-
Estats generals
En 1788 es van convocar els Estats Generals, que van reunir representants dels tres estaments de la societat, el clergat, la noblesa i el poble pla, per a debatre la complexa crisi financera per la qual estava travessat el país. -
Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà
Establert per l'Assemblea Constituent de França el 1789, és un document de drets civils de la Revolució Francesa. -
Presa de la bastilla
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789. La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. -
La Gran Por i l'abolició del feudalisme.
Aquesta insurrecció agrària es coneix com la Gran Peur (la Gran Por). -
Period: to
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
Impulsada per la burgesia moderada, que aspirava a abolir l'Antic Règim, escollir un parlament per sufragi censatari i establir una constitució (liberalisme moderar). -
Eliminació de l'esglesia
es va eliminar l'autoritat de l'Església d'imposar impostos sobre les collites, es van eliminar els privilegis del clergat i es van confiscar els seus béns -
Constitució(liberalisme polític)
Promou les llibertats civils, la igualtat jurídica i apel·la als principis republicans. És el corrent en el qual es fonamenten el lliure mercat i la separació de poders -
Fuga Varennes
el rei Lluís XVI de França (que va regnar de 1774 a 1792), la seva esposa la reina Maria Antonieta (1755-93) i els seus fills van intentar escapar de París la nit del 20 al 21 de juny de 1791 -
Assalt al palu reial
L'assalt al Palau de les Tulleries, també conegut com la Insurrecció del 10 d'agost, va ser un moment decisiu de la Revolució francesa (1789-99) en què els revolucionaris armats de París van envair la residència del rei Lluís XVI de França (qui va regnar de 1774 a 1792) i van massacrar els seus guàrdies suïssos. -
Execució de Lluís XVI
Va ser condemnat a mort a la guillotina pel govern revolucionari de la Convenció, el 21 de gener de 1793, declarat culpable de conspiració contra la llibertat pública i d'atemptat contra la seguretat nacional -
Period: to
REPÚBLICA SOCIAL
La burgesia radical, empesa per les classes populars, va proclamar la república i va democratitzar i el sistema polític (sufragi universal masculí) i la societat (lleis socials) en un sentit igualitari. -
El regnat del Terror
El Regnat del Terror, o simplement el Terror (la Terreur), va ser un període culminant de violència recolzada per l'Estat durant la Revolució francesa (1789-99), que va veure les execucions públiques i els assassinats en massa de milers de "sospitosos" contrarevolucionaris entre setembre de 1793 i juliol de 1794 -
Period: to
REPÚBLICA CONSERVADORA
Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va implantar el liberalisme moderat. -
Constitució(liberalisme polític)
Va ser una constitució conservadora, basada en la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censitari; redactada per la Convenció Nacional el 1795. -
Inici del reton dels exiliats
Separació d'una persona de la terra on viu -
Cop d'estat
El cop d'estat del 18 de fructidor de l'any V (4 de setembre de 1797)
va ser un cop d'estat executat pel Directori amb el suport de l'exèrcit i contra els moderats i monàrquics, majoritaris en el Consell dels Cinc-cents i en el Consell d'Ancians. -
Cop d'estat de Napoleó
El Cop d'Estat de 18-19 Brumari, dirigit per Napoleó Bonaparte, va enderrocar el Directori a França i el va substituir pel Consolat Francès. -
Composicio de l'assamblea
Concretament, l'Assemblea comptava amb 260 partidaris de la monarquia constitucional, inscrits al Club des Feuillants, els caps dels quals (exclosos de l'assemblea) eren La Fayette i Antoine Barnave; davant d'ells hi havia 136 diputats que desconfiaven de la monarquia, i pertanyien al Club dels Jacobins -
Constitutció (democràcia social)
La Constitució francesa de 1793, també coneguda com la Constitució de l'Any I, o la Constitució dels montagnards, va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. -
Caiguda dels Jacobins
Després de la reacció Termidoriana, el club fou clausurat. Inicialment de tendència moderada, després de la mort de Mirabeau, el club es va fer notori com a promotor del Règim del Terror, després d'haver aprovat tàcitament les massacres del 2 de setembre del 1792.