-
Proclamació de la II República Espanyola
La Segona República Espanyola es va proclamar el 14 d'abril de 1931, després que les eleccions municipals mostressin un clar rebuig a la monarquia. Davant la pèrdua de suport, el rei Alfons XIII va abandonar el país sense protestar. La proclamació va generar grans expectatives de canvi social i polític, especialment entre les classes treballadores i sectors progressistes, que esperaven reformes per modernitzar Espanya. -
Period: to
bienni reformista
Durant aquest periode es van impulsar reformes progressistes com la reforma agrària, redistribuint les terres, la reforma obrera, millorant les condicions laborals, l'autonomia de Catalunya, el País Basc i Galícia, una educació moderna, la reforma eclesiàstica, que reduïa el poder de l'Església, i la reforma militar, que limitava la influència dels generals, aïllant els militars amb perfil colpista. Aquestes reformes van provocar un gran descontentament entre els militars i l'Església. -
l'Esquerra guanya les eleccións
Els partitsd'esquerres guanyen les eleccións. -
Aprovació de la constitució republicana.
Amb l'aprovació de la Constitució Republicana de 1931, es van establir els fonaments d'un estat laic, republicà i democràtic. La nova constitució garantia drets civils, com la llibertat de culte i el sufragi universal, i promovia reformes progressistes per modernitzar el país. -
Reforma agraria
Els partits republicans d'esquerra impulsen reformes agràries que milloren les condicions dels camperols, que patien una situació molt precària abans de la formació de la República. -
Intent fallit de cop d'estat
El 1932, es va produir un intent fallit de cop d'estat liderat pel general José Sanjurjo, conegut com la "Sanjurjada". Aquest cop d'estat pretenia acabar amb les reformes progressistes del govern republicà. El fracàs del cop va reforçar temporalment el govern republicà, tot i que va evidenciar la divisió interna i la resistència dels sectors reaccionaris. -
el CEDA guanya les elección
El 1933, la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) va guanyar les eleccions. Amb la victòria de la CEDA, es va iniciar un procés de retrocés en moltes de les reformes impulsades pel Bienni Reformista, cosa que va generar tensions i divisió entre les diferents faccions polítiques del país. -
Period: to
bienni conservador
El Bienni Conservador (1933-1935) va ser un període marcat pel domini de les forces conservadores, liderades per la CEDA. Durant aquest bienni, es va intentar desfer moltes de les reformes progressistes del Bienni Reformista, cosa que va generar tensions socials i descontentament entre els sectors populars. El retrocés en els drets laborals i les polítiques agràries va provocar un augment de les protestes, especialment per part de la classe treballadora i dels sindicats. -
Revolució d'Asturies en contre del CEDA
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser un aixecament protagonitzat per miners i treballadors en resposta al govern del Bienni Conservador i a l'entrada de la CEDA al govern. Els revoltats van crear un govern provisional per gestionar la regió d'una manera revolucionària, exigint millores socials i laborals. La revolta va ser aturada amb gran violència per l'exèrcit, dirigit pel general Franco, causant nombroses víctimes i deixant un clima de gran tensió social al país. -
Proclamació fallida de l'estat català
La proclamació fallida de l'Estat Català va tenir lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola com a resposta a l'entrada de la CEDA al govern espanyol. Aquest acte va ser ràpidament aturada per l'exèrcit, i els líders del moviment, inclòs Companys, van ser detinguts. Aquest fracàs va provocar l'anul·lació de l'autonomia catalana i va deixar una profunda divisió política i social a Catalunya. -
Creix l'inestabilitat política
Durant l'any 1935, l'inestabilitat política a Espanya va augmentar significativament. Les divisions entre els diferents sectors polítics es van intensificar, amb enfrontaments constants entre els partits de dreta i esquerra. La corrupció dins del govern del Partit Republicà Radical i la CEDA va provocar una pèrdua de confiança de la ciutadania, empitjorant la crisi política. Tot això va deixar el país en una situació fràgil. -
Eleccións generals amb victòria del front popular
L'u de març de 1936 es van tornar a celebrar eleccions generals a Espanya, en les quals el Front Popular, una unió de partits d'esquerra, va obtenir la victòria. Aquest triomf va representar un gir cap a polítiques progressistes després del Bienni Conservador, amb l'objectiu de reprendre les reformes socials i econòmiques anteriors. No obstant, la situació política i social ja estava molt sacsejada, i la victòria del Front Popular va augmentar la tensió amb els sectors conservadors encara més. -
Cop d'estat, comença la guerra civil
El 17 de juliol de 1936, es va produir un cop d'estat militar liderat pel general Francisco Franco, amb l'objectiu d'acabar amb el govern del Front Popular. El cop d'estat va dividir el país en dos bàndols: els sublevats, que eren majoritàriament sectors conservadors i l'exèrcit, i els lleials a la República, lideats per partits d'esquerra. Aquest esdeveniment va marcar l'inici de la Guerra Civil Espanyola, un conflicte que durarà fins al 1939 i tindrà conseqüències devastadores per al país.