-
El 1r congrés de la Federació Regional Espanyola de l’AIT (FRE)
La Federació Regional Espanyola de l'AIT es va dur a terme a Barcelona entre el 19 i 25 de juny de 1870. Es va celebrar al Teatre Circ Barcelonès. Hi van assistir 90 delegats (74 dels quals eres de sindicats catalans) que representaven 98 societats de 39 localitats. La FRE s'estructurà en seccions locals d'ofici i aquestes s'havien de coordinar amb les altres seccions del mateix ofici però de diferents localitats per formar les Uniones de Oficio de la Región Española, -
Arribada de Paul Lafargue a Espanya
Paul Lafargue, gendre de Marx, va neixer a Santiago de Cuba el 15 de gener de 1842 i va morir a Draveil el 26 de novembre de 191. Aquest, després de l'episodi revolucionari de la Comuna de París de 1871, la repressió política va obligar Lafargue a emigrar a Espanya. Es va establir a Madrid, on va contactar amb alguns membres locals de la Internacional, sobre els quals la seva influència fou molt important. -
Fundació de la Nueva Federación Madrileña (marxista)
El Congrés, entre altres assumptes, es va ocupar del conflicte sorgit a la Federació madrilenya entre els anarquistes, majoritaris, i els socialistes marxistes, minoritaris. -
2n Congrés de la FRE
La FRE va celebrar el seu segon congrés a Saragossa, amb assistència de 47 delegats que representaven a 31 federacions locals i uns 25.000 afiliats, allà van elegir un nou consell federal, format entre altres pel líder cantonalista Severino Albarracín Broseta. Es va produir una escissió encapçalada per Pablo Iglesias, els quals van formar la Nueva Federación Madrileña, partidària de la participació dels partits polítics en els afers sindicals. -
Congrés de la Internacional celebrat a la Haia
Es va celebrar a la ciutat neerlandesa de la Haia del 2 al 7 de setembre de 1872. Fou el cinquè congrés de l'Associació Internacional de Treballadors. Va ser dirigit per Karl Marx i F. Engels. El congrés suposà l'escissió dels bakuninistes. Hi van assistir 69 delegats pertanyents a 1 organització de treballadors d'onze països, els italians no hi van participar, la delegació d'Alemanya va ser la més nombrosa. Hi va haver una delegació espanyola. El congrés va suposar l'expulsió dels anarquistes. -
Inici de la Restauració
S'il·legalitza tot el món obrer i els seus moviments, això provoca que les associacions obreres hagin de treballar clandestinament. -
Creació de La Agrupación Socialista Madrileña.
La Nueva Federación Madrileña pateix un canvi de nom i es converteix en La Agrupación Socialista Madrileña. Aquesta va ser fundada a Madrid. -
Fundació del PSOE
Va ser fundat per un grup de treballadors i intel·lectuals, encapçalats pel tipògraf Pablo Iglesias a la Casa Labra, una taverna de Madrid de forma clandestina. El primer programa del nou partit polític va ser aprovat en una assemblea de 40 persones, el 20 de juliol del 1879, on es declara marxista i partidari de la revolució social. -
Tolerància amb el govern liberal
Accepten que publiquin els seus escrits amb la condició per ser legals no podien dependre de cap entitat externa i canvien el nom a Federació de Treballadors de la Regió Espanyola.
Sagasta funda el 1880 el Partit Liberal, partit que al costat del Partit Conservador de Cánovas del Castillo va constituir el sistema bipartidista amb alternança al govern que caracteritzaria el sistema de la Restauració. -
FRE canvia el seu nom.
La FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola) va ser una organització sindical creada a Barcelona el setembre de 1881, aquesta va adoptar l'estructura de la Federació Regional Espanyola de l'AIT en el congrés de 1870. Els dirigents de Barcelona, afiliats a la FRE de l'AIT, volen construir una nova organització per acabar amb la clandestinitat que feia anys patia la FRE. -
Anarquistes acusats de participar en "La Mano Negra".
Lluitant contra la repressió, va sorgir grup d’acció anarquista a Andalusia anomenat “La Mano Negra” i van matar a terratinents.
Quan van detenir als acusats dels assassinats, les autoritats van acusar a la secció andalusa de la FTRE d’estar darrera dels assassinats i de “La Mano Negra”, que promocionaven la revolució immediata i l’ús de la dinamita. -
Publicació "El Socialista"
El Socialista és un diari que es va crear per expressar els pensaments del Partit Socialista Obrer Espanyol. Va sorgir davant la necessitat de comptar amb un òrgan que servís com a mitjà de difusió de les idees socialistes i com a vincle entre els seus seguidors. -
Llei d’Associacions polítiques
La Llei del 1887 va suposar un trencament molt important en la constitució de la ciutadania. Es va permetre acceptar que les persones es poguéssin unir a la defensa dels seus interessos, de la seva educació i de la seva cultura i l'oposició dels poder tradicionals. -
La FTRE seria dissolta.
omés va tenir set anys de vida ja que es va dissoldre el 1888. El seu fracàs, en què va ser clau l'episodi de La Mano Negra, va obrir una nova etapa en la història de l'anarquisme a Espanya dominada per la violència de la propaganda pel fet. -
Fundació de la UGT.
El congrés fundacional, tingué lloc a Barcelona entre el 12 al 15 d'agost de 1888, amb assistència de 26 delegats que representaven 30 societats i 5.154 afiliats. -
PSOE participa en la celebració del Primer de Maig.
El Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional va decidir declarar el dia 1 de maig com a jornada reivindicativa i d'homenatge als anomenats “màrtirs de Chicago”. La limitació de la jornada laboral sempre va ser un objectiu essencial en la lluita dels treballadors. I encara avui ho continua sent a gran part dels països del món. -
Atemptat contra Martínez Campos
L'atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona durant una parada militar presidida pel general Arsenio Martínez-Campos Antón, capità general de Catalunya. -
Bombes al Liceu de Barcelona.
El 7 de novembre de 1893, dins la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona va haver un atemptat, per part dels anarquistes. Va haver una vintena de morts. -
Bomba contra la processió de Corpus a Barcelona.
El 7 de juny del 1896 hi va haver un atemptat contra la processó que se celebrava amb motiu del Corpus Christi. L'explosió va causar la mort de 12 persones i va fer que moltes altres resultessin ferida. L'autor va ser un anarquista. -
Processos de Montjuïc.
Els processos de Montjuïc són el número del judicis militars que van seguir l'atemptat terrorista contra la processó del Corpus a Barcelona el 7 de juny de 1896. Va provocar 12 morts i uns 35 ferits. La repressió va afectar principalment l'anarquisme obrer de Catalunya, les quals van ser detingudes 400 d’aquestes. -
Assassinat del president del govern Cánovas deel Castillo.
Va tenir lloc al balneari de santa Àgueda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italiana Michele Angiolillo, qui va ser detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
Representació del PSOE a les Corts
Pablo Iglesias, el 1910 va ser el primer diputat triat pel grup socialista d'Espanya.