TEMA 6 IMPERIALISME I LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

  • Incident de Fashoda

    Incident de Fashoda
    França i el Regne Unit es troben en un conflicte diplomàtic al Sudan quan tropes franceses i britàniques coincideixen a Fashoda, una regió estratègica. Després de tensions, França es retira i això reforça el domini britànic a la zona, marcant la fi de la seva rivalitat a Àfrica.
  • Crisi del Marroc

    Crisi del Marroc
    França vol convertir el Marroc en un protectorat, però Alemanya s'hi oposa perquè vol frenar l'expansió francesa al nord d'Àfrica. Això provoca tensions entre les potències europees, especialment entre França, Alemanya i el Regne Unit. Després de diverses negociacions, França aconsegueix el control del Marroc a canvi de cedir part del seu territori al Congo a Alemanya.
  • Primera Guerra Balcànica

    Primera Guerra Balcànica
    La primera guerra balcànica va ser un enfrontament bèl·lic que va tenir lloc els anys 1912 i 1913 entre les nacions reunides a la Lliga Balcànica (Bulgària, Grècia, Montenegro i Sèrbia) i l'Imperi otomà. L'objectiu de la Lliga era expulsar Europa a l'imperi i repartir-se els seus territoris balcànics.
  • Segona Guerra Balcànica

    Segona Guerra Balcànica
    Bulgària, descontenta amb el repartiment de terres després de la Primera Guerra Balcànica, ataca els seus antics aliats, Sèrbia i Grècia. Montenegro, Romania i fins i tot l'Imperi Otomà s'uneixen contra Bulgària, que acaba derrotada i perd gran part de les seves conquestes. Això deixa un clima de tensions a la regió que influirà en l'esclat de la Primera Guerra Mundial.
  • Aplicació del Pla Schlieffen

    Aplicació del Pla Schlieffen
    Alemanya intenta evitar una guerra en dos fronts atacant primer França per després enfrontar-se a Rússia. Per fer-ho, envaeix Bèlgica, tot i que era un país neutral. Aquesta acció provoca que el Regne Unit entri en la guerra per defensar Bèlgica. La resistència belga i la ràpida resposta francesa impedeixen que el pla alemany tingui èxit.
  • Assassinat arxiduc Francesc Ferran

    Assassinat arxiduc Francesc Ferran
    L’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria va ocórrer el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, la capital de Bòsnia i Hercegovina. Aquest acte va ser perpetrat per Gavrilo Princip, un nacionalista serbi bosnià membre del grup revolucionari Jove Bòsnia, que buscava la independència dels pobles eslaus del sud de l’Imperi Austrohongarès.
  • Batalla de Tannenberg

    Batalla de Tannenberg
    La batalla de Tannenberg fou una batalla del front oriental de la I Guerra Mundial que va enfrontar el II exèrcit rus, sota comandament d'Aleksandr Samsónov i el VIII exèrcit alemany a les ordres de Paul von Hindenburg entre el 25 d'agost i el 30 d'agost de 1914.
  • Batalla de Marne

    Batalla de Marne
    Després d'envair Bèlgica i avançar ràpidament cap a París, Alemanya és aturada per les tropes franceses i britàniques al riu Marne. Aquesta batalla marca l’inici de la guerra de trinxeres, en què els dos bàndols queden estancats en línies defensives que recorreran tot el front occidental.
  • Tractat de Londres

    Tractat de Londres
    Acord secret en què Itàlia accepta unir-se als Aliats a canvi de territoris com el Tirol del Sud, Ístria i Dalmàcia. Després de la guerra, Itàlia no rep totes les terres promeses, fet que causarà tensions internes i donarà impuls al feixisme.
  • Batalla de Gal·lípoli

    Batalla de Gal·lípoli
    El Regne Unit i França intenten conquerir l'estret dels Dardanels per obrir una ruta de subministrament a Rússia. No obstant això, les tropes otomanes, dirigides per Mustafa Kemal (futur fundador de Turquia), resisteixen i forcen la retirada aliada després de mesos de combats i enormes pèrdues humanes.
  • Enfonsament del transatlàntic Lusitània

    Enfonsament del transatlàntic Lusitània
    Un submarí alemany torpedeja el vaixell britànic Lusitània, que transportava passatgers i armament. Gairebé 1.200 persones moren, inclosos més de 100 nord-americans. Això genera indignació als Estats Units i apropa el país a entrar en la guerra.
  • Acords de Sykes-Picot

    Acords de Sykes-Picot
    França i el Regne Unit signen un acord secret per repartir-se els territoris de l’Imperi Otomà després de la guerra. França controlaria Síria i el Líban, mentre que el Regne Unit es quedaria amb Palestina, Jordània i l’Iraq.
  • Batalla de Verdun

    Batalla de Verdun
    La batalla de Verdun va ser una de les més sagnants de la Gran Guerra. Després de gairebé deu mesos i 700.000 baixes entre francesos i alemanys, la frontera gairebé no s'havia desplaçat. Tot i això, França va obtenir la victòria perquè va aconseguir repel·lir l'enemic.
  • Revolució Russa

    Revolució Russa
    La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica. La revolució es dividí en dues fases.
  • Genocidi Armeni

    Genocidi Armeni
    L'Imperi Otomà, temorós que els armenis donin suport a Rússia, ordena la seva deportació massiva cap a zones desèrtiques, on moren centenars de milers de persones per fam, malalties i execucions. Es considera un dels primers genocidis del segle XX.
  • Declaració Balfour

    Declaració Balfour
    El govern britànic expressa el seu suport a la creació d’un "llar nacional jueu" a Palestina. Aquesta declaració genera esperances entre els sionistes, però també tensions amb la població àrab de la regió.
  • Tractat de Brest-Litovsk

    Tractat de Brest-Litovsk
    La nova Rússia comunista signa un tractat de pau amb Alemanya per sortir de la guerra. A canvi, ha de cedir vastes regions, incloent Ucraïna, Polònia i els països bàltics, a les Potències Centrals.
  • 14 punts de Wilson

    14 punts de Wilson
    El president dels Estats Units, Woodrow Wilson, presenta un pla per aconseguir una pau justa i estable després de la guerra. Entre les seves propostes hi ha el dret d'autodeterminació dels pobles, la reducció dels exèrcits i la creació d'una organització internacional per evitar futurs conflictes.
  • Tractat de Saint-Germain

    Tractat de Saint-Germain
    Acord signat amb Àustria després de la guerra. L’Imperi Austrohongarès es desintegra i Àustria es converteix en una república independent, però perd gran part dels seus territoris, que passen a formar nous estats com Txecoslovàquia i Iugoslàvia.
  • Tractat de Versalles

    Tractat de Versalles
    Acord de pau que posa fi oficialment a la guerra amb Alemanya. El tractat imposa dures condicions als alemanys: han de pagar enormes reparacions econòmiques, cedir territoris i reduir el seu exèrcit. Aquest tractat generarà un fort ressentiment a Alemanya i serà un dels factors que portaran a la Segona Guerra Mundial.
  • Tractat de Neuilly

    Tractat de Neuilly
    cord signat amb Hongria, que es desmembra completament. Hongria perd més de la meitat del seu territori, que passa a Romania, Txecoslovàquia i Iugoslàvia, fet que genera un fort descontentament entre els hongaresos.
  • Tractat de Sèvres

    Tractat de Sèvres
    Acord amb l’Imperi Otomà que desmantella el seu territori. França i el Regne Unit es reparteixen els seus dominis a Orient Mitjà, mentre que Grècia i Itàlia obtenen territoris a Anatòlia. Aquest tractat provoca un gran rebuig a Turquia i serà substituït per un altre acord després de la guerra d’independència turca.
  • Creació de la Societat de Nacions

    Creació de la Societat de Nacions
    Es funda una organització internacional amb l’objectiu d’evitar futures guerres i promoure la diplomàcia. Tot i ser una idea de Wilson, els Estats Units no hi participen. La Societat tindrà èxits limitats i acabarà desapareixent abans de la Segona Guerra Mundial.
  • Fundació de la República de Turquia

    Fundació de la República de Turquia
    Després de la guerra d’independència liderada per Mustafa Kemal Atatürk, Turquia es converteix en una república moderna. Es posa fi oficialment a l’Imperi Otomà i es fan grans reformes per occidentalitzar i modernitzar el país.
  • Tractat de Lausana

    Tractat de Lausana
    Aquest tractat substitueix el Tractat de Sèvres i estableix definitivament les fronteres de la nova República de Turquia. Es reconeix la sobirania turca sobre Anatòlia i Tràcia oriental, mentre que Grècia, França, el Regne Unit i Itàlia renuncien a les seves reivindicacions territorials. També es pacta un intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia per evitar conflictes ètnics.