-
Period: 700 to 1489
Teocentrisme
Mentalitat teocentrista durant tota l'edat mitjana. Predomini de la religiositat en tots els aspectes de la vida, com també en la literatura i l'art. -
800
Naixament llengües vulgars
Naixement de llengües vulgars o romàniques al voltant del s.XIII -
1000
Amor cortés
Filosofia de l’amor nascuda al s.XI que significa amor pur i s’expressa d'una manera cortesa i cavalleresca.
Esquemes prefixos:
-idealitzacio de la dama
-persontages
-actitud de vasallatge
-sofriment -
Period: 1000 to 1399
Unitat 1: Els primers textos; segles XII_XIV
Fets, moviments i autors principals d'aquests segles. -
1060
Trobadors
Primera mostra d’expressió literaria en llengua romànica nascuda al sud de França a finals del s.XI. Carecterístiques: poesia lírica, cantada, acompanyada de música, profana, s’escrivia en una koiné basada en el provençal, dialecte de l’occità. -
1100
Gèneres trobadorescos
Sirventés: peoma moralitzador, s’anomena així perquè se servia de la música d’un poema ja conegut.
Plany: lament per la mort d’un personatge.
Debat poètic: discussió entre dos trobadors.
Pastorel.la: diàleg amorós entre el trobador i una pastora
Alba: una narració de la separació de dos amants a l’alba després de que hagin passat la nit junts.
Viadera: gènere que s’inspira en la cançó popular parelel.lística. -
1138
Guillem de Berguedà
Fou un senyor feudal i trobador català. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà, que es troba en els cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions. -
1162
Guillem de Cabestany
fou un trobador especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, en la qual la seva dama fou Saurimonda de Navata. -
1208
Jaume I
Autor de èpica catalana (1208-1276) a la seva crònica Llibre dels Feits, narra de forma autobiogràfica els seus records personals, sobretot els referents a la conquesta de València i Mallorca. Es carecteritza per tenir intenció didàctica, llenguatge viu i providencialisme. -
1213
Èpica i cròniques
L'èpica és la narració dels fets heroics i gloriosos de les nacions. La cancó de Rotllan a França o el Cantar de Mio Cid a Castella son clars exemples -
1232
Ramon Llull
Nascut a Palma de Mallorca l'any 1232-1316, va ser educat segons les regles i els sabers d'un cavaller, es va casar i va tenir dos fills. Home d'acció i trobador, la seva dedicació a la vida religiosa començà l'any 1263, moment en què, encetà la missió de conversió d'infidels (jueus, sobretot, musulmans). Després d'un pelegrinatge a Santiago, amb aquest fi va estudiar llengües orientals durant nou anys i va fundar una escola a Mallorca consagrada a la preparació personal per a l'evangelització. -
1259
Cerverí de Girona
Fou un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran. Tot i que en l'actualitat es pensa que es tracta del mateix trobador, encara hi ha algun estudiós, concretament Joan Coromines que situa Guillem de Cervera trenta anys abans que Cerverí de Girona i, per tant, els considera personatges diferents. De l'obra d'aquest autor es conserven un total de 120 composicions, l'obra més extensa i diversa que es té de cap trobador, de les quals 114 són líriques. -
1265
Ramon Muntaner
(1265-1336) Autor de cròniques catalanes, va escriure la crònica més coneguda, es distingeix per les seves experiencies entre els almogàvers en les conquestes de Sícilia i Calàbria i en l'expedició a l'Orient. És el més entusiasta i menys imparcial dels cronistes. -
Period: 1301 to 1499
Unitat 2: L'esplendor; segles XIV_XV
-
1310
Bernat Desclot
(No es sap l'any de naixement ni de mort) Casi no es sap res sobre aquest autor, aquest no era el seu nom i potser s'amaga el nom de Bernat Escrivà com a pseudònim, la seva crònica parla sobre el regnat del fill de Jaume I, Pere II el Gran -
1319
Pere el Cerimoniós
(1319-1387) Ens parla del seu propi regnat i del seu pare, Alfons el Benigne. La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta de les quatre grans cròniques dels segles XIII i XIV. Aquesta crònica està escrita en forma autobiogràfica, -
1340
Bernat Metge
Va nàixer a Barcelona entre 1340/46. Educat en l'ambient llatinitzant de la Cancelleria Reial. Mor Barcelona l'any 1413. Bernat ha estat considerat com l'exponent de l'humanisme en les nostres lletres. L'obra més madura, més humanista de Bernat Metge és Lo Somni , escrita poc d'esprés d'abandonar la pressó. La intencionalitat d'aquesta obra es captar per a ell mateix el perdó del rei, Marti l'Humà, i obtenir la rehabilitació i la restitució dels càrrecs adminisratius que li havien sigut llevats. -
1399
Ausiàs March
Nascut el 1400, pertanyia a la noblesa i a una família de poetes, el seu pare Pere March, i el seu oncle, Jaume March escriviren també bons versos. Es va casar dues vegades, la primera el 1439 amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, i el 1443, amb Joana Escorna. Va escriure 128 poemes. La seva obra es caracteritza, en general, per parlar de l'amor en termes morals i amb unes imatges tristes. -
1411
Joanot Martorell
Neix el 141? (no es sap exactament) i mor al 1468. El seu avi va ser conseller reial i son pare, cambrer del rei Martí l'Humà. De Joanot Martorell, que era cunyat d'Ausiàs March, es coneixen força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller vigorós de vida agitada. Va fer llargues estades a Anglaterra, Portugal i Itàlia, a conseqüència de diverses lluites cavalleresques a les quals era aficionat. La seva única obra va ser Tirant lo Blanc. -
1490
Tirant lo Blanc
Publicada per primera vegada el 1490, Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs. Qualificada com a novel·la total, la seva trama variada i rica en registres (to greu fins a l'humor;de la crueltat fins al sensualisme). És, no res menys, una de les millors novel·les europees del moment. -
1499
Renaixament
Sorgeix a Itàlia al segle XV, i s'expandeix durnat el XVI, Presència de la cultura grecollatina, ordre, serenitat, harmonia, bellesa i raó, concepció antropocèntrica del món i dignificació de les llengües romàniques. -
1500
Humanisme català
Moviment de renovació cultural que neix a Itàlia i que va ser expandit durant el segle XV.Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del segle xvi, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement. -
Period: 1500 to
Antropocentrisme
L'èsser humà esdevé el centre dels valors del nou temps -
1510
Pere Serafí
Pere Serafí (1510-1567) va ser un poeta i pintor català del Renaixement. S'aproximava a la figura d'home renaixentista que tocava diferents arts: era pintor, escriptor i tocava un instrument. A Serafí tot li va anar molt bé, es va relacionar amb l'aristocràcia i va poder viure de l'art gràcies a la protecció de Jeroni Galceran. El 1560 col·labora amb l'obra d'Ausiàs March i, cinc anys més tard, publica Dos llibres, conjunt de 170 poemes, en dues parts, una de profana i una altra d'espiritual. -
Period: to
Unitat 2: La literatura als segles XVI, XVII I XVIII
-
Barroc català
La literatura barroca és un estil literari europeu que es va desenvolupar durant el segle xvii. Caracteritza pel triomf de l'ornamentació, els jocs de paraules, la recerca de l'emoció i el plaer estètic i auge en la creativitat dels països europeus. A diferència del Renaixement, es caracteritza per la idea del desengany i pel pessimisme. Les temàtiques freqüents en aquesta literatura són la vida com a lluita, somni o mentida i la fugacitat dels fets humans, plasmades en un estil suntuós. -
Francesc Fontanella
Neix al 1622 i mor al 82. Va ser un escriptor i sacerdot català. Estudià Dret i aconseguí el títol en Dret Civil i Canònic el 1641. Fins el 1652 va viure una vida noble a Barcelona i va començar a escriure poesia amorosa. Va redactar les seves dues obres dramàtiques: Tragicomèdia d'Amor, Firmesa i Porfia (1642) i Lo desengany (1651). Tots dos són textos al·legòrics, amb alguns elements pastorals. -
Literatura popular
La literatura popular es caracteritza bàsicament per ser un tipus de text transmès oralment i habitualment se’n desconeix la data i l’autor, tal com ha passat amb L’emigrant i el Virolai de Jacint Verdaguer o La ginesta de Joan Maragall. Sovint aquest text ha sofert adaptacions al llarg del temps i tenint en compte la nova realitat social i tenint en compte que és transmès de generació en generació .Gràcies a la impremta aquest tipus de literatura va obtenir una àmplia difusió i acceptació. -
Joan Ramis i Ramis
Joan Ramis i Ramis (1746–1819) fou un advocat, escriptor i historiador.Des de ben jove el seu pare l'instruí en gramàtica llatina, aritmètica i algunes llengües vives. L'any 1762 fou enviat a Palma a estudiar retòrica i filosofia a la Universitat literària de Mallorca, tot seguit cursà estudis de dret civil i canònic com a estudiant lliure a la Universitat Pontifícia d'Avinyó, on el 15 de juliol de 1767 aconseguí la borla de doctor. -
Il·lustració catalana
La societat va impulsar una infraestructura cultural pròpia d’acord amb les necessitats de l’economia capitalista en expansió. Per això, la característica més destacada de la Il·lustració catalana va ser el seu caràcter eminentment aplicat, una Il·lustració que pretenia compatibilitzar la modernització econòmica catalana i espanyola amb els límits que suposava la pervivència de l’Antic Règim. I és que no cal oblidar que la burgesia catalana mai s’havia sentit tant espanyola com aquest període. -
El romanticisme
El romanticisme és un a moviment cultural i polític que va sorgir a Alemanya a finals del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.Les caracteristiques del romanticisme són:
-La recerca de l'originalitat, l'abandonament dels preceptes clàssics de composició, el predomini de la lírica, el jo de l'autor és el centre de la inspiració -
Period: to
Unitat 4: Romanticisme, realisme i renaixença
-
La renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle xix (1833-1892). El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència). És paral·lel a altres similars, com el Rexurdimento gallec, el Surdimientu asturià o el Felibrige a Occitània. -
Jacint Verdaguer
Destacat poeta en llengua catalana. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària. La seva gran obra és L'Atlàntida. -
Àngel Guimerà
Dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a l'acabament del segle xix. Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on es va adaptar ràpidament. Fou una de les figures més destacades de la Renaixença, -
Narcís Oller
(1846-1930) Advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabant sent un dels escriptors més reconeguts del segle XIX. Oller fou un home moderat i liberal, políticament adscrit al catalanisme conservador i perfectament emmotllat dins la classe social, la burgesia, el món de la qual retratà amb detall a les seves narracions. -
Realisme català
El Realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l'art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Per això com a moviment autònom el realisme se situa al segle xix, tant en escultura i en pintura com en la literatura.
