-
Carles IV
Carles IV (1748 - 1819) era fill del rei Carles III d'Espanya i la princesa Maria Amàlia de Saxònia. Va regnar Espanya des del 1788 fins al 1808. Fins que Napoleó va posar al seu germà Josep al tron d'Espanya durant la Guerra del Francès*. Carles IV va romandre presoner de Napoleó fins a la seva derrota el 1814, però llavors va ser Ferran VII qui accedí al tron espanyol. Ferran va mantenir el pare desterrat per temor que no li disputés el poder. Va morir exiliat el 1819. -
Period: to
La crisi de l'àntic règim
Carles IV, rei d'Espanya (1788 - 1808), entra en guerra l'any 1793 amb França, per frenar la revolució i defensar l'absolutisme. Però perd, i cau sota la subordinació de França. Llavors l'any 1807 es firma el tractat de Fontainebleau, en aquest pacte Espanya autoritzarà les tropes franceses a passar per Espanya per envair al seu país veí, Portugal. -
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal.
Consistia en el fet que les tropes franceses passessin per Espanya amb l'objectiu d'envair a Portugal. El tractat no arriba a complir-se mai, ja que amb les tropes franceses repartides per Espanya, Napoleó Bonaparte força la substitució dels Borbons per part del seu germà, Josep Bonaparte*. -
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte (1768 - 1844), germà gran de Napoleó Bonaparte va ser nomenat rei d'Espanya durant la Guerra del Francès, ja que Napoleó pensava derrocar la casa de Borbó i fer que el seu germà governés Espanya.
Les coses no van sortir com ells esperaven i els espanyols van derrotar als francesos el 1814 i Ferran VII va tornar a ser rei. Va morir finalment als EEUU el 1844 amb 76 anys. -
Ferran VII
Ferran VII (1784-1833), fill de Carles IV, va ser rei d’Espanya en un període marcat per les abdicacions de Baiona (1808), la Guerra del Francès (1808-1814) i la restauració de l’absolutisme. Va abolir la Constitució de 1812, perseguint el liberalisme, i el seu regnat va estar caracteritzat per conflictes polítics i la crisi de l'Imperi espanyol. Va morir el 1833, iniciant la disputa successòria que va portar a les Guerres Carlines. -
Period: to
La guerra del Francès
Els plans de Napoleó anaven més enllà d'envair Portugal a través d'Espanya, ell volia enderrocar la Casa de Borbó i suplantar-la per la seva pròpia dinastia, convençut de comptar amb el suport popular. Napoleó va posar el seu germà Josep Bonaparte al tron espanyol. Però els espanyols poc contents amb aquesta decisió van reunir les corts generals i van formar la primera Constitució espanyola a Cadis, però després que Ferran VII tornés a ser rei el 1813, va anul·lar-la. -
Period: to
El regnat de Ferran VII
Després d'anul·lar la Constitució espanyola del 1812, Ferran VII va portar de nou el sistema absolutista, produint una neteja de francesos i liberals a Espanya. Això va donar lloc al Trienni liberal* que va durar des del 1820 fins al 1823. Després d'això va arribar la trista dècada Ominosa*. I finalment el regnat de Ferran va acabar amb la seva mort que va donar lloc a la Guerra Carlista entre els liberals que recolzaven la seva filla Isabel i els absolutistes que recolzaven a Carles de Borbó. -
Period: to
Trienni liberal
El Trienni Liberal va ser un període en la història d'Espanya que va començar quan el coronel Rafael del Reg, va encapçalar una rebel·lió per forçar el rei a acceptar novament la Constitució de 1812.
El 1823, la Santa Aliança (aliança de potències europees conservadores) va enviar l'exèrcit conegut dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, liderat per França, per restaurar l'absolutisme a Espanya. Això va provocar finalment una nova etapa de repressió coneguda com la Dècada Ominosa. -
Period: to
Dècada ominosa
Després del Trienni Liberal va començar la Dècada ominosa. El nom ominosa reflecteix el caràcter repressiu i fosc d'aquesta etapa, marcada per la persecució als liberals i l'intent de suprimir els canvis cap al liberalisme. A més, l'economia espanyola estava debilitada per la pèrdua de gran part de l'imperi a Amèrica Llatina, on les colònies havien aconseguit la seva independència. És per aquestes raons que es recorda de manera tan trista. Va acabar amb la mort de Ferran VII i l'absolutisme. -
Isabel II
Isabel II (1830-1904) va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868. Va accedir al tron amb només tres anys després de la mort del seu pare, Ferran VII, fet que va desencadenar les Guerres Carlines. El seu regnat es va caracteritzar per la inestabilitat política, alternança entre liberals i absolutistes, i constants conflictes socials. Va ser destronada el 1868 per la Revolució Gloriosa, que va posar fi a la seva monarquia i va donar pas al període del Sexenni Democràtic. -
Baldomero Espartero
Baldomero Espartero (1793-1879) va ser un destacat militar i polític espanyol del segle XIX. Va participar en la Guerra del Francès i en les Guerres Carlines, on va guanyar fama com a líder liberal. Era conegut com "el pacificador". Va ser regent d’Espanya quan Isabel II, i també va ser breument president del govern. Va rebutjar ser rei, tot i que li ho van oferir, i es va retirar a Logronyo, on va morir el 1879. -
Period: to
1ra Guerra Carlina
La mort de Ferran VII va desencadenar una crisi successòria: Els isabelins (liberals) recolzaven Isabel II, filla de Ferran VII. Els carlins defensaven Carles, germà de Ferran, sota la idea que la llei tradicional (Llei Sàlica) impedia a una dona heretar el tron. Els isabelins van aconseguir derrotar els carlins gràcies a la seva superioritat militar i el lideratge de generals com Espartero.
La guerra va acabar amb el Conveni de Bergara (1839) tot i que a causa de la resistència al (1840) -
Period: to
2na Guerra Carlina
Va ser més limitada i centrada a Catalunya. El seu origen va ser l'oposició dels carlins al matrimoni d'Isabel II amb un príncep no carlí. Va ser una insurrecció menor, que va afectar molt menys que la primera guerra. El moviment va ser suprimit ràpidament per les tropes isabelines. -
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del segle XIX. Va ser el primer català a aconseguir el poder executiu a Espanya. Va ser molt popular a Espanya gràcies a les seves heroïcitats a la guerra del Marroc (1859 - 1860), i va aconseguir tots els graus militars. Malauradament, el 1870 el general Prim va ser assassinat a Madrid. Alguns polítics i periodistes reflexionen que si Prim no hagués mort, Espanya ara no seria la mateixa. -
Revolució del 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic. -
Period: to
Sexenni Democràtic Part I
El Sexenni Democràtic va ser un període que es va iniciar amb la Revolució de 1868 (La gloriosa), que va destronar Isabel II per la seva mala gestió, corrupció i crisi econòmica. A causa d'això el poble espanyol va crear la Constitució del 1869 que era democràtica. En veure que els reis borbons no ho feien bé, Amadeu de Savoia (monarquia italiana) va començar a governar que era molt modern i liberal. Però el poble no el va acceptar i va abdicar al cap de 2 anys. -
Period: to
Sexenni democràtic Part II
Després que Amadeu de Savoia abdiqués el 1873, va començar la 1a República (govern sense rei), però va ser un fracàs complet i va haver-hi molta inestabilitat i al cap d'11 mesos. Finalment, el 1874, un cop d'estat militar liderat per Martínez Campos va restaurar la monarquia borbònica amb Alfons XII, iniciant el període de la Restauració. -
Amadeu de Savoia
Amadeu de Savoia (I d'Espanya) (1845-1890) va ser rei d’Espanya entre 1871 i 1873. Fill del rei d’Itàlia, Víctor Manuel II, va ser escollitper les Corts espanyoles després del derrocament d’Isabel II. El seu regnat va estar marcat per inestabilitat política, divisions internes i conflictes socials. Incapaç de consolidar el seu poder, va abdicar el 1873, marcant el camí cap a la Primera República. Va tornar a Itàlia, on va viure fins a la seva mort. -
Period: to
3ra Guerra Carlina
Va sorgir durant el període d'inestabilitat durant el Sexenni Democràtic (1868-1875). Els carlins recolzaven a Carles VII, net de Carles Maria Isidre, com el seu pretendent al tron. Però la victòria final de l'exèrcit del rei Alfons XII (restauració borbònica) el 1876 va posar fi al conflicte. El carlisme va perdre força com a moviment militar, encara que va romandre com un corrent polític durant les dècades següents. -
Period: to
Restauració Borbònica
Va ser el període en què es va reinstaurar la monarquia amb Alfons XII. Es va establir un sistema d'alternança pactada entre liberals i conservadors, conegut com a torn pacífic, basat en el caciquisme i el frau electoral. Es va aprovar la Constitució de 1876 i es va centralitzar el poder. Va acabar el 1931 amb la proclamació de la Segona República, després de la crisi social, política i econòmica que va desgastar el sistema. -
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo (1828 - 1897), va ser un polític i historiador espanyol. Va ser president del Consell de Ministres, i va esdevenir el principal arquitecte de la Restauració Borbònica. Liderava el partit Liberal-Conservador durant el regnat d'Alfons XII. -
Alfons XII
Alfons XII (1857-1885) va ser rei d’Espanya des de 1874 fins a la seva mort. Fill d’Isabel II, va accedir al tron després del cop d’estat de Martínez Campos, que va posar fi a la Primera República i va iniciar la Restauració Borbònica. El seu regnat va destacar per estabilitzar el país amb la Constitució de 1876 i el sistema de torns entre liberals i conservadors. Va morir jove, víctima de la tuberculosi, deixant un llegat d’estabilitat que continuaria amb el seu fill Alfons XIII. -
Sistema de torns pacífics
El sistema de torns pacífics consistia en l'alternança pactada en el govern entre els dos principals partits polítics: el Partit Liberal-Conservador, liderat per Cánovas, i el Partit Liberal-Fusionista, liderat per Sagasta. Però el resultat de les eleccions, era sovint manipulat a través del caciquisme, el frau electoral i la intimidació. L'objectiu era garantir l'estabilitat política i evitar els conflictes, tot mantenint l'ordre social i l'estructura de poder existent. -
Práxedes Mateo Sagasta
Práxedes Mateo Sagasta (1825 - 1903) va ser un enginyer de camins i polític espanyol. Va ser president del Consell de Ministres, president del Govern d'Espanya i reconegut orador. Conductor del partit liberal-fusionista durant el regnat d'Alfons XII. -
El caciquisme
El caciquisme durant la Restauració Borbònica era un sistema de manipulació electoral en què els cacics, persones influents localment, controlaven el vot de la població mitjançant pressions, suborns i intimidacions. Aquestes garantien resultats electorals pactats pels partits del torn pacífic. Aquest sistema permetia l'alternança entre liberals i conservadors, mantenint l'estabilitat política i afavorint les elits, però va impedir una democràcia real i va perpetuar la corrupció. -
Period: to
El regnat d'Alfons XII
El regnat d'Alfons XII (1874-1885) va iniciar la Restauració Borbònica amb el suport de Cánovas del Castillo i el sistema de torns pacífics. Es va aprovar la Constitució de 1876, establint una monarquia constitucional. Es va aconseguir estabilitat política i es va acabar la Tercera Guerra Carlina i la Guerra dels Deu Anys a Cuba amb la Pau de Zanjón. La seva mort prematura va portar la seva dona, Maria Cristina, a ser regent fins a la majoria d’edat d'Alfons XIII. -
Constitució del 1876
La Constitució de 1876, promulgada durant la Restauració Borbònica, establia una monarquia constitucional amb amplis poders per al rei, incloent-hi el dret a dissoldre les Corts i nomenar ministres. Reconeixia drets individuals com la llibertat d'expressió i reunió, però la seva aplicació depenia del govern de torn. Es basava en un sistema bipartidista i centralista, afavorint l'estabilitat política amb l'alternança entre liberals i conservadors. Va ser la constitució més duradora del segle XIX. -
Guerra de Cuba
Cap al final del segle XIX, Cuba, Puerto Rico, les Filipines i Guinea eren els últims territoris d'ultramar d'Espanya. Les condicions no van permetre que cap dels seus aixecaments anteriors tingués èxit. Però un cop més els cubans van intentar prendre territoris espanyols, i gràcies als Estats Units, van obligar Espanya a firmar el Tractat de París que cedia totes les seves capitanies generals d'ultramar.