Roma

Roma

  • Roma

    Roma
    Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima. És a la riba del Tíber, a 22 km de la Mar Mediterrània. De vegades se l'anomena la «ciutat eterna» o «ciutat dels set turons» (Aventí, Capitoli, Celi, Esquilí, Palatí, Quirinal i Viminal).
  • Roma: part2

    Roma: part2
    L'any 2007 la ciutat tenia 2.876.614 habitants i més de tres milions amb l'aglomeració urbana. És la quarta ciutat més poblada de la Unió Europea. Ocupa una superfície de 1.287,36 km², la més extensa de tot el país i es troba entre les ciutats de més extensió territorial. La capital italiana és, l'única ciutat del món que hostatja un altre estat. A més, és la seu central de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació.
  • Roma: part3

    Roma: part3
    Segons la mitologia romana, Roma deu el nom al seu fundador, Ròmul. La data mítica de la seva fundació és el 753 aC, punt de partida del calendari romà, que compta ab urbe condita, «des de la fundació de Roma». Aquesta data està confirmada per l'arqueologia i, actualment, els historiadors consideren que efectivament en aquesta data es va dur a terme un reagrupament de diverses tribus a partir del qual es va fundar un primitiu centre urbà.
  • Geografia de Roma

    Geografia de Roma
    Roma es troba a la regió central d'Itàlia, al Laci, amb els afluents dels rius Aniene i Tíber. El nucli central de la ciutat es troba a 24 km de la Mar Tirrena. L'altitud de Roma comprèn des dels 13 msnm en el punt més baix (a la Piazza del Popolo) fins als 120 msnm a la Muntanya Mario.
  • Govern de Roma

    Govern de Roma
    Roma és un dels 8.101 ajuntaments (communes) d'Itàlia, encara que el més gran tant per extensió com població. És governat per un Consell Municipal i un Alcalde, en l'actualitat l'advocada Virgina Raggi que va succeir Francesco Paolo Tronca, alcalde provisional de la capital italiana després de la dimissió d'Ignazio Marino . La seu del commune és dins en el turó del Capitoli l'històric seient de govern en Roma. L'administració local a Roma és generalment referida com a «Campidoglio».
  • Història

    Història
    es de la fundació a l'Imperi La Lloba Capitolina dóna el pit a Ròmul i Rem. Mapa de l'imperi Romà l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd).
    Segons la tradició, Roma fou fundada el 21 d'abril del 753 aC per Ròmul i Rem.[6] Evidències arqueològiques donen suport a la idea que Roma creixé d'assentaments de pastors al turó Palatí construïts a l'àrea del futur Fòrum Romà. Els primers assentaments es remunten al segle x aC.
  • Caiguda de l'Imperi i Edat Mitjana

    Caiguda de l'Imperi i Edat Mitjana
    El 756, Pipí el Breu donà al Papa jurisdicció sobre Roma i els seus voltants, creant els Estats Pontificis. El 846, els àrabs musulmans envaïren Roma i saquejaren la Basílica de Sant Pere.[10] Els geògrafs àrabs li donaven el nom de "Rümiya", "Rüma" o bé "Al-Rumiyya". Roma fou un gran centre de pelegrinatge durant l'Edat Mitjana i focus de contínues disputes entre el Papat i el Sacre Imperi Romanogermànic, començant per Carlemany, qui fou coronat primer emperador a Roma el 800 pel Papa Lleó III.
  • Renaixement

    Renaixement
    La segona meitat del segle xv veié com el Renaixement italià passà de Florència a Roma. El Papat intentà igualar i sobrepassar la grandesa d'altres ciutats italianes creant cada cop més esglésies, ponts, i espais públics, com la nova Basílica de Sant Pere, la Capella Sixtina, el Ponte Sisto (primer pont construït a través del Tiber des de l'antiguitat), i la Piazza Navona. Els Papes es convertiren en mecenes d'art i patrocinaren artistes com Michelangelo, Perugino, Raphael....
  • Cap a la reunificació italiana

    Itàlia caigué en l'agitació nacionalista del segle xix. Roma romangué com a capital dels Estats Pontificis fins a la seva annexió al Regne d'Itàlia el 1870. L'any 1861, Roma fou proclamada capital d'Itàlia, tot i estar encara sota el control del Papa, el qual estava sota la protecció francesa. Durant un parèntesi de la Guerra francoprussiana, el 1870 les tropes italianes assoliren capturar Roma.
  • El segle xx

    Després de la victoriosa I Guerra Mundial, Roma veié el creixement del feixisme italià guiat per Benito Mussolini, qui marxà sobre la ciutat el 1922, declarant un nou imperi i aliant-se amb l'Alemanya nazi. Fou un període de ràpid creixement de població, des dels 212.000 habitants en el moment de la unificació fins al milió. Però la II Guerra Mundial significà un greu entrebanc, amb els bombardeigs de la ciutat per les forces aliades i l'ocupació nazi.
  • Arqueologia

    Arqueologia
    A diferència d'Herculà o Pompeia on les restes arqueològiques van quedar embolcallades per materials volcànics, a Roma aquests vestigis van quedar exposats al quefer diari de la ciutat. Durant el Renaixement ja existia un afany per explorar els monuments antics, però les recerques es feien de maneres que no facilitarien la feina dels historiadors. Les restes de l'antiga capital havien quedat, en bona part, soterrades per capes de runes; el Fòrum Romà.
  • Monuments romans

    Monuments romans
    Roma, per la seva història i la seva situació entremig de turons, és molt rica en monuments, museus i vistes panoràmiques. A més, és la ciutat més visitada del món, amb uns 12 milions de turistes l'any. Vet aquí alguns dels monuments i museus més coneguts
  • Enllaç de la web

    Roma - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure