-
Creació de l’Estat d'Israel
David Ben Gurion va proclamar la creació de l’Estat d'Israel, des de la ciutat de Tel Aviv. Aquest fet va suposar la fi del Mandat Britànic sobre Palestina i va desencadenar la guerra entre Israel i els països àrabs veïns, com Egipte, Jordània i Síria. La guerra va resultar en la divisió de Palestina, amb Israel ocupant la major part del territori. Aquesta declaració va provocar l'exili de centenars de milers de palestins i va marcar l'inici d'un llarg conflicte entre israelians i palestins. -
Period: to
Guerra dels Seis Dies
La Guerra dels Seis Dies va tenir lloc entre el 5 i el 10 de juny de 1967, quan Israel va lluitar contra Egipte, Jordània i Síria. Israel va aconseguir una victòria rotunda, ocupant territoris com Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i els Alts del Golan. Aquesta guerra va canviar de manera dràstica la geografia de la regió i va agreujar el conflicte israelià-palestí, ja que les terres ocupades van quedar sota control israelià i la qüestió dels refugiats palestins es va intensificar. -
Period: to
Primera Intifada
La Primera Intifada va començar al desembre de 1987 com una protesta popular dels palestins contra l'ocupació israeliana a Cisjordània i Gaza. La revolta va ser marcada per manifestacions massives, boicots econòmics i enfrontaments violents entre la població palestina i l'exèrcit israelià.Va finalitzar el 1993 amb els Acords d'Oslo. -
Acords d'Oslo
Els Acords d'Oslo, signats el 13 de setembre de 1993, van ser un intent de posar fi al conflicte israelià-palestí a través de la diplomàcia. Aquests acords van establir el marc per a la creació d'un govern palestí a Cisjordània i Gaza, conegut com l'Autoritat Palestina, i van establir el principi de les negociacions per arribar a una solució definitiva al conflicte. Els Acords van ser signats per Yasser Arafat, líder de l'OLP, i Itzhak Rabin, primer ministre d'Israel. -
Segona Intifada
La Segona Intifada, també coneguda com l'Intifada d'Al-Aqsa, va començar el 28 de setembre de 2000, després de la visita del líder israelià Ariel Sharon a la mesquita d'Al-Aqsa a Jerusalem. Aquest acte va ser considerat una provocació pels palestins i va desencadenar una violenta revolta arreu de Cisjordània i Gaza. Durant els propers cinc anys, la violència va augmentar, amb milers de morts palestins i israelites. -
Retirada de Gaza
El 2005, Israel va dur a terme la retirada unil·lateral de les seves forces i assentaments a la Franja de Gaza, coneguda com la "desconnexió de Gaza". Aquesta retirada va ser planificada pel govern de l'aleshores primer ministre Ariel Sharon, que va argumentar que la retirada ajudaria a millorar la seguretat israeliana i a reduir les tensions amb els palestins. No obstant això, després de la retirada, Israel va mantenir el bloqueig de Gaza i va continuar controlant les fronteres i l'espai aeri. -
Elecció de Hamas a Gaza
El 2006, el moviment islamista Hamas va guanyar les eleccions legislatives palestines a Gaza, derrotant el Fatah, que controlava l'Autoritat Palestina. Aquest resultat electoral va provocar una crisi política interna a Palestina i una profundíssima divisió entre els dos principals grups polítics palestins. L'Autoritat Palestina va quedar dividida, amb Hamas controlant Gaza i Fatah mantenint el control de la Cisjordània. -
Period: to
Operació Plom Fos
L'Operació Plom Fos va ser una ofensiva militar de l'exèrcit israelià a Gaza que va començar el 27 de desembre de 2008 i va acabar el 18 de gener de 2009. L'objectiu era aturar els llançaments de coets per part de Hamas cap a territoris israelians i destruir la infraestructura militar del grup. Aquesta operació va resultar en més de 1.400 morts palestins i més de 5.000 ferits, mentre que 13 israelians van morir. -
Operació Protectora de la Roca
L'Operació Protectora de la Roca va començar el 8 de juliol de 2014, quan Israel va llançar una ofensiva a Gaza per respondre als atacs amb coets de Hamas. La guerra va durar set setmanes, durant les quals més de 2.100 palestins van morir, la majoria civils, i més de 10.000 van resultar ferits. La resposta israeliana va incloure bombardejos aèries, atacaments de terra i l'ús d'armes pesades, mentre que Hamas i altres grups militants van disparar coets a les ciutats israelianes. -
Conflicte a Gaza
: Al maig de 2021, un augment de les tensions a Jerusalem, relacionades amb les expulsions de palestins a Sheikh Jarrah, va desencadenar una nova escalada de violència entre Hamas i Israel. Els llançaments de coets des de Gaza i els bombardejos israelians van deixar més de 250 morts palestins i 13 israelians. El conflicte també va implicar violència intercomunal a Israel, amb un augment de les protestes i els enfrontaments entre àrabs israelians i jueus. -
Augment de la Violència a Gaza (Joan Roura)
Segons l’entrevista de Joan Roura, publicada al diari El Crític a principis de 2023, es preveu un augment significatiu de la violència a Gaza, amb una resposta israeliana més contundent que mai. Roura adverteix que es poden veure "barbaritats" a la regió a mesura que les tensions entre els dos bàndols arriben a nivells extremadament alts. La comunitat internacional tem que aquest conflicte esdevingui més llarg i més destructiu.