ROMA: Blanca Bermúdez. 2º ESO B. Grup 6

Les invasions indoeuropees

Period: 1000 BCE to 500 BCE

• Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
• Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
• Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.

Fenicis

Period: 898 BCE to 700 BCE

Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores:

• Fenicis, entre els segles X i VIII aC 🡪 Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga)

Ròmul

753 BCE

Fundació de Roma al turó Palatí per Ròmul

753 BCE

Lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal).

MONARQUIA

Period: 753 BCE to 509 BCE

Era electiva, el rei tenia els poders màxims. El rei governaba amb l'ajuda d'un Senat (format per ancians de les families més importants.

Numa Pompili

717 BCE

Diversos pobles a la Península Itàlica

700 BCE

• llatins: al Laci (centre)
• etruscs: centre i nord
• grecs: al sud i Sicília
• cartaginesos: Sardenya i Sicília

Grecs

Period: 698 BCE to 600 BCE

Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores:

• Grecs, entre els segles VIII i VII aC 🡪 Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...

Tul·li Hostili

672 BCE

Ancus Marci

640 BCE

Tarquini I

616 BCE

Servi Tul·li

578 BCE

Tarquini II el Superb

534 BCE

REPÚBLICA

Period: 510 BCE to 27 BCE

Divisió del poder en 3 institucions:

• Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre pau i guerra.
  • Comicis Curiats, Tribunats i Centuriats.
  • Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment.
  • Senat: era el centre de la vida política. Ratificava lleis aprovades pels comicis, resolia afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats.

Revolta

509 BCE

Es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República.

Roma cau en mans dels estrucs

500 BCE

Roma va caure en mans dels etruscs.
L’època etrusca destaca per:
- fort creixement urbanístic
- desenvolupament de l’economia 🡪 importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials.

Expansió a la Península Itàlica

Period: 500 BCE to 250 BCE

Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.

Cartaginesos

Period: 500 BCE to 200 BCE

Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores:

• Cartaginesos, entre els segles VI al III aC 🡪 Ebusus, Cartago Nova.

Llei de les Dotze Taules

450 BCE

Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus

Tribú de la Plebs

400 BCE

Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.

Contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i Senat.

300 BCE

Guerres púniques (Cartago)

Period: 264 BCE to 146 BCE

Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.

Guerres entre Roma i Cartago.

Period: 238 BCE to 202 BCE

Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).

GUERRA: cartaginesos contra els seus aliats.

218 BCE

Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.

Romans dominen costa mediterrània i valls de l’Ebre i Guadalquivir

202 BCE

Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).

Expansió romana amb guerres contra pobles de Meseta

154 BCE

Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) i dels celtíbers fins el 133 aC (Numància).

Roma va adoptar la mitologia grega

146 BCE

Després de conquerir Grècia Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra.

Creació de l’Imperi Romà

Period: 146 BCE to 15

Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident

Consolidació de l’ocupació de la Meseta.

133 BCE

Conquesta romana

123 BCE

-Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.

La Crisi de la República al segle I aC.

98 BCE

Corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Causes:
- Revoltes Populars
🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris
de les conquestes i Plebeus no obtenen benefici.
🡪 conflictes socials.

• Revoltes d’esclaus, conseqüències:
  • Se dona poder als generals per sufocar les revoltes.
• Els militars varen anar augmentant el seu poder i es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps.

Ocupació del Nord de la Península

29 BCE

Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons. Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies i al capdavant hi havia un governador ajudat per diversos funcionaris:

• República 🡪 2 províncies: Ulterior i Citerior
• August 🡪 3 províncies: Tarraconense, Baetica i Lusitania.
• Dioclecià 🡪 5 províncies: Tarraconense, Gallaecia, Carthaginensis, Baetica i Lusitania (després s’afegeix la província Baleariaca)

IMPERI

Period: 27 BCE to 476

L’Imperi: de la “pax romana” a la crisi

Culte imperial

1 CE

Obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador).

L’aparició del cristianisme.

1 CE

Jesús de Natzaret (religió monoteista).
Idees principals:
- Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
- Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
- Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.

Pax Romana

Period: 1 CE to 199

Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...

Octavi August, emperador.

27

Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).

S’aturen les conquestes

200

• les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics pel nord i dels perses per l’est -afebliment de l’autoritat imperial
• augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit
• crisi econòmica (manca d’esclaus, descens de la producció agrícola i minera, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars.

Crisis de l'imperi Romà

Period: 200 to 499

Va haver 3 causes principals de l'imperi Romà

Autoritzen practicar lliurement la seva religió

313

L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.

Cristianisme religió oficial

380

L’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir.

Teodosi divideix l’imperi

395

Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).

Divisió de l’Imperi Romà

395

La destitució del darrer emperador

400

Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà.

Desaparició de l’Imperi d’Occident

401

Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.

Començament de l'Edat Mitjana.

476

L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.