-
Guerra del Francès (1808-1813)
La monarquia de Josep I comptava amb el suport de part de les elits, els afrancesats, favorables a les idees de la Il·lustració i de la Revolució Francesa. Tanmateix, la majoria de la població es va revoltar contra aquesta situació, cosa que va donar lloc a la guerra del Francès (1808-1813), caracteritzada per la guerra de guerrilles i el suport de l'exèrcit britànic. La Junta Suprema Central va assumir la sobirania en nom de Ferran VI i va conduir la guerra fins al 1810. -
Independència de les colònies espanyoles d’Amèrica (1809-1825)
Entre el 1809 i el 1825 la majoria de les colònies espanyoles a Amèrica van aconseguir la independència. Les idees de la Il·lustració, el creixement de la identitat nacional i la crisi de la monarquia hispànica van contribuir a fer que el descontentament es convertís en un moviment per la independència dels diferents virregnats espanyols. En conseqüència, l'any 1825 les colònies espanyoles es limitaven a Cuba, Puerto Rico i les Filipines. -
Constitució de Cadis (1812)
L'any 1810 es van poder constituir les Corts a Cadis. Els partidaris del liberalisme van fer aprovar la Constitució del 1812, que abolia l'absolutisme i la legislació de l'Antic Règim i convertia Espanya en un estat liberal. La Constitució incloïa una declaració de drets individuals i establia els principis de sobirania nacional, llibertat, propietat i igualtat davant la llei de tots els ciutadans. També instituïa una monarquia constitucional, la separació de poders i una cambra legislativa. -
Regnat de Ferran VII (1814-1833)
L'any 1814 Ferran VII va anul·lar la Constitució del Cadis i va restablir l'absolutisme. Els grups liberals van protagonitzar uns quants pronunciaments per obligar el rei a restablir la Constitució. El 1820 el coronel Riego es va pronunciar a Cadis i va permetre una curta etapa de constitucionisme, el Trienni Liberal. Així doncs, va tenir lloc la dècada absolutista (1823-1833), una època de repressió en la qual molts liberals van haver de fugir d'Espanya per evitar ser empresonats o executats. -
Trienni liberal (1820-1823)
El 1820 el coronel Riego es va pronunciar a Cadis amb èxit i va permetre una curta etapa de constitucionisme, el Trienni Liberal (1820-1823). Les potències absolutistes d'Europa van acordar que França organitzés un exèrcit (els Cent Mil Fills de Sant Lluís), que va permetre als absolutistes espanyols abolir de nou la Constitució. -
Regnat d’Isabel II (1833-1868)
Després de la mort de Ferran VII el 1833, la seva filla de tres anys va ascendir al tron amb el nom d'Isabel II. El germà de Ferran, Carles Maria Isidre, que havia estat el successor al tron fins al naixement d'Isabel, no va acceptar aquest nomenament i es va fer coronar amb el nom de Carles V. Li donaven suport els anomenats carlins. La regent Maria Cristina no va tenir altre remei que buscar al suport dels moderats i dels liberals. -
Primera Guerra Carlina (1833-1840)
S'iniciava la primera guerra carlina. Els carlins, no van aconseguir mai generalitzar el conflicte a tot el territori ni ocupar cap gran ciutat durant un temps considerable. L'any 1839 es va acabar la guerra al País Basc amb el conveni de Bergara, signat pels generals i Maroto, que establia la rendició carlina a canvi del manteniment dels furs basconavarresos. A Catalunya, les tropes carlines, comandades per Ramon Cabrera, van ser derrotades definitivament l'any 1840. -
Els inicis de l’estat liberal (1833-1843)
Mentre es desenvolupava la guerra carlina, la monarquia va implantar el règim liberal. La timidesa de les reformes inicials va provocar moviments de protesta contra l'Estat a diverses ciutats que van dur la reina Maria Cristina a portar al govern Juan Álvarez Mendizábal. Aquest polític va impulsar la legislació que va abolir definitivament l'Àntic Règim: L'any 1836 va decretar la desamortització dels béns eclesiàstics, el règim senyorial va ser abolit i es va promulgar una nova Constitució 1837. -
La Revolució del 1868
El setembre de 1868, una part de l'exèrcit es va aixecar contra el govern i a diverses ciutats espanyoles hi va haver revoltes populars. La reina Isabel II va fugir d'Espanya i els progressistes van formar un govern provisional que va convocar les primeres eleccions per sufragi universal masculí celebrades a Espanya. L'assemble constituent que va sorgir d'aquestes eleccions va elaborar la Constitució democràtica del 1869, que establia un sistema de monarquia parlamentària. -
El regnat d’Amadeu de Saboia (1871-1873)
Gràcies al general Prim, Amadeu I es va convertir en rei d'Espanya. Durant el seu regnat es va intentar crear un sistema de dos partits que s'anessin alternant en el govern en funció dels resultats electorals. La manca d'estabilitat no va permetre consolidar el règim ni solucionar els grans problemes del país, com la crisi econòmica i el descontentament popular. S'inicia una nova guerra carlina i una insurrecció independentista a Cuba. El febrer de 1873 el rei va abdicar i va marxar d'Espanya. -
La I República (1873-1874)
L'abdició d'Amadeu I va fer que l'11 de febrer de 1873 es proclamés la Primera República Espanyola. Sota la presidència dels catalans Estanislau Figueres i Francesc Pi i Margall, els republicans van intentar convertir Espanya en una república federal. L'estiu de 1873 els federals radicals van promoure el moviment cantonalista. El gener de 1874 el general Pavía va assaltar el Congrés dels Diputats i va dissoldre la República Federal. -
La Restauració borbònica (1874-1923)
A finals de desembre del 1874, el general Martínez Campos va proclamar Alfons XII, fill d'Isabel II, rei d'Espanya. El polític Antonio Cánovas del Castillo va formar un govern monàrquic i va organitzar un règim polític conservador que va ser vigent a Espanya fins al 1923. -
La Constitució de 1876
La nova Constitució del 1876 reconeixia els drets individuals bàsics i establia la divisió de poders, però proclamava la sobirania compartida entre la corona i les Corts, amb un fort protagonisme polític del rei, que es convertia en l'àrbitre del sistema polític. Les eleccions al Congrés dels Diputats serien per sugrafi censatari, limitat a un nombre reduït d'electors. L'any 1890, però, el govern liberal va establir el sufragi universal masculí. -
La Guerra de Cuba i el desastre del 1898 (1895-1898)
El 1895 es va iniciar la segona i definitiva guerra d'independència de Cuba. L'any següent va esclatar un moviment independentista a les Filipines. L'any 1898 els Estats Units, van intervenir en suport dels revoltats cubans i filipins. La desfeta de la marina de guerra espanyola a Cavite i a Santiago va obliga Espanya a renunciar a la seva sobirania sobre els arxipèlags. L'any 1898 Cuba va accedir a la independència sota la tutela nord-americana.