunciament militar de Martínez Campos a Sagunt -Manifest de Sandhurs:
Programari reial elaborat per Cánovas del Castillo
(moderat)
|
Proclamació d’Alfons XII com a nou rei d’Espanya
|
INICI DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA A ESPANYA