-
Primers motors de combustió interna
El motor tal com el coneixem avui va ser desenvolupat per l'alemany Nikolaus Otto, qui en 1886 va patentar el disseny d'un motor de combustió interna a quatre temps, basat en els estudis de l'inventor francès Alphonse Beau de Rochas de 1862. -
Primer cable transatlàntic
El cable va durar només tres setmanes per problemes en la tecnologia aplicada. El ràpid deteriorament del cable va soscavar la confiança pública i dels inversors, i això va retardar els esforços per restablir la connexió. Un segon intent es va dur a terme en 1865 amb material molt millorat i, després d'alguns contratemps, la connexió es va completar i es va posar en servei el 28 juliol 1866. -
Es patenta la màquina d'escriure
En 1864 l'austríac Peter Mitterhofer va crear una màquina d'escriure que tampoc va arribar a comercialitzar-perquè no era molt bona... Mitterhofer va seguir millorant el seu model original i va crear cinc versions millorades diferents fins a 1868. -
Period: to
Arribada massiva a Europa de productes agrícoles d'altres continents
-
Period: to
La gran depressió
-
Period: to
Forta onada de proteccionisme arreu del món excepte a Gran Bretanya i Holanda
-
Fonògraf d'Edison
No va ser fins a 1876, quan es va crear el fonògraf, que va ser el primer aparell capaç de reproduir sonido. Quan Thomas Alva Edison va anunciar la invenció del seu primer fonògraf, la primera peça interpretada va ser "Mary had a little lamb" ("Maria tenia un xaiet ") el 21 de novembre de 1877. Edison va mostrar el dispositiu per primera vegada el 29 de novembre d'aquest mateix any i ho va patentar el 19 febrer 1878. -
Invenció del motor d'explosió
La gasolina, la qual s'obté mitjançant la destil·lació fraccionada del petroli, va ser descoberta en 1857. Més endavant, el 1860, Jean Joseph Etienne Lenoir va crear el primer motor de combustió interna cremant gas dins d'un cilindre. Però caldria esperar fins a 1876 perquè Nikolaus August Otto construís el primer motor de gasolina de la història, de quatre temps, que va ser la base per a tots els motors posteriors de combustió interna. -
Primera làmpada incandescent eléctrica
Thomas Alva Edison va ser el primer a patentar una bombeta incandescent de filament de carboni, viable fora dels laboratoris, és a dir, comercialment viable. La va patentar el 27 gener 1880. -
Primera central hidroelèctrica
La primera central hidroelèctrica es va construir en Niagara Falls en 1879. En 1881, els fanals de la ciutat de Niagara Falls funcionaven mitjançant energia hidroelèctrica. En 1882, la primera central hidroelèctrica del món va començar a funcionar als Estats Units a Appleton, Wisconsin. -
Primer automòbil accionat amb un motor de gasolina
El primer automòbil amb motor de combustió interna s'atribueix a Karl Friedrich Benz a la ciutat de Mannheim a 1886 amb el model Benz Patent-Motorwagen. Poc després, altres pioners com Gottlieb Daimler i Wilhelm Maybach van presentar els seus models. El primer viatge llarg en un automòbil el va realitzar Bertha Benz el 1888 a l'anar de Mannheim a Pforzheim, ciutats separades entre si per uns 105 km. -
Aparell fotogràfic
A partir de 1888, Kodak va treure al mercat una càmera que utilitzava rodets de pel·lícula enrotllable, en lloc de plaques planes. El sistema inventat per Kodak es complementava a més amb el revelat de les preses després de exposades, i la càrrega de la càmera amb nova pel·lícula. -
Period: to
Màquina de vapor
-
Primer motor diesel
El motor dièsel va ser inventat l'any 1893, per l'enginyer alemany Rudolf Diesel, empleat de la firma MAN, que per aquells anys ja era a la producció de motors i vehicles de càrrega rang pesat. -
Cinematògraf dels germans Lumière
-
Primer enlairament d'un avió
El 17 de desembre de 1903, els germans Wright van realitzar «el primer vol sostingut i controlat d'un aerodino impulsat per un motor» durant 12 segons i en el qual van recórrer uns 36,5 metres. -
Teoria de la relativitat d'Einstein
La teoria de la relativitat especial, publicada en 1905, tracta de la física del moviment dels cossos en absència de forces gravitatòries, en el qual es feien compatibles les equacions de Maxwell de l'electromagnetisme amb una reformulació de les lleis del moviment.
