-
Period: to
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
Va ser impulsada per la burgesia moderada que el seu objectiu era abolir a l'Antic R猫gim, escollir un parlament mitjan莽ant el vot i establir una constituci贸 -
PRESA DE LA BASTILLA
Va ser un moment important en els primers mesos de la Revoluci贸 Francesa. El 1789, la Bastilla, la pres贸 pol铆tica que era s铆mbol de l'Antic R猫gim franc猫s, va ser atacada per una multitud formada per revolucionaris de classes baixes. -
DECLARACI脫 DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTAD脌
Va ser aprovada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa el 1789, 茅s un dels documents principals de la Revoluci贸 Francesa pel que fa als drets personals, de la comunitat i els universals. Va fer que els drets de l'home s'entenguin com a universals. Els drets no es referien a la condici贸 de les dones o l'esclavatge. -
FUGA DE VARENNES
Al juny de 1791, el rei Llu铆s XVI i la seva fam铆lia van intentar fugir de Par铆s cap a Varennes, per貌 van ser capturats. Aquest esdeveniment va toranr m茅s feble la confian莽a del poble sobre el rei i va augmentar les tensions entre la monarquia i els revolucionaris. -
PRIMERA CONSTITUCI脫
Va establir una monarquia constitucional, limitant el poder del rei i privilegiats, a m茅s de garantir drets als ciutadans com la llibertat d'expressi贸, reflectint les idees de la Il路lustraci贸 i creant les primeres bases per a la democr脿cia moderna. -
DECLARACI脫 DE LA GUERRA A AUSTRIA
A principis de 1792, l'Assemblea Legislativa va declarar la guerra a 脌ustria, cosa que va portar a la intervenci贸 d'altres pot猫ncies europees i que augment茅s de la pressi贸 sobre el govern revolucionari. -
Period: to
GUERRA DE LA PRIMERA COALICI脫
Durant aquest per铆ode, Fran莽a va lluitar contra diverses pot猫ncies europees unides en coalici贸 que van intentar contenir-la i derrotar-la. La guerra va ser crucial per a la defensa de la revoluci贸 i l'expansi贸 dels seus ideals. -
LA REBELI脫 DEL 10 D'AGOST
El 10 d'agost de 1792, una revoluci贸 popular amb l'assalt del palau de les Tulleries a Par铆s va portar a la caiguda de la monarquia constitucional i la captura del rei, fet que va marcar la fi d'aquest per铆ode. -
ESTABLIMENT DE LA LLEI DE SUSPENSI脫
L'Assemblea Nacional Legislativa va aprovar la Llei de Suspensi贸, que suspenia temporalment l'activitat del rei i la monarquia, i atorgava els seus poders a l'Assemblea. Aquesta mesura va ser una consecuencia de la creixent pressi贸 dels revolucionaris, apropant m茅s al pa铆s cap a l'abolici贸 definitiva de la monarquia. -
Period: to
REP脷BLICA SOCIAL
La burgesia radical, que comen莽ava per les classes populars, es va proclamar rep煤blica i va comen莽ar una transformaci贸 de la societat en un sentit democr脿tic amb un sufragi universal mascul铆 i igualitari amb les lleis socials. -
EXECUCI脫 DE LLUIS XVI
Llu铆s XVI va ser jutjat i condemnat per tra茂ci贸, sent executat a la guillotina a la llavors anomenada pla莽a de la revoluci贸. La seva mort va simbolitzar el rebuig a la monarquia i la consolidaci贸 de la Rep煤blica. -
INSURRECCI脫 DE LA VEND脡E
Va comen莽ar una revolta a la regi贸 de Vend茅e contra el govern revolucionari, motivada pel descontent amb les pol铆tiques republicanes i el servei militar. -
CREACI脫 DEL COMIT脠 DE SALUT P脷BLICA
Aquest comit猫 va ser establert per gestionar la crisi interna i externa de Fran莽a, assumint poders importants per protegir la Revoluci贸. -
CONSTITUCI脫 DE LA MONTANYA
Va ser un acostament cap a la democr脿cia actual. Establir drets socials i econ貌mics, assegurant l'educaci贸, el treball i l'assist猫ncia als pobres. Per貌 mai no va arribar a ser implementada a causa de la crisi pol铆tica i de la guerra que hi havia en aquell moment. -
INICI DEL REGNAT DEL TERROR
Va ser un per铆ode de viol猫ncia extrema on milers de persones van ser executades per ser considerades enemics de la Revoluci贸. -
LLEI DE SOSPITOSOS
Aquesta llei va permetre la detenci贸 de qualsevol persona considerada sospitosa de ser enemiga de la Revoluci贸, intensificant la repressi贸 i el clima de por. -
EXECUSI脫 DE GEORGE DANTON
Danton, un dels l铆ders revolucionaris m茅s influents, va ser executat per Robespierre i els seus aliats, all貌 va marcar un gir en la lluita interna dins del moviment revolucionari. -
CAIGUDA DE ROBESPIERRE
Robespierre va ser arrestat i executat, posant fi tant als jacobins com al Regnat del Terror i obrint pas a un per铆ode de moderaci贸 en la pol铆tica francesa. -
Period: to
REP脷BLICA CONSERVADORA
La burgesia conservadora va tornar a prendre el control de la Revoluci贸, va elaborar una nova constituci贸 en 1795 que atorgava el poder Directori i va enderrocar la Constituci贸 de 1793 i va anul路lar totes les mesures d'aquell per铆ode. -
ESTABLIMENT DEL DIRECTORI
Es va instaurar el Directori com a nou govern, compost per cinc directors. Aquest r猫gim va buscar estabilitzar Fran莽a despr茅s del caos del Terror. -
CONSTITUCI脫 DE L'ANY III
Es va adoptar una nova constituci贸 que va establir un sistema de govern m茅s conservador, limitant el sufragi i enfortint el poder del Directori. -
REVOLTA DELS REALISTES
Els realistes van intentar enderrocar el Directori en un aixecament, per貌 van ser reprimits per les forces de Napole贸, consolidant la seva reputaci贸 com a l铆der militar. -
INICI DEL RETORN DELS EXILIATS
El directori va establir el seu poder, van comen莽ar a tornar els exiliats pol铆tics. Aix貌 va ser un s铆mbol que la pol铆tica francesa es va obrir, va ser un intent de reconciliaci贸 despr茅s d'anys de conflicte i un nou clima pol铆tic, cosa que va permetre una gran varietat d'opinions a la societat francesa. -
COP D'ESTAT DEL 18 DEL FRUCTIDOR
Aquest cop, orquestrat pel Directori, va eliminar els opositors pol铆tics i va consolidar el poder del govern, mostrant la inestabilitat pol铆tica de l'猫poca. -
PAU DE CAMP FORMI
Aquest tractat va posar fi als conflictes entre Fran莽a i 脌ustria, consolidant la vict貌ria francesa i permetent a Napole贸 Bonaparte guanyar notorietat com a l铆der militar. -
COP D'ESTAT DEL 18 DE BRUMARI
Napole贸 Bonaparte va prendre el poder en aquest cop, dissolent el Directori i establint el Consolat. Aquest esdeveniment va marcar la fi de la Rep煤blica Conservadora i l'inici d'una nova era a Fran莽a.