-
1453
Caiguda de Constantinoble
Cau Constantinoble l’any 1453. Els musulmans posen la norma que, si els cristians volien poder utilitzar el port de Constantinoble per comerciar amb Orient hauran de pagar molt més que els musulmans, els regnes cristians hauran de buscar noves rutes de comerç. -
1498
Busca de noves rutes pels regnes catòlics
Portugal que és el país que més depenia del comerç, comença a buscar una nova ruta per a arribar a les Índies, triguen 45 anys perquè els seus càlculs eren erronis i es creia que el món era més petit del que realment és. La ruta es troba gràcies a Bartolomeu, que troba corrent d’aigua que els ajuda a superar el Cabo de Bona Esperança i finalment Vasco da Gama, fa el primer viatge a les Índies l’any 1498, després que Castella trobi la ruta americana amb Colon el 1492. -
1517
Aparició de Martí Luter
L’any 1517 apareix a Alemanya, Martí Luter. Escriu una carta al papa de Roma, queixant-se que l’església només es preocupava per les riqueses i el poder. El mateix any proposa una reforma de l’església publicant les 95 tesis, però Roma no ho accepta i fa una contrareforma. Això provoca una discussió entre protestants i catòlics. Els països del nord, utilitzen l’excusa d’una lluita religiosa contra Àustria i Espanya que els estaven governant, però la lluita era per la seva independència. -
Inici Guerra dels 30 anys
1618, comença guerra entre els països del nord d’Europa + Anglaterra + França que feien costat a Martí Luter (protestants) contra els Habsburg (cristians) encara que la religió era una excusa, en veritat tot era per qüestió política, els països del nord volien independència i llibertat. -
Motiu de conflicte de la guerra francoespanyola
França envia a soldats a la frontera entre la Corona d’Aragó, un territori afeblit en aquells moments, i França. El rei Felip IV envia a 10.000 soldats a la Corona per donar suport i lluitar en cas necessari, però imposa una llei que els han de mantenir i acollir. Però passa un any i França segueix sense atacar, això fa que els francesos abusin de la població de pagesos. -
Revolta dels segadors
Al maig comença l’època dels segadors i comença l’època d’or dels pagesos. Però entre el 6 i 7 de juny comencen a córrer rumors que uns soldats han ferit a un segador. Els segadors fan marxa cap a BCN, atrapen al virrei i el maten. -
Pacte de Ceret
El setembre de 1640, el representant de la Generalitat, Pau Claris, signe el Pacte de Ceret. Això volia dir que Catalunya havia de rebre suport militar de França, ja que es va separar de la monarquia hispànica i va quedar constituïda com a república lliure sota la protecció del rei francès. Però França acaba utilitzant a Espanya al portar les seves tropes al territori de la Corona d’Aragó i fan el mateix que van fer els soldats del Regne de Castella. -
Pau de Westfalia
L’any 1648, acaba la guerra dels 30 anys amb la pau de Westfàlia. Espanya és la que surt més malparada, perd els Països Baixos, això vol dir que perden una gran part de territori, comerç i exèrcit. Portugal es fa independent a causa de la mort de la dona del rei d’Espanya que era el que els mantenia units i ara Espanya ja no governa sobre Portugal. Però la guerra amb França no ha acabat, entre ells no han signat la pau. -
Catalunya es torna a unir amb Castella
Van passar 15 mesos de fam i setge dels soldats francesos als segadors. Finalment, el 1652, Catalunya demana el seu retorn al Regne de Castella i un any més tard Felip IV l’accepta sense conseqüències. -
Tractat dels Pirineus
Fi de la guerra, es firma el tractat dels Pirineus, van pactar, França guanya i obté Rosselló i Cerdanya. En aquests territoris va prohibir el català i lleis imposades, per la llengua francesa i el model polític francès. -
Mort del rei Carles II
Mor el rei Carles II sense descendència i comença una disputa pel tron Abans de la seva mort el rei Carles va deixar escrit en un document legal que l’hereu del tron ha de ser Felip de Borbó, nebot de Carles per part de la seva dona. Per l’altre costat Arxiduc Carles d’Habsburg, germà de l’emperador d’Àustria i cosí germà de Carles II, reclama el tron per línia de sang. -
Anomenen a Felip dels Borbons rei
L’any 1701, Felip és nomenat Felip V, rei de l’actual Espanya, en aquells moments la unió del Regne de Castella i la Corona d’Aragó. És acceptat pel Regne de Castella, però el Regne d’Aragó dubta d’acceptar-lo però amb dubtes. Com que el rei Felip V va notar els dubtes va assegurar-los al poble català que no canviaria les normes i lleis imposades per ells i seguirien amb la seva llibertat. -
Unió Gran Bretanya + Portugal + Holanda + Àustria
Es creen dos grans bàndols per donar suport a cada rei. Es du a terme la unió de Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l’imperi Austríac recolzant a l’Arxiduc Carles. El motiu del fet és per la por a la possible unió de França i Espanya a una possible amenaça, ja que allò provocaria que es convertís en el territori amb millor nivell militar i econòmic. -
Corona d’Aragó recolza a Arxiduc Carles
Quan Felip V va començar a governar, va imposar el model territorial i polític dels Borbons i com que la Corona d’Aragó no hi estava d’acord, es va unir recolzant a Arxiduc Carles com a rei d’Espanya. Arxiduc va venir a viure a Barcelona i va assegurar que mantindria la llibertat i privilegis. Anglaterra va dur a terme el Pacte de Gènova, on els hi donava ajut militar i econòmic i deia que mai els abandonarien. -
Batalla d’Almansa
A la batalla d’Almansa van guanyar les tropes de Flip V, emportant-se amb ell els territoris d’Aragó, València i part de Catalunya on va imposar el Decret de Nova Planta, va imposar les mateixes lleis i normes del Regne de Castella en tots els seus territoris. -
Mort de l’emperador d’Àustria
Aquest fet ho fa canviar tot. A Àustria mor l’emperador, germà d’Arxiduc Carles, té descendents, però són molt petits per governar i segons les lleis d’herències el nou governant ha de ser Arxiduc Carles, el familiar més proper a l’emperador. Arxiduc accepta el tron i va a Àustria, però aleshores Gran Bretanya i Holanda retiren l’ajut a Arxiduc per por a l’excessiu poder. -
Tractat d'Utrecht
Fi del conflicte Europeu, es fa la pau entre Gran Bretanya, Portugal, Holanda, Àustria França i Espanya. Tots els països reconeixen com a rei a Felip V a canvi que mai s’uneixi amb França i que renuncii a part del seu territori, Felip V accepta, però amb la condició que el deixin solucionar sol el problema amb Catalunya.
Gran Bretanya abandona a Catalunya trencant el pacte de Gènova. -
Atac contra Barcelona
Barcelona i Cardona no accepten el resultat i decideixen resistir tot el possible per forçar un pacte amb Felip V i poder conservar alguns drets o lleis i conservar la seva llengua i cultura.
Per això Barcelona parla amb Villarroel, un exmilitar del Regne de Castell que els ajuda a resistir durant 13 anys reformant les muralles per ferles més fortes, i per subsistir anaven portant aliments per via marítima. -
Barcelona cau derrotada
L’11 de setembre de 1714 Barcelona és derrotada per mans del Felip V, però Cardona encara resisteix quatre mesos més. BCN va ser derrotada perquè van decidir rendir-se, perquè no podien ni volien estar en guerra tota la vida. -
Decret de Nova Planta
En la rendició Felip V imposa el Decret de Nova Planta. Elimina les constitucions de Catalunya i imposa les lleis i el sistema del Regne de Castella, fixen com a únic idioma el castellà prohibint el català i elimina les institucions catalanes com: Les Corts, La Generalitat, el Consell de Cent i altres institucions municipals.