HISTÒRIA DE LA CUINA

PREHISTÒRIA

99,999 BCE

CARACTERÍSTIQUES

99,998 BCE

Eren nòmades, caçadors i recol·lectors, es a dir, no tenien un lloc fix i només caçaven quan hi havia necessitat.

DESCOBRIMENT DEL FOC

99,997 BCE

Augment per la ingesta calòrica, menys morts.
Canvis en el desenvolupament del cervell.
Canvis en la activitat humana fins ben entrada la nit.
Més varietat a la dieta, incorporació d'aliments.
Eliminació de paràsits i bacteris.
Neix la cuina; apareixen els primers utensilis.

AGRICULTURA I RAMADERIA

99,996 BCE

Desapareix la necessitat de migrar per caçar.

DEL NOMADISME AL SEDENTARISME

12,000 BCE

Primers poblats estables.
Espai de cuina individual.
Magatzem d'aliments.
Noves tècniques i eines per cuinar.

EDAT ANTIGA

3501 BCE

CARACTERÍSTIQUES

3500 BCE

• Apareixen les primeres grans civilitzacions: Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma
• L'agricultura passa a ser molt important, ja que ofereix grans avantatges al no dependre del temps. (emmagatzematges)
• La cuina ocupa una habitació específica en les cases

EGIPTE

3101 BCE

ALIMENTACIÓ

3100 BCE

Les classes privilegiades tenien accés a tota la carn, el poble només a llegums, hortalisses i cereals.
Molta producció agrícola, grans consumidors de pa, vi i cervesa.
Fruita variada: dàtils, raïm, melons i síndries.

ALIMENTACIÓ

3100 BCE

Homes i dones menjaven per separat.
Ja tenien culleres i forquilles de fusta i metall, plats i bols.
Feien culte al menjar.
Diverses tècniques de conservació:
Assecat de la carn al sol, salmorra o conservació en sal i confitat o cocció de l'aliment en greix.

ALIMENTACIÓ

2222 BCE

Diverses tècniques de conservació:
Assecat de la carn al sol, salmorra o conservació en sal i confitat o cocció de l'aliment en greix.
Relacionaven en el menjar amb la salut:
- Orxata
- 50 pans diferents
- 17 tipus de cervesa
- Dieta mediterrània
- Banquets
- Confit d'ànec

GRÈCIA

500 BCE

Pilar de la Cuina Occidental, cuina exemplar.

AGRICULTURA I RAMADERIA

499 BCE

Deficient en cereals, però apta per cultiu de vinya i oliveres.
Habilitat de navegants i construcció de vaixells.
Tot tipus de carn (predomina xai i porc), caçaven porcs senglars, llop, cèrvol, cabra salvatge i llebre.
Les llets més utilitzades eren les de cabra i ovella.
Primers en fer servir condiments com l'orenga, el llorer, la farigola o el comí.
Molt peix com tonyina, sardines, seitons, turbot, orada..

ALIMENTACIÓ

498 BCE

• Primers forners i perfeccionament de la elaboració del pa, es a dir, s'utilitzaven diferents farines, com de civada o d'ordi.
• Van començar a utilitzar l'oli d'oliva per varies coses: destinada al consum humà, hidratar el cos i per fer llum.
• Arbre sagrat: als vencedors de les competicions se'ls hi donava gerres plenes d'oli d'oliva verge.

VI

497 BCE

El guardaven en un recipient que es deia cràtera per després servir-lo en copes.

CUINERS LEGENDARIS

496 BCE

• Egis de Rodas (peix perfecte)
• Nereo de Chios (caldo de congre)
• Chariades de Atenes (instrucció del foie-gras)
• Lampria (salsa negre a base de sang)
• Apctonete (invenció embutit)
• Euthyno (llenties i llegums)
• Ariston (guisats, cuina d'evaporació i reducció de caldos)

ARQUÈSTRAT DE GELA

495 BCE

Va ser un general grec i és considerat el primer gastrònom de la història.
Poeta, vivia a les costes de Sicília i va dedicar la seva vida a cultivar l'art del plaer.
Considerat precursor d'Epicur (famós filósof que pregonava l' hedonisme).
Li agradava molt viatjar i experimentar amb receptes noves.

ALIMENTACIÓ

494 BCE

Preparació llarga i costosa.
Serveis de cuiners (desenvolupat per esclaus) pagats molt cars.

MARC GAVI APICI

493 BCE

Gastrònom romà autor de l'obra: De re coquinaria, font essencial per a conèixer la gastronomia del món romà, format per 11 volums i el llibre de cuina més antic del món.

PETRONI

492 BCE

Anomenat àrbitre de l'elegància en temps de nerò.
Escritor de l'obra 'Satiricon', on plasma de manera objectiva la vida romana, es a dir, com parar taula, com es prepara un banquet de l'època i els costums de menjar i beure.

CLASSES PRIVILEGIADES

491 BCE

Gaudien sovint de grans banquets, on el menjar era abundant i tot ple de luxe. Menjaven tombats.

CLASSES POPULARS

490 BCE

Podien menjar cereals, llegums, fruites i verudres, cervesa. oli i pa.
Menjaven sentats.

EDAD MITJANA

489 BCE

Caiguda del imperi romà. Descobriments d'Amèrica.
Declivi: invasió àrab S.VIII (avançament produccions agrícoles i culinàries).
Conviuen 2 mons amb visions diferents (religions): món musulmà i cristià.

S.VIII

488 BCE

Els àrabs arriven a la península ibèrica.
Apareix la canya de sucre, la magrana, l'albergínia, les carxofes, les palmeres datileres, l'enciam i les faves.

MÓN MUSULMÀ

487 BCE

Agricultura de regadiu, millora en el cultiu de l'olivera, procediments injerts (nous arbres), cultiu d'arròs, desenvolupament de bases de rebosteria i refinament dels costums alimentaris amb l'ús de moltes espècies.

CUINA ANDALUSÍ

486 BCE

Han perdurat:
- Cocidos on es barregen verdures, carns i llegums
- Les pilotilles i empanades
- Salaons de les olives
- Escabexats en vinagre
- Fregits de carn i peix com els xurros i bunyols
- Ús general de moltes espècies i plantes aromàtiques
- Barreja del gust dolç en plats salats a través de fruits secs o la mel