15

REPÚBLICA I GUERRA CIVIL

  • Period: to

    Dictablanda” del general Berenguer

    Berenguer va ser nomenat pel rei el gener de 1930 perquè restablís la "normalitat constitucional" després de la Dictadura de Primo de Rivera.
  • Dimissió de Primo de Rivera

    Dimissió de Primo de Rivera
    El 28 de gener de 1930 el general Primo de Rivera es va veure obligat a presentar la seva dimissió al rei Alfons XIII, que va acceptar-la. Això va donar pas a la Dictablanda de Berenguer.
  • Pacte de Sant Sebastià

    Pacte de Sant Sebastià
    El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribarels representants republicans de tot l'estat espanyol i on vandecidir la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica. Es va celebrar a Sant Sebastià, al País Vasc.
  • Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya

    Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
    Va ser fundat per Lluís Companys i Francesc Macià. Buscaven el reconeixement de la identitat de Catalunya i del català, la defensa dels drets individuals de l'home i la millora de les condicions de vida i laborals dels habitants de Catalunya.
  • Period: to

    Bienni Reformista (govern Azaña)

    La reforma militar de Manuel Azaña va ser un conjunt de decrets que es van aprovar pel Govern d'Espanya Provisional de la Segona República.
  • Eleccions municipals

    Eleccions municipals
    A Catalunya, les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van donar la victoria a Esquerra Republicana. Un partit republicà i nacionalista fundat i dirigit per Francesc Macià i Lluís Companys.
  • Proclamació de la República

    Proclamació de la República
    Proclamació de la República Catalana per Francesc Macià i reconeixement de la Generalitat provisional.
  • Eleccions a Corts Constituents

    Eleccions a Corts Constituents
    El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola. La segona volta es va perllongar, amb diverses eleccions parcials, entre el 12 de juliol i el 8 de novembre.
  • Constitució de 1931

    Constitució de 1931
    La Constitución de la República Española es va aprovar a les Corts Constituents. Estava formada per 125 articles repartits en nou titols. Definia la república democràtica dels treballadors d'Espanya.
  • Aprovació de la Llei del Divorci

    Aprovació de la Llei del Divorci
    A Espanya el divorci es va legalitzar per 1a vegada durant la II República, el 25 de febrer de 1932 i es va derogar el 23 de setembre de 1939, pel règim franquista. Així doncs, l'estat espanyol va ser un dels països pioners en la regulació del divorci.
  • Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria

    Aprovació en referèndum de l’Estatut de Núria
    L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès), i l'Estatut fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932, després de ser fortament retallat per les Corts espanyoles.
  • Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo

    Intent de cop d’estat militar del general Sanjurjo
    José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de març de 1872 - Estoril, Portugal, 20 de juliol de 1936), va ser un militar espanyol que fou un dels principals conspiradors de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol del 1936 que conduí a la insurrecció militar que comportà la Guerra Civil espanyola.
  • Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid

    Aprovació de l’Estatut a les Corts de Madrid
    L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants.
  • Eleccions al Parlament de Catalunya

    Eleccions al Parlament de Catalunya
    Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.
  • Period: to

    Bienni conservador

    El segundo bienio de la Segunda República Española, también llamado bienio radical-cedista, bienio rectificador, bienio conservador o bienio contrarreformista, denominado también bienio negro por las izquierdas, constituye el periodo de la II República comprendido entre las elecciones generales de noviembre de 1933 y las de febrero de 1936 durante el que gobernaron los partidos de centro-derecha republicana encabezados por el Partido Republicano Radical de Alejandro Lerroux.
  • Triomf de les dretes en les eleccions generals

    Triomf de les dretes en les eleccions generals
    El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935.
  • Mor Francesc Macià

    Mor Francesc Macià
    Francesc Macià i Llussà, conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya. El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals espanyoles d'aquell any, proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.
  • Insurrecció obrera a Astúries

    Insurrecció obrera a Astúries
    Partits d'esquerra i alguns dels partits republicans i sindicats van organitzar una oposició al govern conservador. Es va convocar una vaga general. Els incidents més greus van ser a Astúries, on uns 20000 miners de carbó van protagonitzar una veritable revolució armada.
  • Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola

    Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola
    Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
  • Period: to

    Govern del Front Popular

    El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any
  • Eleccions generals amb triomf del Front Popular

    Eleccions generals amb triomf del Front Popular
    El 16 de febrer de 1936[1] es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular.