-
La Desamortització de Mendizábal
La Desamortització de Mendizábal (1836-1837) i la d'Espartero van ser processos legals a Espanya que van implicar la venda de les propietats de l'Església i altres bens comunals, amb l'objectiu de fer front a les dèficits de l'Estat i modernitzar l'economia i la d'Espartero van ser processos legals a Espanya que van implicar la venda de les propietats de l'Església i altres bens comunals, amb l'objectiu de fer front a les dèficits de l'Estat i modernitzar l'economia. -
Ublicació de La pàtria de Bonaventura Carles Aribau
La pàtria és un poema culte del romanticisme en llengua catalana que està dividit en sis octaves de versos alexandrins d'art major (versos nobles), escrit el 1832 per Bonaventura Carles Aribau a Madrid per felicitar el banquer Gaspar Remisa el dia del seu sant. -
Consolidació de la burgesia industrial catalana
Consolidació de la burgesia industrial catalana, que esdevé el grup social dominant i impulsor del catalanisme cultural, marcant un període clau en la història econòmica i política de Catalunya. -
El 5 d'octubre de 1848
El 5 d'octubre de 1848 es fa una primera prova i, tres dies després, un viatge amb 400 persones. La inauguració oficial de la línia Barcelona-Mataró té lloc el 28 d'octubre. Serà una celebració plena d'actes festius i solemnes duta a terme amb un gran entusiasme i la consciència que s'ha fet un pas històric. -
La inauguració del primer ferrocarril
La inauguració del primer ferrocarril a la Península Ibèrica va tenir lloc el 28 d'octubre de 1848, amb la posada en funcionament de la línia Barcelona-Mataró, un esdeveniment clau en el context de la Revolució Industrial a Espanya. Aquest moment va representar un gran pas en la modernització de les infraestructures del país i va marcar l'inici d'una nova era per a la mobilitat i el desenvolupament econòmic. -
Publicació de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer, obra cabdal de la poesia èpica de la Renaixença.
La publicació de "L'Atlàntida" (1877) de Jacint Verdaguer és una de les fites més importants de la poesia èpica de la Renaixença i una de les obres més destacades de la literatura catalana del segle XIX. Aquesta obra va consolidar Verdaguer com una figura central de la Renaixença i va jugar un paper fonamental en la revitalització de la llengua i la literatura catalanes, alhora que va contribuir a la creació d'una consciència nacional catalana. -
Publicació de Canigó de Jacint Verdaguer
La publicació de "Canigó" (1886) de Jacint Verdaguer és un dels grans èxits literaris de l'autor i una de les obres més destacades de la Renaixença. Aquesta obra, escrita en vers i en llengua catalana, està considerada una de les fites més importants de la literatura catalana del segle XIX i va consolidar Verdaguer com una figura central del moviment cultural de la Renaixença. -
Enderrocament de les muralles de Barcelona
Enderrocament de les muralles de Barcelona, un procés que va facilitar l'expansió urbana de la ciutat i la creació de l'Eixample, dissenyat per Ildefons Cerdà. -
La primera vaga general a Barcelona
La primera vaga general a Barcelona va tenir lloc el 14 de juliol de 1902, i va ser un dels esdeveniments més importants en la història del moviment obrer a Espanya. Aquesta vaga va reflectir les tensions socials i les diferències irreconciliables entre la burgesia industrial i la classe obrera de la ciutat, marcat per les condicions laborals extremes i la creixent organització sindical de la classe treballadora. -
S’aprova la Llei de sufragi universal masculí, encara que amb limitacions.
L'assoliment del sufragi universal s'ha donat a partir d'una evolució en la democràcia. Després de la Revolució francesa el poder polític va començar a estar en mans de cambres de representants,. Així, es començà amb el sufragi censatari, en el qual votaven només els homes amb determinats requisits d'instrucció, en què podien votar tots els homes que sabessin llegir i escriure. Fins a arribar al sufragi femení, a la inclusió dels analfabets i gent de totes les ètnies -
La Revolució Gloriosa de 1868
La Revolució Gloriosa de 1868 i el subseqüent Sexenni Democràtic van ser esdeveniments de gran importància en la història contemporània d'Espanya, amb un impacte significatiu en el catalanisme i les seves demandes polítiques i socials. -
Restauració borbònica i inici del règim de la Restauració
Restauració borbònica i començament del règim de la Restauració, un període polític marcat pel retorn al poder de la dinastia borbònica a Espanya després de la desfeta de la Primera República. -
Fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, que reforça el nacionalisme cultural.
Els socis fundadors de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques; d’esquerra a dreta: Pau Gibert, Ricard Padrós, Josep Fiter i Inglès, Marçal Ambròs, Eudald Canibell i Ramon Arnet
Entitat excursionista fundada a Barcelona el 1876.
L’objectiu era conèixer el territori català a partir de sortides de camp encaminades sobretot a la recerca arqueològica. Es crearen tres seccions: la científica, la literària i l’artística. Fou la primera entitat peninsular amb aquest objectiu. -
Redacció de les Bases de Manresa
Les Bases de Manresa són un document fonamental en la història del catalanisme polític, redactat l'any 1892 durant un congrés de la Unió Catalanista a la ciutat de Manresa. Aquestes bases van ser la resposta a la necessitat de consolidar un projecte polític que defensés els drets i la identitat de Catalunya dins d'un Estat espanyol centralitzat. -
Exposició Universal de Barcelona, que marca l’inici de l’expansió modernista.
Exposició Universal de Barcelona, un esdeveniment que senyala l'inici de l'expansió del Modernisme. -
Recuperació dels Jocs Florals a Barcelona, símbol del renaixement cultural català.
La recuperació dels Jocs Florals a Barcelona el 1859 va ser un moment clau del renaixement cultural català. Aquesta tradició medieval, que premiava les millors obres literàries en català, es va reprendre per enfortir la llengua i la identitat catalana. Va donar impuls a autors com Jacint Verdaguer i Víctor Balaguer, i va ser un símbol de la Renaixença. -
Publicació de la revista L’Avenç.
Llançament de la revista L'Avenç, que va jugar un paper fonamental en la modernització cultural. Publicació de Solitud de Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), una novel·la psicològica considerada una obra clau del Modernisme. -
Els atemptats anarquistes al Liceu i a Barcelona
Els atemptats anarquistes al Liceu i a Barcelona van ser esdeveniments destacats en la història social i política d'Espanya durant la segona meitat del segle XIX, marcant un reflex de les tensions socials i polítiques de l'època, especialment en el context de la Revolució Industrial i l'auge del moviment anarquista. -
Publicació de La bogeria de Narcís Oller, que reflecteix la transició de la Renaixença cap al Modernisme.
Narcís Oller i Moragas va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del segle xix. -
Pèrdua de les colònies espanyoles
Pèrdua de les colònies espanyoles (Cuba, Filipines i Puerto Rico), que afecta l’economia espanyola però impulsa el proteccionisme industrial català. -
Fundació de la revista Joventut, que esdevé el principal altaveu del Modernisme.
Joventut va ser una revista setmanal de tendència modernista dedicada a la literatura, les arts i les ciències, publicada a Barcelona entre els anys 1900 i 1906 sortia cada dijous i era la portaveu política de la Unió Catalanista. Els seus redactors provenien de la publicació Setmana Catalanista, favorable al catalanisme polític. -
La Setmana Tràgica
La Setmana Tràgica (25-31 de juliol de 1909) va ser una sèrie de disturbis socials i religiosos que es van produir a Barcelona i altres ciutats de Catalunya, en el context de la Guerra del Rif, un conflicte bèl·lic entre Espanya i les tribus del Rif al Marroc. -
La Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball (CNT) es va fundar el 1 de desembre de 1910 a la ciutat de Barcelona, com a resultat de la unió de diversos grups anarquistes i sindicats obreristes que buscaven una organització que defensés els drets dels treballadors mitjançant la lluita directa i l'acció sindical. -
Mort de Joan Maragall.
Defunció de Joan Maragall, poeta modernista i promotor de la "paraula viva",va morir el 20 de desembre de 1911 a Barcelona, a l'edat de 72 anys. La causa de la seva mort va ser una insuficiència cardíaca. -
Creació de la Mancomunitat de Catalunya, que reflecteix l’apogeu cultural i polític català del moment.
El consell i la mesa de la Mancomunitat de Catalunya (abril del 1914)
Entitat política catalana constituïda el 6 d’abril de 1914 per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes.
La Mancomunitat de Catalunya fou el resultat d’un llarg procés pel qual Catalunya aconseguí, per primer cop des del 1714, una administració pròpia, per bé que d’atribucions força limitades. -
La Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser creada el 19 d'abril de 1914 com a resposta a les demandes d'autogovern i a l'aspiració de modernització i millora de les infraestructures del país. Es tracta d’una institució de caràcter regionalista que va ser el primer intent d'autogovern a Catalunya des de la Victòria borbònica de 1714 i la dissolució de les institucions pròpies del país. -
Estrena de Terra baixa d’Àngel Guimerà, una de les obres teatrals més emblemàtiques.
l'any 1923 va ser marcat per l'instauració de la dictadura de Primo de Rivera a Espanya, una circumstància que va tenir profundes implicacions tant en la política com en la cultura catalana, donat que va suposar la supressió de les institucions autonòmiques i va limitar les llibertats polítiques i culturals. -
El cop d'estat de Primo de Rivera
El cop d'estat de Primo de Rivera es va produir el 13 de setembre de 1923 i va marcar un punt d'inflexió important en la història d'Espanya, i també en la trajectòria del Modernisme com a moviment cultural a Catalunya i a la resta del país. -
L'Exposició Universal de Barcelona de 1888
L'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va ser un esdeveniment de gran rellevància per a la ciutat i per a tot el país, ja que va marcar un moment decisiu en el seu desenvolupament cultural i industrial. Aquesta exposició va ser una oportunitat per mostrar el progrés de la ciutat i va posicionar Barcelona com una capital cultural i industrial a nivell internacional. -
La legalització del dret d'associació obrera
La legalització del dret d'associació obrera a Espanya va ser un esdeveniment fonamental en la història del moviment obrer i sindical, ja que va obrir la porta a la formació de sindicats i moviments socials que defensaven els drets laborals i les condicions de vida de la classe treballadora.