Revolució Francesa

  • Les Hasards heureux de l'escarpolette

    Les Hasards heureux de l'escarpolette
    Jean Honoré Fragonard va dibuixar aquest cuadre per encarrec de Saint-Julien. Es una representació i simbol de l'antic régim.
  • Ouverture des Etats Généraux

    Ouverture des Etats Généraux
    En aquesta obra d'Auguste Couder es representa la convocatoria dels estats generals (una assamblea amb representació dels 3 estats) que va convocar el rei per a prendre decisions sobre els impostos en un moment de crisi. Els diferents estaments no es van posar d'acord i el 3r estat va marxar per a properament declarar el jurament del joc de pilota
  • Le Serment du Jeu de paume

    Le Serment du Jeu de paume
    Aquest cuadre de Jacques-Louis David mostra l'escena on el 3r estat jura, a la sala del joc de pilota, que faran una constitució per a França; veiem tots els diputats donant soport al primer president de l'assamblea nacional Jean Sylvain Bailly. Com a curiositat a la cantonada dreta a sota es mostre l'unic home que es va negar a donar jurament Joseph Martin-Dauch.
  • Prise de la Bastille

    Prise de la Bastille
    Jean-Pierre Houel va pintar aquesta representació de la presa de la bastilla. Es veu la batalla que es va dur a terme per el control del castell, el qual està fumejant i amb els voltants destrossats; al centre del cuadre es pot apreciar l'arrest del marquès de Launay, el qual va ser l'ultim gobernador de la bastilla, simbol de l'absolutisme
  • ARRESTATION DE LA FAMILLE ROYALE À VARENNES

    ARRESTATION DE LA FAMILLE ROYALE À VARENNES
    Durant la monarquia constitucional la familia real, igual que molts altres ex privilegiats, al veures acorralats i limitats per la constitució van decidir escapar a Austria, es van disfraçar de burgesos pero van ser reconeguts i atrapas a Varennes, molt aprop de la frontera
  • Marat assassiné

    Marat assassiné
    Jacques-Louis David representa en aquesta obra l'assesinat de Jean Paul Marat mentre treballava a la seva banyera per Carlota Corday, seguidora dels girondins, que el culpava de la masacre de setembre