-
L'oposició política (Republicanisme)
El republicanisme apareixerà com a nou partit: UNIÓ REPUBLICANA. Tindrà èxit a les eleccions però aquest durarà poc. Apareix una nova figura: Alejandro Lerroux, qui crea les cases del poble i al 1908 crearà el partit republicà radical. -
L'oposició política (Moviment Obrer)
L'anarcosindicalisme serà acompanyat de moments terroristes com la "mano negra" coneguts com la propaganda dels fets. Al setembre, Martinez Campos pateix un atemptat per l'anarquista Paulí Pallas i al novembre 3 bombes cauen sobre el liceu. Es produeix el procés de Montjuic amb condenes fortes. Al Octubre es fan vagues generals i més endavant fundes Solidaritat Obrera on farà un congrés on constituí la CNT. Es celebra el Congrés de Sants amb Salvador Seguí i després la Vaga de la Canadenca. -
Period: to
Fins a la gran guerra
Inestabilitat governamental. A partir de 1904 el període el podem dividir en 2 períodes. El predomini conservador, dirigit per Antonio Maura i Eduardo Dato i dividit en 2 mandats. El primer (1903-1904), on Maura va intentar reformar el sistema polític i la creació de les "masses neutres". I el segon mandat (1907- 1909) marcat per la revitalització de l'economia, normalització de la vida política i modernització de l'administració. I el liberal dirigit per José Canalejas i el Compte de Romanones. -
Inici del regnat
Al maig de 1902, quan va complir 16 anys, va pujar al tron Alfons XII. Va esdevenir un monarca molt intervencionista a nivell polític i social. -
Period: to
Setmana tràgica
Revolta de les classes populars al 1909. Al 1903 Espanya va prendre una nova campanya militar a la zona del Marroc i al 1906 es signa el Tractat d'Algeciras. Finalment al 1909 al Barranco del Lobo, Espanya va patir una derrota important. El govern va decidir augmentar el nombre de soldats de la zona i la població va protagonitzar mobilitzacions a Barcelona. El 24 de Juliol es va constituir un comité revolucionari de vaga i a la mateixa nit va esdevenir el primer indenci d'edifici religiós. -
El catalanisme al regnat d'Alfons XII
L'incident del cucut va ser important. Al novembre un grup de militars va a assaltar la redacció del setmanari degut a l'odi als catalans i el seu sentiment patriota. El govern proposa la Llei de Jurisdiccions especials i els catalans abandonen les corts abans de la votació i com a aconsequència, Francesc Cambó organitza la Festa de l'homenatge.Al 1907 es forma una coalició anomenada Solidaritat Catalana. -
El catalanisme d'esquerres
La Lliga regionalista crearà el Centre Nacional Català que s'integrarà a la coalició de solidaritat catalana. D'aquest, sortirà el sindicat CADCI. Tras la crisi de solidaritat catalana funden la "unió federal nacionalista republicana" sota la direcció de Pere Comines. L'éxit els va fer pactar amb republicans de Lerroux "Pacte de Sant Gervasi". -
Period: to
Solidaritat Catalana
Es presentà a les eleccions generals i aconsegueix 41 dels 44 escons. Però entra en crisis per 3 elements de Discòrdia:
- 1er element: va ser el projecte de llei de l'administració local propiciat per Maura.
- 2n element: es va proposar un projecte de l'ajuntament de Barcelona que comportava la intruducció del català a les escoles com a llengua cooficial.
. 3r element: els fets de la setmana tràgica. -
Es declara l'Estat de Guerra i la Setmana Tràgica es radicalitza
Es va reprimir la revolta amb un balanç d'un gran nombre de morts, ferits i afectats. Entre els condemnats a mort estava Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog anarquista i fundador de l'escola moderna. Dos fets el van assenyalar: el seu bibliotecari (Mateo Morral) d'ideologia anarquista va intentar assasinar a Alfons XIII el dia del seu casament i a la seva escola tenia una petita imprempta on publicava propaganda anarquista. -
Consequències de la setmana tràgica
- Onada de protestes contra la repressió i l'afusellament de Ferrer i Guàrdia i s'inicia la campanya contra Maura que provoca la caiguda del partit conservador.
- Deavallada electoral a la Lliga Regionalista ja que el seu líder va donar suport a Maura i a la repressió.
- Desengany de la classe obrera, respecte a la política, fet que va afavorir l'arrelament del sindicalisme apolític (Anarquisme).
-
Period: to
Predomini liberal
Darrere la dimisió de Maurael rei va cridar al líder liberal Segismundo Moret que dimitirà. Li succeirà José Canalejas, l'autèntic líder liberal que incentivarà un programa de reformes; Llei de Lleves, Llei de Mancomunitats i Llei del Candado. Canalejas va reprimir amb molta duresa el moviment vaguistic. Finalment va ser assasinat pel jove anarquista Manuel Pardinas. Els nous líders seran el compte de Romanones i Santiago Alba. -
La crisi de la Restauració
Darrere el Compte de Romanones, el rei encarregarà govern a Eduardo Dato. Així, 3 fets marquen el govern de Dato; una ppolítica de reformes socials, el decret de mancomunitats i l'esclat de la 1a Guerra mundial (1914-1918). Degut a les condicions de la guerra, els països veïns van demanar molts productes industrials i agraris a Espanya i els beneficis van augmentar. -
Les juntes militars com a element que incideix a la crisi
S'observa un malestar entre oficials d'infanteria i cavalleria i perceben com a discriminatoris els ascensos per mèrits dels militars destinats a Àfrica. Davant la situació va començar a Bracelona una protesta per Benito Màrquez creant les Juntes Militars de defensa coneguts com el Sindicat de l'epasa. Demanaven un augment salarial, l'antiguitat com a únic mèrit d'accés i una reacció nacional forta. El govern, nomena Dato president i suspén les garantíes constitucionals. -
L'assamblea de parlamentaris com a element que incideix a la crisi
Animats per les protestes dels militars. Francesc Cambó va liderar una reunió a Bracelona el 5 d' Abril de diputats i senadors catalans. Demanaven reformes polítiques que tinguin en compte una certa autonomía per a Catalunya i l'obertura de les corts. L'assamblea serà dissolta per la guàrdia civil i la reunió d'octubre es portarà a terme però sense èxit. -
La vaga general de 1917 com a element que incideix a la crisi
La situació dels treballadors amb condicions pèsimes i el moviment sindical havia crescut d'una manera significant. L'UGT i CNT van fer mobilitzacions conjuntes per proptestar contra l'encariment de la vida. Hi haurà una forta repressió i declaració de l'estat de guerra i l'exèrcit s'alia amb el govern. Es crea un govern de concentració ppresidit per Garcia Prieto. I, el 19 es va produir una assemblea amb 68 parlamentaris de partits opositors. -
Inestabilitat política (descomposició del règim)
Va haver-hi 13 canvis del govern i 30 parcials. Tras la crisi de 1917 es va recòrrer a la forma de Govern de Concentració. Al març de 1918 hi haurà una forta crisi ministerial i es farà un 2n govern de concentració presidit per Maura i més tard el compte de Romanones on el problema central va ser la campanya per l'autonomía de Catalunya. Va trobar forta oposició a les corts i el monacra no dona suport. Com a consequència de l'agitació social, el rei nomenará a Maura de nou president. -
Period: to
La descomposició del règim
Els esdeveniments de 1917 amb l'assamblea de parlamentaris, les juntes de militars i la vaga general van provocar un procés de descomposició del sistema que es va plasmar en 3 elemets:
1. Inestabilitat política
2. Creixement de l'activitat sindical
3. Desastre bèl·lic al nord del Marroc -
Creixent activitat sindical (descomposició del règim)
Després de la 1a Guerra Mundial, va haver un descens de la producció, augment de l'atur i una reducció de beneficis empresarials a Andalusia, Extremadura i Catalunya conegut com el Trienni Bolxevic. Destaca la vaga general "la canadenca" darrere el congrés de 1918. Més tard, els empresaris creen el sindicat lliure. Destaquen "els solidarios" i la "llei de fugues", una forta repressió contra els sindicalistes al 1921. Aquesta època es coneguda com a Pistolerisme que comença al 1916 fins 1923. -
Desastre bèl·lic al nord del Marroc (descomposició del règim)
Alfons XIII i la majoria dels militars pensen en la conquesta i en la política de gran potència. El 1920 es van donar victòries i es fa una marxa a Alhucemas on estava controlat per cabiles i Abb del Krim. El general Silvestre serà atacat i Espanya serà massacrada a Annual. Va provocar deteriorament en la situació política, protagonisme militar i demanda de responsabilitats per part de l'opinió pública. S' intentar solucionar formant un govern de concentració presidit per Maura i García Prieto.
