-
Period: 323 BCE to 31 BCE
Naixement de l'Imperi (Hel·lenisme)
Las polis (ciutats - estats) perden força i deixen de ser unides. -
Period: 476 to 477
L'Ordre de Déu
El saber es del dogma cristià. Es fa possible el naixement ciència i la filosofia modernes. -
Period: to
La Raó i l'Època de les llums
Apareix la fe de l'ésser humà en aquest, guiat per la raó. Aquests fets donen pas a la revolució industrial. -
Period: to
Bressol d'Occident
Aparició de l'escriptura i la moneda. -
Period: to
L'Esperit del poble
Es busca acabar amb la gran desigual social entre les grans masses dels treballadors i la part més beneficiada de la societat. -
Period: to
El rerefons del subjecte
El filòsof, Marx tracta de mostrar-li als obrers la força que tenen per a canviar la situació (socialisme).
El filòsof, Nietzsche denuncia que els éssers humans es reiixin pels valors del "bé" i el "mal" seguint el dogma cristià (Superhome, nihilisme).
El filòsof, Freud s'interessa en com evitar malalties mentals. -
Period: to
La ciencia a debat
Auguste Comte proclamava la superioritat del coneixement científic sobre la resta de sabers, ja que ja que estava basat en l'experiència i es produïa un coneixement objectiu.
Per una banda, estaven a favor de l'objectivitat, com Kuhn o Feyerabend. D'una altre, els que estaven a favor de la ciència com Popper.
Es doma molta importancia a la part de la psique humana. -
Period: to
Crisi de la raó moderna
L'Escola de Frankfurt a l'Alemanya anterior al règim nazi es va centrar en la reflexió filosòfica sobre la pràctica científica.
Habermass, qui es considerat l'útim membre de l'escola, va fer la seva obra que es centra en les bases de la teoria social i l'epistemologia, en l'anàlisi de la societat industrial i capitalista avançada. -
Period: to
L'Espectador entra a escena
Gadamer propossa un nou concepte d'interpretació del art.
Se li proporciona a l'obra un sentit diferent segons l'espectador, així el context i la situació. El context i la situació canvien segons l'espectador el que fa que l'obra mai aquest completament acabada. -
Period: to
Existencialisme i Vitalisme
Sartre, deia que s'havia de definir el jo a partir de l'existència i no de l'essència, negant la possibilitat de l'objectivisme científic.
El vitalisme d'Ortega i Gasset exalta l'importancia de l'expereriència vital per al subjecte i la dependència màxima entre les coses i jo. El esser es humà es qui es segons les seves circumstàncies.