-
Pacte de Sant Sebastián
Durant la Dictablanda la monarquia comença a ser qüestionada i l'oposició s'uneix en un front únic. Aquest grup es va reunir en un comitè revolucionari liderat per Alcalà Zamora. Amb aquest pacte es comprometien a enderrocar la monarquia i proclamar la República. -
Almirall Aznar convoca eleccions municipals
Davant del descontentament general, el General Berenguer va dimitir i el rei va nomenar a l'almirall Aznar per formar govern. Aquest va convocar eleccions. Van sorgir dos grans bàndols: el monàrquic i el republicà. La victòria va ser per la unió republicano-socialista. -
Proclamació de la República
L'Ajuntament d'Eibar (Guipúscoa) va proclamar la República, i més tard a Barcelona Macià va anunciar la República Catalana des del balcó de la Generalitat. Això va succeir també a Madrid i a casi tot el país. -
Triomf electoral de la coalició d'esquerres
Després de la proclamació de la República, es crea un govern provisional presidit per Nieto Alcalà Zamora. Aquest va convocar eleccions a Corts Constituents que van suposar les primeres eleccions netes a Espanya. Victòria dels republicano-socialistes. -
Estatut de Núria
A Catalunya, després d'haver-se proclamat la República es va dur a terme un projecte per tal de definir el marc institucional de l'autonomia catalana i les competències que havia de tenir. -
Llei de Jurats Mixtos
Els jurats arbitraven les condicions de contractació i vigilaven que es complís la normativa laboral. Estava format per representats de les patronals i sindicats; i tenien com a objectiu medià en els conflictes laborals. -
Constitució de 1931
Contenia contingut social molt avançat per a la seva època, i tenia un caràcter democràtic i progressista. Alguns dels punts principals d'aquests fou una sobirania nacional, divisió de poders molt accentuada, sufragi universal, una àmplia declaració de drets i llibertats... -
Insurrecció a l'Alt Llobregat
La CNT-FAI va promoure una insurrecció que fou impulsada pels miners de Fígols i Sallent. Va durar 5 dies i va acabar amb la intervenció de l'exèrcit. Aquesta repressió va suposar l'acomiadament de molts obrers i sindicalistes. -
Llei de Congregacions
Una de les reformes que es van dur a terme durant el bienni reformista o d'esquerres va ser l'expulsió de la Companyia de Jesús i confiscació dels seus béns. Aquestes reformes religioses van provocar una tensió constant entre l'Església i la República. -
Sanjurjada
Fou un intent de cop d'estat fallit dut a terme pel general José Sanjurjo. Aquest es va aixecar contra la República des de Sevilla. Va fracassar gairebé des del principi. -
Llei de Reforma Agrària
Aquesta reforma permetia l'expropiació de les terres dels grans terratinents amb l'objectiu de ser lliurades a comunitats de pagesos a través de la creació de l'Institut de Reforma Agrària. La finalitat era acabar amb el latifundisme i redistribuir de terres. -
Estatut del 32
Arran de l'aprovació de l'Estatut de Núria a Catalunya, molts sectors de dretes es van mobilitzar indignats en contra de l'estatut. Manuel Azaña, president del govern, va decidir intervenir aprovant un nou estatut: l'Estatut del 32. Aquest representava una forta retallada respecte el projecte proposat anteriorment. -
ERC guanya les eleccions catalanes
El novembre de 1932 el partit d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va guanyar les eleccions autonòmiques. Francesc Macià fou el president de la Generalitat fins el 1933 i Lluís Companys del Parlament. -
Insurreccions anarquistes
L'esquerra obrera trobava insuficients les reformes que s'estaven duent a terme i volien fer una revolució social immediata. La va portar a càrrec la CNT. Hi van haver aldarulls, vagues, sabotatges... arreu del país. -
Creació de la CEDA
Coalició de partits polítics de dretes format durant el bienni progressista. -
Fundació de la Falange Española
Es crea el partit polític espanyol de ideologia feixista. Fou creat per Rafael Sánchez Mazas y José Antonio Primo de Rivera. Més tard, aquest es va fusionar amb la Junta Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS). -
Inici del Bienni Conservador
Inici del Bienni Conservador. Voten per primera vegada les dones. Victòria dels partits centredreta. No obstant, a Catalunya va seguir governant Esquerra Republicana (ERC). Les dues forces principals foren el Partit Radical de Lerroux i la CEDA. El nou govern va ser presidit per Lerroux amb tres ministres de la CEDA. -
Llei de Contractes de Conreu
El Parlament de Catalunya va aprovar aquesta llei, que garantia els rabassaires accedir a la propietat de les terres que treballaven a través del pagament als propietaris amb unes quantitats que el govern va taxar anteriorment. No obstant, al juny, el Tribunal Constitucional la va declarar inconstitucional i la va anular. Això va crear un enfrontament entre el govern català i l'espanyol. -
Insurrecció a Astúries
Amb l'entrada dels ministres de la CEDA es van convocar vagues generals i manifestacions a tot l'Estat. A Astúries els miners del carbó units amb altres grups anarquistes i socialistes van iniciar una revolució social. Aquesta va ser sufocada pels generals Franco i Goded. Va acabar amb 1100 miners morts, 2000 ferits i 300 morts de les forces de seguretat. Va ser una repressió molt dura. -
Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya
El president Companys proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Aquest ho justifica com a un acte de solidaritat amb les protestes que s'estaven duent a terme arreu de l'Estat i especialment amb l'aixecament de miners d'Astúries. El govern central i l'exèrcit van declarar l'estat de guerra obrint foc contra el Palau de la Generalitat i empresonant al govern de la català. Al desembre hi havia a Catalunya més de 3000 presos polítics. -
Escàndol Estraperlo
Escàndol polític derivat de la introducció d'un joc de la ruleta elèctrica. Aquest joc es va prohibir després que es demostrés que el crupier podia manipular el joc amb un mecanisme elèctric. Alejandro Lerroux va estar relacionat amb aquest escàndol i amb el cas Nombela, de malversació de fons públics, que van portar al descrèdit total de Lerroux. -
Cas Nombela
Cas de corrupció de gran impacte polític durant la Segona República Espanyola per part del Partit Republicà Radical i especialment del seu líder, Alejandro Lerroux. -
Triomf del Front Popular
El Front Popular, format per republicans, socialistes i comunistes guanya les eleccions del febrer de 36. Azaña va ser el president de la República i Casares Quiroga, cap del govern. El nou govern va reprendre les reformes iniciades el 1931. A Catalunya aquest partit es va anomenar Front d'Esquerres i estava format per ERC, PCC, POUM i el sindicat Unió de Rabassaires. -
Assassinat del Tinent Castillo
El Tinent Castillo fou un guàrdia d'assalt que havia col·laborat com a instructor en les milícies socialistes. L'oficial d'esquerres es assassinat per la ultradreta. -
Assassinat de Calvo Sotelo
Arran de l'assassinat del Tinent Castillo (oficial d'esquerres), aquest fou respost amb l'assassinat del dirigent monàrquic Calvo Sotelo per part de les forces policials. -
Inici de la Insurrecció militar
La Falange van enfrontar-se de manera violenta i contínua arreu del país, fent inviable la la solució reformista. Aquesta va posar en marca la seva dialèctica "de punys i de pistoles". Finalment, la insurrecció es va iniciar al Marroc i va suposar l'origen d'una guerra civil que va durar tres anys.