-
El 1r congrés de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, l’anomenada FRE, és va celebrar a Barcelona al 1870.
El primer congrés de la Federació Regional Espanyola de l'AIT, va ser el primer Congrés Obrer d'abast estatal. Es va celebrar al local del Teatre Circ Barcelonès. Hi van assistir 90 delegats (74 dels quals eres de sindicats catalans) que representaven 98 societats de 39 localitats. La FRE es va estructurar en seccions locals d'ofici, les quals s'havien de coordinar amb les altres seccions del mateix ofici. -
Al 1871 va arribar a Espanya Paul Lafargue, gendre de Marx.
A diferència del que succeïa a altres països europeus; la influència de l'anarquisme en un país on la majoria de la població es dedicava al sistema agrari, com era Espanya, fou enorme. Lafargue va intentar redirigir aquesta tendència cap al marxisme; amb l'assessorament de Friedrich Engels. Es va establir a Madrid, on va contactar amb alguns membres locals de la Internacional, sobre els quals la seva influència fou molt important. Va difondre les ideees del Marxisme. -
1872: fundació de la Nueva Federación Madrileña (marxista).
Va ser una fundació marxsista, fundada per un grup de marxistes Madrilenys expulsats de la FRE-AIT. -
2n Congrés de la FRE celebrat a Saragossa a l’abril del 1872.
Es va celebrar a Saragossa. En el congrés van decidir seguir amb les tesis de l'anarquisme i van rebutjar les propostes marxistes. -
Congrés de la Internacional celebrat a la Haia al setembre de 1872.
Va ser un congrés de la Asociación Internacional de Treballadors (AIT), i es va celebrar a La Haia. Van assistir 65 delegats de 15 organitzacions regionals. En ella es va produir una ruptura entre marxistes i anarquistes. -
Comença Restauració amb la FRE il·legalitzada i el moviment obrer dividit i les associacions obreres en la clandestinitat.
S'il·legalitza el moviment obrer. Aquest mateix es divideix en associacions obreres clandestines. -
1879: La Nueva Federación Madrileña es transforma en Agrupación Socialista Madrileña.
La "Nueva Federación Madrileña" es converteix en "Agrupación Socialista Madrileña". Es va fundar a Madrid. -
1879: fundació del PSOE
Es va fundar a Madrid per Pablo Iglesias Posse i es va definir com un partit de classe obrera, socialista i marxista. El nou partit presentava tot un programa de reformes immediates que incloïen el dret d’associació, el dret de reunió, el dret de manifestació, el sufragi universal, la reducció de les hores de treball i la prohibició del treball infantil, entre d’altres mesures socials.
En el "Congreso Extraordinario" de 1979, van abandonar el marxisme com a definició ideològica. -
Tolerància amb la pujada al poder al 1881 del govern liberal de Sagasta.
Accepten que publiquin els seus escrits amb la condició següent: no podien dependre de cap entitat externa, i havien de canviar el nom a Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. -
Al 1881 la FRE va canviar el seu nom per de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, l’anomenada FTRE.
Va ser una organització sindical creada a Barcelona, constituïda sota l'empenta de les societats obreres de Barcelona, adoptant l'estructura que s'havia aprovat per a la Federació Regional Espanyola de l'AIT en el congrés de 1870 (sindicats d'ofici, federacions locals, federacions estatals) i seguint una línia més obrerista, oposada a la política parlamentària. -
Els anarquistes foren acusats al 1883 d’estar darrere de la “Mano Negra” .
Lluitant contra la repressió, va sorgir grup d’acció anarquista a Andalusia anomenat “La Mano Negra” i van matar a terratinents.
Quan van detenir als acusats dels assassinats, les autoritats van acusar a la secció andalusa de la FTRE d’estar darrera dels assassinats i de “La Mano Negra”, que promocionaven la revolució immediata i l’ús de la dinamita. -
1886: es comença a publicar El Socialista.
El Socialista es va crear per expressar els pensaments del Partit Socialista Obrer Espanyol. Va sorgir davant la necessitat de tenir un òrgan encarregat de difondre les idees socialistes i també per mantenir un vincle entre els seus seguidors. -
Llei d’Associacions polítiques de 1887.
Les persones van poder-se unir per defensar els seus interessos, drets, promocionar la cultura i la educació i enfortir els lligams per oposar-se als poders tradicionals. -
1888: fundació de la UGT.
La UGT va ser fundada per un grup de trenta-dos delegats, representants de quaranta-quatre societats d'oficis, el 12 d'agost del 1888 a Barcelona; durant un congrés obrer que va tenir lloc al Teatre de "Jovellanos", coincidint amb la celebració de la Exposició Universal de Barcelona del 1888. -
La FTRE seria dissolta al 1888.
La decadència d'aquesta fundació es veia a venir. Van convocar un nou congrés on van convidar a totes les societats obreres amb l'objectiu de dissenyar una estratègia de resistència al capital. El nou congrés, anomenat “ampli” va donar lloc a la creació de la Federació de Resistència al Capital o Pacte d'Unió i Solidaritat. Amb això, se separava l'organització econòmica de l'organització política o social. -
1890: el PSOE participa en la celebració del Primer de Maig.
El Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional va decidir declarar el dia 1 de maig com a jornada reivindicativa i d'homenatge als anomenats “màrtirs de Chicago”. La limitació de la jornada laboral sempre va ser un objectiu essencial en la lluita dels treballadors; I encara ara ho continua sent a gran part dels països del món. -
1893: Atemptat contra Martínez Campos, Capità General de Catalunya.
L'atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona durant una parada militar presidida pel general Arsenio Martínez-Campos Antón, capità general de Catalunya. El general només va ser ferit lleument però setze persones van resultar ferides de més gravetat. -
1893: Bombes al Liceu de Barcelona.
El Liceu, a finals del segle es va convertir en l'aparador social d'una burgesia que hi veia un espai refinat i prestigiós. A la vegada, l'anarquisme, que s'havia apoderat dels moviments de revolta social de l'època, veia en el Liceu un dels símbols de l'oligarquia dominant. Per aquesta raó el van triar com a lloc per a fer l'atemptat. -
1896: Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona.
L'atemptat de la Processó del Corpus va ser una acció terrorista contra la processó que se celebrava amb motiu del Corpus Christi. L'explosió va causar la mort de 12 persones i va fer que moltes altres resultessin ferides. -
1896: processos de Montjuïc.
Són el nom del judici militar que va seguir l'atemptat terrorista contra la processó del Corpus, en el que van fussilar els anarquistes. -
1897: Assassinat del president del govern Cánovas deel Castillo.
Va tenir lloc en el balneari de santa Águeda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui fou detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
1910: el PSOE aconsegueix un diputat a les Corts.
Pablo Iglesias va ser escollit com el primer diputat socialista (de les Corts Generals) de tota la història d'Espanya en les eleccions generals de 1910. En les següents eleccions, en coalició amb els republicans, es va anar incrementant el nombre de representants.