Segona República

  • Proclamació de la Segona República Espanyola

    Proclamació de la Segona República Espanyola
    La derrota monárquica en las elecciones de 1931 dio paso a la Segunda República española. Éibar fue la primera ciudad en alzar la bandera tricolor, la madrugada del martes 14 de abril de 1931, a las seis y media de la mañana.
  • Etapa de reformes

    Etapa de reformes
    S'aprova la Constitució de 1931, es realitzen reformes socials, laborals, educatives i agràries.
  • Aprobació de la Llei de Reforma Agrària

    Aprobació de la Llei de Reforma Agrària
    La Llei de Reforma Agrària d'Espanya del 1932, promulgada el 9 de setembre, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia a la meitat sud d'Espanya, doncs juntament amb els latifundis, propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables.
  • Revolució d'Octubre a Astúries i altres zones de la península

    Revolució d'Octubre a Astúries i altres zones de la península
    A l'octubre de 1934, es va convocar la vaga general revolucionària, com a instrument per a la insurrecció. A Astúries, abans que es despertés el dia 5 d'octubre, van ser atacats les casernes de la guàrdia civil a les conques mineres. Acaba amb la intervenció de l'exèrcit i la repressió dels moviments obrers i socialistes.
  • Eleccions generals amb la victòria del Front Popular

    Eleccions generals amb la victòria del Front Popular
    Les eleccions es van fer el 16 de febrer i el Front Popular, que va guanyar a les principals zones urbanes i industrials obtingué 4.654.116 vots, per 4.503.524 del Bloc Nacional. Els partits centristes només obtingueren 526.615 vots.
  • Creació de les Brigades Internacionals

    Creació de les Brigades Internacionals
    Les Brigades Internacionals van ser unitats militars compostes per voluntaris estrangers de més de cinquanta països que van participar a la guerra civil espanyola (1936-1939) al costat de l'Exèrcit Republicà, enfrontant-se al bàndol revoltat al costat del govern de la Segona República.
  • Inici de la Guerra Civil Espanyola amb el cop d'estat del general Franco

    Inici de la Guerra Civil Espanyola amb el cop d'estat del general Franco
    Aquest conflicte el va originar un intent de cop d'estat militar contra el govern espanyol, que tenia com a finalitat instaurar una dictadura. El cop es va iniciar amb l'alçament de tropes militars espanyoles que es trobaven a l'Àfrica entre el 17 i el 18 de juliol del 1936. No obstant, va fracassar, i va conduir a la Guerra Civil.
  • Participació de forces internacionals en la Guerra Civil, com la Legió Còndor alemanya i la Brigada Lincoln nord-americana

    Participació de forces internacionals en la Guerra Civil, com la Legió Còndor alemanya i la Brigada Lincoln nord-americana
    La Legió Còndor 1 va ser la força d'intervenció majoritàriament aèria que el III Reich va enviar en ajuda de les forces de Franco per lluitar a la guerra civil espanyola.
    El Batalló Abraham Lincoln va ser una organització de voluntaris dels Estats Units que van integrar unitats de les Brigades Internacionals en suport de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil.
  • Batalla de Madrid

    Batalla de Madrid
    La Batalla de Madrid va ser un conflicte prolongat pel control de la capital espanyola que s'inicia el novembre de 1936 després del fracàs del cop d'Estat contra la Segona República.
    Batalla de Madrid comprèn l'assalt nacionalista a la capital espanyola, en què es van dur a terme els enfrontaments més intensos, quan els revoltats van intentar els seus atacs més determinats per prendre la ciutat, incloent bombardejos aeris contra zones residencials.
  • Bombardeig Guernica

    Bombardeig Guernica
    El bombardeig de Guernica (Operació Rügen) va ser un atac aeri realitzat sobre població civil d'aquesta localitat basca el 26 d'abril de 1937, en el transcurs de la guerra civil espanyola, per part de la Legió Còndor alemanya i l'Aviació Legionària italiana, que combatien en favor del bàndol revoltat contra el govern de la Segona República Espanyola.
  • Final de la Guerra Civil Espanyola amb la victòria del bàndol franquista (1 d'abril de 1939)

     Final de la Guerra Civil Espanyola amb la victòria del bàndol franquista (1 d'abril de 1939)
    Molts militars, més propers a la dreta, no estaven d’acord amb el govern que hi havia, fet pel qual els va decidir a prendre el poder. Sanjurjo va ser qui dirigiria les tropes revoltades, però va morir. Arran la seva mort, Franco va tomar la possessió principal i, després de la victòria del seu bàndol a la Guerra Civil, va instaurar la dictadura coneguda com el Franquisme.