Moviments cinematografics

  • Period: to

    Moviments cinematogràfics

  • Period: to

    Cinema primitiu

  • Cinema dels germans Lumière

    Documental i escenes quotidianes.
  • Cinema de Méliès

    Fantasia i primers efectes especials (Le Voyage dans la Lune, 1902).
  • Period: to

    Naixement del llenguatge cinematogràfic

  • Cinema mut narratiu

    Edwin S. Porter i D.W. Griffith estableixen el muntatge i la gramàtica cinematogràfica.
  • Futurisme italià

    Films experimentals inspirats en l’art futurista.
  • Expressionisme alemany

    Ombres marcades, decorats distorsionats (El Gabinet del Dr. Caligari, 1920).
  • Period: to

    Moviments avantguardistes

  • Cinema soviètic i muntatge d’Eisenstein

    Teories de muntatge revolucionàries (El cuirassat Potemkin, 1925).
  • Surrealisme i dadaisme

    Cinema experimental (Un Chien Andalou, 1929, Buñuel i Dalí).
  • Period: to

    Consolidació del cinema sonor

  • Realisme poètic francès

    Històries melancòliques i fatalistes (La Grande Illusion, 1937).
  • Clàssic de Hollywood

    Construcció del sistema d’estrelles i gèneres cinematogràfics (Gone with the Wind, 1939).
  • Period: to

    Postguerra i nous llenguatges

  • Film Noir

    Històries fosques, criminals i antiherois (Double Indemnity, 1944).
  • Neorealisme italià

    Històries realistes amb actors no professionals (Roma, città aperta, 1945).
  • Nou cinema japonès

    Akira Kurosawa i el cinema de samurais (Rashomon, 1950).
  • Period: to

    Cinema d’autor i revolució narrativa

  • Primers musicals en Technicolor

    Expansió del cinema a tot color (Singin' in the Rain, 1952).
  • Cinema britànic

    Crítica social i protagonistes obrers (Look Back in Anger, 1959).
  • Nouvelle Vague francesa

    Narratives espontànies, càmera a l’espatlla (À bout de souffle, 1960).
  • Period: to

    Rebel·lió i experimentació

  • Cinema underground nord-americà

    Andy Warhol i el cinema experimental.
  • Western italià

    Sergio Leone i el nou western (Il buono, il brutto, il cattivo, 1966).
  • Period: to

    Nou Hollywood i realisme brutal

  • Nou Hollywood

    Directors independents trenquen amb les regles clàssiques (Taxi Driver, 1976).
  • Cinema polític europeu i Llatinoamericà

    Influència de la dictadura i les lluites socials.
  • Blockbuster comercial

    Èxits massius amb grans efectes (E.T., Indiana Jones).
  • Period: to

    Blockbusters i noves tècniques

  • Cinema Cyberpunk

    Futurs distòpics i tecnologia (Blade Runner, 1982).
  • Period: to

    Independència i innovació

  • Cinema asiàtic modern

    Expansió de Corea del Sud i Japó (Chungking Express, 1994).
  • Cinema independent nord-americà

    Tarantino (Pulp Fiction, 1994), Sundance i el boom indie.
  • Digitalització i nous efectes

    CGI revoluciona la indústria (The Matrix, 1999).
  • Period: to

    Expansió del digital i noves narratives

  • Realisme màgic i nous autors

    Harry Potter (2001), El laberinto del fauno (2006).
  • Superherois i sagues franquiciades

    Marvel i DC dominen la taquilla.
  • Revifament del cinema d’autor

    Directors com Nolan, Villeneuve i Iñárritu.
  • Period: to

    Streaming i diversitat

  • Distribució per streaming

    Netflix, Amazon i Disney+ canvien el consum de cinema.
  • Boom del terror psicològic

    The Witch (2015), Hereditary (2018).
  • Nou realisme social

    Històries amb forta càrrega política i social (Parasite, 2019).
  • Period: to

    Intel·ligència artificial i nous formats

  • Cinema immersiu i realitat virtual

    Nous experiments narratius.
  • Diversificació de veus i perspectives

    Expansió de directors de diverses cultures.
  • Influència de la IA i deep fake

    Postproducció i actuacions digitals hiperrealistes.