-
Joseph Stalin
1941-1953.
Ell va ser el líder de la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial. Va ser l'encarregat d'implementar polítiques econòmiques i socials que van conduir al desenvolupament industrial i a l'expansió del poder soviètic. -
Harry S.Truman
1945-1953.
Truman va accedir a la presidència després de la mort de Roosevelt. Durant el seu mandat vallançar bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki, va posar fi a la Segona Guerra Mundial, i va començar la guerra freda.
Pertany al partit Demòcrata dels Estats Units. -
Dwight David Eisenhower
1953-1961.
Eisenhower va ser militar i polític estatunidenc. Va ser qui va signar el Tractat de la Comunitat Europea de Defensa i el de No Proliferació Nuclear, també va enviar tropes a la Guerra de Corea. Va formar part del Partit República. -
Georgy Malenkov.
1953-1955.
Va ser el primer ministre de la Unió Soviètica i va estar al capdavant del país després de la mort de Stalin. Va intentar fer reformes moderades, però va ser destituït. -
Nikita Khrushchev
1955-1964.
Durant el període que va liderar la Unió Soviètica es va produir un cert alliberament ideològic i cultural. Va criticar durament el culte a la personalitat de Stalin i va impulsar diverses reformes polítiques i econòmiques. -
John F. Kennedy
1961-1963.
Kennedy era demòcrata, va ser el primer president catòlic dels Estats Units. Durant el seu període com a president, va establir l'Aliança per al Progrés, va enviar tropes a Vietnam i va liderar la reeixida Crisi dels Míssils a Cuba. Va formar part del Partit Demòcrata dels Estats Units. -
Lyndon B. Johnson
1963-1969.
Després que Kennedy fos assassinat, va ser Lyndon Baines Johnson qui va assumir la presidència. Va ser un demòcrata que durant el seu mandat es va encarregar de promulgar importants lleis de drets civils i socials, incloent-hi la Llei de Drets Civils de 1964 i la Llei de Dret al Vot de 1965. Igual que altres presidents, ell també va enviar tropes a Vietnam. Va formar part del Partit Demòcrata dels Estats Units. -
Leonid Brezhnev
1964-1982.
El període en el qual va liderar la Unió Soviètica, es descrivia com un període de consolidació i estabilitat. Ell va ser responsable de la repressió política i dels abusos de poder. Va desenvolupar la política de "detente" amb els Estats Units i va impulsar una gran expansió militar i econòmica. -
Richard Nixon
1969-1974.
Era republicà, es va convertir en el primer president a renunciar després de l'escàndol de Watergate. Durant el període com a president dels Estats Units va establir relacions amb la Xina i la Unió Soviètica, va implementar una política de "Vietnamizació" de la Guerra de Vietnam i va promulgar lleis ambientals importants. Formava part del Partit Republicà. -
Gerald Ford
1974-1977.
Nixon va renunciar i Ford va assumir la presidència. Durant el seu mandat, va indultar a Nixon per l'escàndol de Watergate, va enfrontar una inflació alta i va bregar amb la caiguda de Saigon i la fi de la Guerra de Vietnam. Va formar part del Partit Republicà. -
Jimmy Carter
1977-1981.
Carter va establir la política de drets humans en l'exterior i va treballar per a la reducció d'armes nuclears. Mentre va ser president, va enfrontar una crisi energètica, va negociar els Acords de Camp David entre Egipte i Israel, i va lluitar contra una inflació alta. Va formar part del Partit Demòcrata dels Estats Units. -
Ronald Reagan.
1981-1989.
Va implementar una política econòmica de lliure mercat. Durant el seu mandat, Reagan va augmentar la despesa militar, va negociar un acord de desarmament nuclear amb la Unió Soviètica i va fer costat als rebels a Nicaragua. Va formar part del Partit Republicà. -
Yuri Andropov
1982-1984.
Durant el curt temps que va ser líder va impulsar un augment de la disciplina i la moralitat a la societat soviètica, però també va ser responsable de la repressió política. -
Konstantin Chernenko
1984-1985.
Quan va obtenir el poder, va intentar mantenir les polítiques del seu predecessor, però va ser incapaç de dur a terme cap reforma significativa. -
Mikhail Gorbachev
1985-1991.
Va ser qui va liderar la perestroika i la glàsnost, dues polítiques destinades a modernitzar l'economia i la societat soviètica i a obrir-la a la transparència i la llibertat. Va acabar amb la guerra freda i va promoure la unificació europea. -
George H. W. Bush.
1989-1993.
Va ser el 41è president dels Estats Units. Durant el seu mandat, en la guerra del Golf de 1991, va liderar una coalició internacional per expulsar les forces iraquianes de Kuwait. També va signar el Tractat de No Proliferació Nuclear, que va limitar la proliferació d'armes nuclears i va promoure la integració econòmica dels Estats Units amb els seus veïns de Nord-amèrica. Va ser membre del Partit Republicà. -
Boris Yeltsin.
1991-1999.
Va ser el primer president de la Federació Russa després de la dissolució de la Unió Soviètica. Va impulsar reformes,però el seu govern va estar marcat per la inestabilitat política i econòmica, així com per la guerra de Txetxènia. -
Bill Clinton
1993-2001.
Clinton va aprovar la llei de control d'armes de foc, va implementar polítiques per a l'expansió del sistema de salut i va impulsar el Tractat de No Proliferació Nuclear amb Corea del Nord. El seu mandat va estar marcat per l'escàndol Monica Lewinsky, el que va portar a un procés de destitució en el Congrés dels Estats Units. Va formar part del Partit Demòcrata. -
Vladimir Putin
1999-2008.
Va portar estabilitat al país. Va reforçar el poder de l'Estat i va començar a limitar les llibertats polítiques i civils. Durant el seu mandat, va portar a terme la guerra de Txetxènia, va millorar l'economia i va incrementar el paper de Rússia en els afers internacionals. -
George W. Bush
2001-2009.
Bush va utilitzar el seu poder per impulsar la invasió d'Iraq, va liderar la lluita contra el terrorisme internacional després dels atacs de l'11 de setembre de 2001. També va promoure polítiques en matèria d'energies renovables. Va formar part del Partit Republicà. -
Dmitry Medvedev
2008-2012.
Va ser el successor de Putin, però es va considerar que va ser Putin qui va continuar controlant el país des de la presidència de Medvédev. Durant el seu mandat es va aprovar una reforma constitucional que va ampliar el mandat presidencial de quatre a sis anys. -
Barack Obama.
2009-2017.
Durant el seu mandat, Obama va promoure reformes importants, va ampliar l'accés a l'atenció mèdica, i la reforma del sistema financer. També va liderar el pla de rescat econòmic durant la Gran Recessió i va guanyar el Premi Nobel de la Pau per la seva defensa dels drets humans i la diplomàcia internacional. Va formar part del Partit Demòcrata. -
Vladímir Putin
2012- Actualitat.
Va ser reelegit president de Rússia. Durant aquest període, ha continuat reforçant el poder de l'Estat i limitant les llibertats polítiques i civils. També ha portat a terme una política exterior agressiva, amb annexions com les de Crimea i el suport a conflictes com el de Síria. -
Donald Trump
2017 - 2021.
Trump va promoure polítiques conservadores, com la reducció d'impostos i la desregulació, i va centrar la seva agenda en la seguretat nacional i la immigració. També va ser conegut per la seva retòrica controvertida i el seu ús freqüent de les xarxes socials com Twitter. Va formar part del Partit Republicà. -
Joe Biden
2021 - Actualitat.
Biden ha promogut l'accés a l'atenció sanitària universal i la defensa dels drets dels treballadors. Durant el seu mandat, Biden ha prioritzat la gestió de la pandèmia de la COVID-19 i la reactivació econòmica, així com la lluita contra el canvi climàtic i la defensa dels drets civils. Joe Biden és membre del Partit Demòcrata.