馃嚚馃嚨 REVOLUCI脫 FRANCESA

  • Period: to

    ASSAMBLEA CONSTITUENT

    Va ser la primera assemblea constituent a Fran莽a. Es va fer el 9 de juliol del 1789, inicis de la Revoluci贸 Francesa. Es caracteritza per tomar mesures que van canviar la pol铆tica i societat del pa铆s. Unes d'elles s贸n l'aprovaci贸 de la declaraci贸 dels Drets de l'Home i del Ciutad脿, el fet de suprimir el feudalisme, l'apropiaci贸 dels b茅ns de l'Esgl茅sia i la Constituci贸 Civil del Clergat i, per descomptat, la redacci贸 de la Constituci贸 francesa del 1791.
  • PRESA DE LA BASTILLA

    PRESA DE LA BASTILLA
    La presa de la Bastilla va ser un moment decisiu en els primers mesos de la Revoluci贸 francesa. El 1789, la Bastilla, la pres贸 pol铆tica que simbolitzava l'opressi贸 de l'Antic R猫gim franc猫s, va ser atacada per una multitud formada principalment per revolucionaris de classes baixes
  • DECLARACI脫 DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTAD脌

    DECLARACI脫 DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTAD脌
    Va ser aprovada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa el 1789, 茅s un de molts dels documents principals de la Revoluci贸 francesa pel que fa als drets personals, de la comunitat i els universals. Va fer que els drets de l'home s'entenen com a universals. Els drets no es refereixen a la condici贸 de les dones o l'esclavatge.
  • FUGA DE VARENNES

    FUGA DE VARENNES
    Al juny de 1791, el rei Llu铆s XVI i la seva fam铆lia van intentar fugir de Par铆s cap a Varennes, per貌 van ser capturats. Aquest esdeveniment va toranr m茅s feble la confian莽a del poble en el rei i va augmentar les tensions entre la monarquia i els revolucionaris.
  • Period: to

    MONARQUIA CONSTITUCIONAL

    Va ser impulsada per la burgesia moderada que el seu objectiu era abolir a l'Antic R猫gim, escollir un parlament mitjan莽ant el vot i establir una constituci贸
  • Period: to

    ASSAMBLEA LEGISLATIVA

    Va ser creada per la Constituci贸 francesa de 1791, i va succeir l'1 d'octubre d'aquell any. Es va decidir que cap dels seus membres podria ser reelegit i aix貌 va fer que qued茅s formada per homes nous i represent茅s a la burgesia rica, en ser el sufragi censitari.
  • DECLARACI脫 DE LA GUERRA A AUSTRIA

    DECLARACI脫 DE LA GUERRA A AUSTRIA
    A principis de 1792, l'Assemblea Legislativa va declarar la guerra a 脌ustria, cosa que va portar a la intervenci贸 d'altres pot猫ncies europees i que augment茅s de la pressi贸 sobre el govern revolucionari.
  • LA REBELI脫 DEL 10 D'AGOST

    LA REBELI脫 DEL 10 D'AGOST
    El 10 d'agost de 1792, una revoluci贸 popular amb l'assalt del palau de les Tulleries a Par铆s va portar a la caiguda de la monarquia constitucional i la captura del rei, fet que va marcar la fi d'aquest per铆ode.
  • ESTABLIMENT DE LA LLEI DE SUSPENSI脫

    ESTABLIMENT DE LA LLEI DE SUSPENSI脫
    L'Assemblea Nacional Legislativa va aprovar la Llei de Suspensi贸, que suspenia temporalment l'activitat del rei i la monarquia, i atorgava els seus poders a l'Assemblea. Aquesta mesura va ser una consecuencia de la creixent pressi贸 revolucion脿ria, apropant m茅s al pa铆s cap a l'abolici贸 definitiva de la monarquia.
  • Period: to

    REP脷BLICA SOCIAL

    La burgesia radical, que comen莽a per les classes populars, es proclama la rep煤blica i comen莽a una transformaci贸 de la societat en un sentit democr脿tic amb un sufragi universal mascul铆 i igualitari amb les lleis socials.