Segle XlX Espanyol

  • Period: to

    Regnat de Carles lV

    Carles lV al tenir por deñ contagi revolucionàries , es va unir a una coalició internacional.
  • Tractat de Fontanieblau

    Tractat de Fontanieblau
    Tractat de pau , firmar per Manuel de Godby, primer ministre de Carles lV
  • Motí d'Aranjuez

    Motí  d'Aranjuez
    La població espanyola estva indignada pel fet que les trompes napoleoniques s'aquessin establert de forma permanent va ser quan es va produir el Motí d'Aranjuez que reclamava la destitució de Godoy i de Carles lV , el rei va abdicar en el seu fill, el princep Ferran Vll.Napoleó va atraure fins a Baiona Carles lV i Ferran Vll i els va oblgar a abdicar en favor del seu germà Joesep Bonaparte, que va accedir al torn d'Espanya coma Josep L.
  • Guerra del Fracès

    Guerra del Fracès
    El poble de Madrid produeix alçament popular per defensa de Ferran
  • Junta Suprema Central

    Junta Suprema Central
    Coordinaven les Juntes localsi provincials , va convocar una reunió de Corts a Cadis, únic territori on ocupat pels francesos.
  • Tractat de Valençay

    Tractat de Valençay
    s'organitzen juntes locals i provincials de defensa per fer font als invasors. Amb el suport dels anglesos, formades per soldats no professionals sota l direcció d'un militar. Després de diversos anys de guerra, Napoleó va admetre la derrotai a signar aquest tracte.
  • La constitucio de Cadis

    La constitucio de Cadis
    Refelcteix als principis basics del liberalisme politic: sobirania nacionals, divisió de poders, sufragi universal masculí i ampliació de drets. Les Corts de Cadis també van aprovar unes lleis destinades a abolir l'Antic Règim.
  • Ferran Vll, el Desitjat

    Ferran Vll, el Desitjat
    Va arribar a Espanya. Volien que torné com a rei legitim hi havia diverses aspiracions.
    - Els liberals estaven convençuts que governaria segons el principis de la contitució del 1812.
    -Els absolutistes, temorosos de la influencia revolucionaria, esperaven que es reinstaurés l'Antic Regim i la monarquia absolutista.
  • Period: to

    Sexenni Absolutista

    Ferran Vll , convençut de la debilitat del liberals, va clausurar les Corts, , va anul·lar la Constitució i va governar com un monarca absolut durat sis anys.Era el retorn a l'Antic Règim. Amb el suport dels sectors més liberals de l'exercit , el opositors van organitzar múltiples pronunciament.
  • Period: to

    Trienni Liberal

    Es va oblogar el rei a jurar la Constitució de Cadis i, aixi , es van recuperrar les lliberals perdudes.
    - Liberals moderats, partidaris que permetessin guanyar-se la simpatia i aprovació dels absolutistes.
    -Liberals exaltats, que anhelaven canvis més radicals , fins i totborientats a la substitució de la moranquia per una república .
  • Period: to

    Conclictes successori

    Com que el rei no hu havia tingut fills barons, va veure compromesa la seva successió per la llei sàlica, que imposava que l'hereu de la Corona havia de ser home
  • Period: to

    Greu crisis econòmica

    La guerra contra els fancesos havia debilitat enormamanet l'economia i deixat la Hisenda en bancarrota.. Es necessitaven que els priviligiats paguessin uns impostus per eles eren el principals defensors de l'absolutisme i es negaven.
  • Gerra colonial

    Gerra colonial
    El malestar de la burgesia criolla americana , veia a Espanya com un fre per la seva econimia , ja que obstaculitzaven el comerç i imposava fortes carregues fisicals, va impulsar el moviments independistes.
  • Period: to

    Guerra civil

    Després de la mort de Ferran Vll la seva filla Isabel de tres anys va ser anomenada reina. El seu oncle Carles, que aspirava a la seva succió va respondre amb la guerra.Després de set anys de guerra, van guanyar els isabelins.
  • Les protestes populars

    Les protestes populars
    Van iniciar la tasca de posar fi a l'absolutisme i a l'Antic Règim amb aquestes mesures:
    - La aprovacio de la Constitució
    - Desamortització
    -Dissolució del règim senyorial
  • Period: to

    Dècada Moderada

    El govern del general Narváez va donar una orientació conservadora i centralista al sistema lliure espanyol. La centralització i uniformització de l'Estat es va dur a teme per mitjà de l'establiment de lleis i impostos per totes les províncies. Per garantir aquest control es va crear la Guardia Civil.
  • La Batalla d'Alcolea

    La Batalla d'Alcolea va ser una lluita important entre les forces que seguien a
    Isabel II i els rebels dirigits pel general
    Serrano. La victoria dels rebels va fer que
    Isabel Il hagués de marxar a l'exili, acabant així el seu regnat.
  • Bienni Progressita

    Bienni Progressita
    El poder de les camarilles moderades a la Cort i el favorisme de la raina va portar progressistes a recorrer a un nou pronunciament militar, que va donar origen al Bienni Prograssista.Les obres més dudadores van ser una nova desamortització promulgada per Madoz i una llei de Ferrocarrils.
  • Period: to

    Alternança en el govern i Unió Liberal

    Durant aquest període, els moderats i la Unió Liberal van intentar modernitzar l'economia i expandir els territoris, però la inestabilitat va provocar la Revolució de 1868 i la caiguda d'Isabel II.
  • Period: to

    Exili de la reina

    La darrera etapa del regant d'Isabel ll , va ser d'alternança en el govern entre els moderats i la Unió Liberal, un partit centrista creat per O'Donnel. Progressistes ,unionistes, democreates, republicans, es van unir contra el constant intromissió de la Corona i el 1868 van imposar una revolució causant l'exili d'Isabel ll
  • La Revolució de 1868

    La Revolució de 1868, coneguda com "La Gloriosa", va derrocar Isabel Il i va acabar amb els Borbons. Va ser impulsada per progressistes, democrates i unionistes.
    Va donar inici al Sexenni Democratic, amb l'objectiu de crear un sistema més democratic.
  • El pronunciament militar

    El pronunciament militar
    Un grup de militars, liderats per l'almirall Topete i els generals Prim i Serrano, es van aixecar a Cadis per treure Isabel I| del poder. Aquest moviment va rebre el suport de molts liberals i va acabar amb la fi del regnat de la família borbònica.
  • Period: to

    Fracàs del Sexenni Democràtic

    El setembre del 1868, la crisi de la monarquia va conduir a la "Gloriosa Revolució" imposades per progressistes i democrates . Arreu del País es van formar juntes revolucionaries en suport al moviment revolucionaries. Aquel, any es va cear el govern provisional (1868-1870) La monarquia d'emadeu de savoia(1870-1873) i la primera republica (1873-1874)
  • Period: to

    El Govern Provisional

    Després de la caiguda d'Isabel II, el
    Govern Provisional, amb Serrano com a regent i Prim com a cap de govern, va començar a crear un sistema democratic.
    Es va aprovar la Constitució de 1869, que establia drets i una monarquia parlamentaria. També van començar a buscar un nou rei, que va ser Amadeu I de Savoia.
  • Period: to

    Regnat d'Amadeu de Savoia

    La monarquia d'Amadeu de Savoia va ser un intent de tenir una monarquia democratica a Espanya després de "La
    Gloriosa". Va afrontar molta oposició política, conflictes socials i la guerra carlina. A més, el seu principal suport, el general Prim, va ser assassinat.
    Finalment, davant la falta de suport, Amadeu I va abdicar i es va iniciar la
    Primera República.
    Period: 1873 to 1874
    La Primera República
  • Period: to

    La Primera República

    Després de l'abdicació d'Amadeu l, es va proclamar la Primera República, però va ser molt inestable. Va haver-hi quatre presidents en poc temps i es debatien diferents models de govern. Els conflictes, com la Tercera Guerra Carlina, van agreujar la situació. Finalment, un cop d'estat del general Pavía va acabar amb la República i es va restaurar la monarquia.
  • Period: to

    La corrupció electoral

    Durant la Restauració, hi havia molta corrupció en les eleccions. Els "cacics", que eren líders locals, controlaven els vots a canvi de favors o diners. A més, es feia servir una práctica anomenada
    "topinada", on es manipulaven els resultats per garantir que els partits en el poder guanyessin, encara que no fos el que volia la gent.