-
6 BCE
Pre-socràtics (s.VI aC)
Estableixen la naturalesa com a subjecte de preguntes filosòfiques (Física més que metafísica). Panta rei (tot flueix) -
5 BCE
Plató (s.IV-V aC)
La veritat no és el món real, és el món ideal. Només sé que no sé res. -
5 BCE
Sòcrates (s.V aC)
Interessat pel bé/veritat associada a la utilitat del coneixement -
4 BCE
Aristòtil (s.IV ac)
Són les realitats sensibles les que ens han d'interessar -
1247
Roger Bacon (s. XIII)
La deducció requereix veritats fonamentals. Primer mètode científic; experiments per apropar-se a la veritat de la naturalesa. -
Galileu (s.XVII)
No proposa un mètode sinó que buscava una veritat general que anés més enllà de la confirmació d’hipòtesis locals. -
Kepler (s.XVII)
Refina i posa en el centre de la construcció del coneixement el mètode empíric.
Proposa òrbites el·líptiques. -
Francis Bacon (s.XVII)
“Novum organum”. Un mètode per conèxier que comença amb l’experiència: base del mètode científic. -
Descartes (s.XVII)
Cogito ergo sum. Es proposa fonamentar un mètode per explicar la natura en les matemàtiques. -
Newton (s.XVII)
Proposa quatre normes per pensar sobre ciència.
Crea un nou llenguatge per expressar la naturalesa de les ciències. -
Hume (s.XVIII)
La inducció no es pot portar al coneixement; ens porta a un raonament circular. -
Kant (s.XVIII)
“Els pensaments sense contingut són buits; les intuïcions sense conceptes són cegues”. -
Hegel (s.XIX)
Idealisme que redueix la realitat a idees derivades de la lògica. -
Auguste Conte (s.XIX)
Positivista que aborda el problema del coneixement d’una forma normativa per demanar-se quina és la forma més valuosa del coneixement. -
Whewell (s.XIX)
Creia que la ment humana pot caputrar/comprendre la realitat independentment de l’observació. Proposa un mètode hipotètico-deductiu. -
John Stuart Mill (s.XIX)
No era un empiricista naïve, però era un empiricista fort: començar amb dades i procedir per inducció cumulativa. -
Marx (s.XIX)
Materialisme històric. La base del coneixement és la realitat. -
Popper (s.XX)
La ciència ha de ser neutre respecte els valors, parlant de com és realmente el món, sense definir el coneixement científic positivament. -
Kuhn (s.XX)
L’estructura de les revolucions científiques.
La teoria de Kuhn incorpora elements sociològics a la
discussió sobre la natura de la ciència. -
Lakatos (s.XX)
Proposa que la falsabilitat no és un mecanisme absolut. Introdueix idees socio-històriques que porpugnen un progrés científic. -
Feyerabend (s.XX)
Proposa el pluralisme teòric: cal proposar tantes hipòtesis alternatives com sigui possible.