-
800 BCE
Els Origens
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia.
En aquest enorme territori es varen mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana. Amb alguns pobles es varen establir pactes que fixaven diferents graus d’autonomia per al govern local, però sempre davall control romà. -
800 BCE
Pobles del imperi
- llatins: al Laci (centre) - etruscs: centre i nord - grecs: al sud i Sicília - cartaginesos: Sardenya i Sicília
-
753 BCE
Rei Ròmul
Rei Ròmul 753-717 aC -
753 BCE
Fundació de Roma
Al turó Palatí per Ròmul 🡪 lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims: - Administrava justícia - Manava l’exèrcit - Era summe sacerdot- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.
-
717 BCE
Rei Numa Pompili
Rei Numa Pompili 717-672 aC -
672 BCE
Rei Tul·li Hostili
Rei Tul·li Hostili 672-640 aC -
640 BCE
Rei Ancus Marci
Rei Ancus Marci 640-616 aC -
616 BCE
Rei Tarquini I
Rei Tarquini I 616-578 aC -
578 BCE
Rei Servi Tul·li
Rei Servi Tul·li 578-534 aC -
534 BCE
Rei Tarquini II el Superb
Rei Tarquini II el Superb 534-509 aC -
509 BCE
Revolta romana
Al 509aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
509 BCE
Divisió del poder en 3 institucions
Divisió del poder en 3 institucions: Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. -Comicis Curiats: ·Segons l’origen familiar -Comicis Tribunats: ·Segons la residència (35 tribus: 4 urbanes i 31 rústiques).
·Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor. -Comicis Centuriats: ·Segons la riquesa (format per 193 grups, cada grup tenia un vot)
·Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l’economia 🡪 importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. -
Period: 500 BCE to 250 BCE
Expansió de la península Itàlica
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Guerres púniques (Cartago)
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Period: 146 BCE to 14
Expansió pel Mediterrani Oriental
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
27 BCE
Octavi August, emperador
- Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
-
27 BCE
L’organització de l’Imperi
- Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants.
- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
-
Period: 27 BCE to 476
Imperi
De la “pax romana” a la crisi -
1 BCE
Crisi de la República
En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són:- Revoltes Populars 🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici
-
1 BCE
Cavallers
Els cavallers es beneficien ja que es dedicaven a negociar amb els botins de guerra, amb els cobrament d’impostos als vençuts o amb la venda i el lloguer de propietats públiques. -
1 BCE
Patricis
Els patricis es beneficien ja que van comprar milers d’esclaus que havien estat fets presoners de guerra i els van posar a treballar a les seves grans finques. -
1 BCE
Plebeus
Els plebeus, principalment pagesos, no es beneficien ja que es van arruïnar perquè van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit i perquè no van poder competir amb els preus i la producció dels grans latifundis on treballaven els esclaus. -
1 BCE
Revoltes d’esclaus (Espartac)
Conseqüències:- Se dona poder als generals per sufocar les revoltes🡪 Aquests enfrontaments van provocar guerres civils per aconseguir el poder.
- Els militars varen augmentar el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un temps:
-
14
Divisió dels territoris en provincies
Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida. -
Period: 100 to 200
Pax Romana
Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art... -
300
Inestabilitat de Roma
S’aturen les conquestes 🡪 les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial 🡪 augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars. -
Period: 300 to 500
Crisi de l’Imperi
-
395
Divisió de Teodosi
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble). -
476
Caiguda del Imperi Romá
La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.