-
Manifestació Russa o "diumenge sagnant"
Durant la protesta, les forces armades van disparar als protestants matant-los i ferint-los, aquesta revolució o mesos de manifestació dels treballadors furiosos.
També és coneix com a Diumenge Sagnant el conjunt de fets succeïts el 09 de gener de 1905, quan hi va haver una marxa pacífica de protesta a Sant Petersburg. L'objectiu de la marxa era lliurar al tsar una petició de millores laborals, i la formaven famílies treballadores senceres. -
La Primera Guerra Mundial
La participació de Rússia en la primera guerra mundial exacerbo les tensions socials i econòmiques existents al país.
La guerra va generar una escassetat d'aliments i recursos, cosa que va provocar un augment del descontentament de la població. A més, les nombroses baixes patides per l'exercit rus en el front de la batalla van minar la moral de la població i van debilitar l'autoritat del govern tsarista. -
Plan de estrategia de Rússia
El govern provisional, liderat per Alexandr Kérenski, va enfrontar creixents desafiaments i crítiques pel seu maneig de la guerra i la situació interna.
Tot i una gran manifestació organitzada pels bolxevics el 18 de juny, el govern va continuar amb l'ofensiva Kérenski, un intent fallit de llançar una gran ofensiva militar contra les Potencies Centrals.
Aquest fracàs va exacerbar la crisi política i la creixent impopularitat del govern provisional. -
Nicolau II abdica el trono
Aquell dia, el tsar Nicolau II, pressionat pel seu estat major sense el suport de l'exèrcit, va abdicar del tron. Aquest fet va posar fi a la dinastia Romanov, que havia governat Rússia durant 300 anys.
L'abdicació de tsar va ser un cop al règim monàrquic i va aplanar el camí per a la formació d'un Govern Provisional.
Rússia va marcar la fi d'una era i el començament d'una nova etapa que va transformar el país i va tener un impacte duradero en el siglo XX. -
Revolució de Febrer
Va ser la primera de les dues revolucions que van sacsejar Rússia el 1917. Aquesta primera etapa va enderrocar el règim tsarista i va establir un Govern Provisional.
Aquell dia, les dones de Petrograd, van sortir als carrers per commemorar el Dia Internacional de la Dona i protestar per l'escassetat d'aliments i la guerra. Les protestes es van entendre ràpidament a altres ciutats i es van convertir en una gran onada de descontentament popular. -
Vladimir Lenin torna a Rússia
Vladimir Ilitx Uliánov, més conegut com a Lenin, va tornar a Rússia des del seu exili a Suïssa. La seva arribada a l'estació de Finlàndia a Petrograd va marcar un moment crucial a la Revolució Russa.
Lenin era el líder del partit Bolxevic, un grup revolucionari que busca enderrocar el govern tsarista i establir un estat socialista. El seu retorn a Rússia va permetre als bolxevics enfortir el seu fonamental per al desenvolupament de la Revolució d'octubre. -
Soldats i membres de la Marina Russa se revelen contra el govern
Va ser un dia de protestes i disturbis a Petrograd la capital Russa. Els soldats i els treballadors, molts d'ells armats, van sortir als carrers per exigir que el govern provisional renunciés i que el poder fos lliurat als soviets, que eren consells de treballadors i soldats.
Les protestes va ser organitzades pels bolxevics, un partit polític revolucionari liderat per Vladimir Lenin. Els bolxevics volien enderrocar el govern provisional i establir un estat socialista a Rússia. -
"Bolxevics" els salvadors de la Revolució
Aquest context, el general Lavr Kornilov, comandant en cap de l'exèrcit rus, va intentar fer un cop d'estat al setembre. Kornilov buscava instaurar una dictadura militar i frenar l'avenç dels bolxevics, un partit revolucionari que gaudia gran popularitat entre els obrers i soltats. Tot això, el cop va fracassar gràcies a la resistència dels bolxevics i d'altres sectors de la societat Russa. Aquest episodi va enfortir la posició dels bolxevics i els va consolidar com una força política clau.