-
Period: to
Informalisme
Caracteritzada principalment per la barreja de grans quantitats de pintura amb materials diversos, com per
exemple vidres trencats, sorra o carbó per tal d’aconseguir així una obra amb relleus. La tela incorpora l’empremta personal de l’artista, imposa la seva llibertat creadora. Tècniques com:el collage, el grattge, el frottage,el dripping Jean Fautrier i Jean Dubuffet Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Joan Josep Tharrats i Joan Ponç. Manolo Miralles, Antonio Saura i Rafael Canogar. -
Expressionisme abstrecte
Fusió de l’automatisme surrealista i l’abstracció. Corrent gestual: Destaca Jackson Pollok amb la tècnica del dripping. Corrent sígnic o cal·ligràfic: Destaca Franz Kline, l’obra del qual, caracteritzada per les enormes pinzellades i per la marcada restricció cromàtica -blanc i negre-, recorda la
Cal·ligrafia oriental. Corrent espacialista: Destaca Mark Rothko, identificat amb la tendència espacialista, es va preocupar per les possibilitats emotives de la juxtaposició cromàtica. -
Art d'acció
Un seguit d’artistes van fer desaparèixer l’objecte artístic tradicional i el van substituir per la creació d’un esdeveniment en format d’espectacle, a mig camí entre el teatre i les arts. Músic John Cage i el coreògraf Merce Cunningham
Grup Gutai, Fluxus, Joseph Beuys. -
Period: to
Pop Art
Les obres pop art tenen un fort caràcter figuratiu, basat en la imatgeria del món del consum i de la cultura popular:
● anuncis
● revistes
● diaris
● còmics
● personatges famosos
● objectes quotidians de consum Un art fàcil de comprendre que es contraposa frontalment amb l’excessiva intel·lectualització que comportava l’Expressionisme abstracte. Andy Warhol, Eduardo Paolozzi, David Hockney, Richard Hamilton, Joan Rabascall, Eduardo Arroyo, Luis Gordillo, L’Equipo Crónica -
Art cinètic o op art
Art en què s’incorpora el moviment, no com un element
il·lusori, sinó real. Les de caràcter bidimensional o tridimensional amb moviment real i generalment dotades d’un motor. Les obres bidimensionals o tridimensionals estàtiques, tot i que repodueixin efectes òptics. Aquesta tipologia ha estat anomenada op art, abreviació d’optical art. Les obres transformables, que també poden ser bidimensionals o tridimensionals i que necessiten que l’espectador es desplaci per apreciar-ne el moviment. -
Nou realisme francès
El nou realisme, en canvi, va optar per remarcar, amb to crític, els aspectes clarament més desagradables del consumisme, i ho va fer reivindicant el detritus, allò que sobra. Yves Klein i Armand Fernández -
Abstracció postpictòrica i minimal art
Abstracció postpictòrica:
Ús de formes geomètriques simples
Ús de franges de colors plans, és a dir, sense relleu, en els quals no era perceptible el gest de la pinzellada. Frank Stella, Kenneth Noland i Ellsworth Kelly Minimal art:
L’extrema senzillesa i l’austeritat formal redueixen l’obra
essencialment a la geometria. L’artista no executa l’obra ja que n’encarrega les peces a la indústria, participa en el muntatge de l’obra. Carl André, Sol Le Witt, Donald Judd, Richard Serra, Dan Flavin -
Art conceptual
Gairebé en paral·lel, el procés de desmaterialització de l’obra artística començat amb l’art minimalista culmina al final de la dècada del 1960 en l’anomenat art conceptual o art idea.
Partint d’una revisió profunda dels processos creatius, els autors que segueixen aquesta tendència com Joseph Kosuth o Dan Flavin, porten fins a les darreres conseqüències la valoració de la idea per damunt de l’objecte artístic. Body art: propi cos com a obra artística.
Günter Brus i Otto Muehl. -
Arte povera
Obres d’art caracteritzades per haver estat fetes amb materials pobres, com sorra, palla, pedres, branques, fullaraca, fragments de metall o vidre. Rebuig de la fredor i l’artificiositat de les escultures
minimalistes nord-americanes, fetes amb materials
industrials. Alhora, utilitzant materials sense cap valor artístic,
pretenien soscavar els fonaments del mercat de l’art. Piero Manzoni, Michelangelo Pistoletto i Jannis Kounellis. -
Hiperrealisme
Distanciament de les manifestacions més radicalment conceptuals i a l’abstracció postpictòrica. Nombrosos artistes nord-americans van reprendre la via del realisme, partint de la còpia de models fotogràfics, procurant que l’original i la còpia s’assemblessin tant com fos possible. Chuck Close, Robert Nottingham, Richard Estes, Duane Hanson, John de Andrea, Grup Zebra, Antonio López i d’Edward Hopper. -
Individualitats artístiques
També hi ha una sèrie d’individualitats artístiques
que no es poden incorporar a cap corrent artístic. Balthus, Lucien Freud i Francis Bacon.