-
Guerra Civil espanyola
Els monjos van abandonar el monestir per protegir les seves vides. Alguns d'ells van ser assassinats durant aquest període. Per tal de preservar el monestir de possibles saquejos i destruccions, el Govern de la Generalitat de Catalunya va intervenir. Al 1936, va establir-hi un hospital per a tuberculosos.
Posteriorment, el monestir va ser convertit en hospital militar durant la guerra. -
Entronització de la Mare de Déu de Montserrat
Aquest esdeveniment va esdevenir una gran manifestació de catalanitat en plena dictadura franquista. Milers de persones es van reunir a Montserrat per retre homenatge a la seva patrona, en una cerimònia que, tot i tenir un caràcter religiós, va esdevenir una afirmació de la identitat catalana i un acte de resistència simbòlica contra la prohibició de la llengua i cultura catalanes. -
Refugi per a intel·lectuals i perseguides
Montserrat es converteix en refugi per a intel·lectuals i perseguides. Diversos religiosos i intel·lectuals catalans es refugien al monestir, tot i que oficialment està sota control de la Generalitat. -
Final de la Guerra Civil Espanyola
Els monjos van començar a tornar al Monestir de Montserrat. El 1 de febrer de 1939, aquests monjos van obrir les portes del monestir a quatre oficials de l'exèrcit franquista, que en van prendre possessió en nom del "Caudillo" -
Festes de l'entronització de la Mare de Déu
A l'abril de 1947, el Monestir de Montserrat va acollir unes festes solemnes per a l'entronització de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. És considerat com el primer moviment de retrobament i de reconciliació cívica a Catalunya després de la Guerra Civil Espanyola. Les celebracions van comptar amb la participació de representants de diverses institucions i poblacions catalanes. Aquestes festes van ser una manifestació d'expressió catalanista en un context de repressió cultural. -
Publicació de la revista "Serra d'Or"
Montserrat va iniciar la publicació de la revista "Serra d'Or", amb el seu primer número editat el 10 de febrer. Inicialment, aquesta revista servia com a butlletí del "Chor Montserratí". Amb el temps, "Serra d'Or" es va convertir en una de les publicacions culturals més influents de Catalunya, contribuint significativament a la promoció de la llengua i la cultura catalanes durant el període franquista. -
Montserrat va ser protagonista d'un esdeveniment significatiu
El Monestir de Montserrat va ser protagonista d'un esdeveniment significatiu en la lluita per les llibertats democràtiques a Espanya. El 14 de novembre de 1963, el diari francès Le Monde va publicar una entrevista amb l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, en la qual aquest criticava obertament la dictadura franquista. Aquestes afirmacions van tenir una gran repercussió, ja que representaven una de les primeres crítiques públiques al franquisme des d'una institució eclesiàstica de prestigi. -
Tancada d'intel·lectuals a Montserrat
Més de 300 intel·lectuals catalans es van reunir per la Tancada d'intel·lectuals a Montserrat. Aquesta acció es va dur a terme en resposta al Procés de Burgos, un consell de guerra contra 16 militants d'ETA en el qual el fiscal demanava penes de mort. Durant la tancada, es va redactar un manifest que exigia l'amnistia política, les llibertats democràtiques i el dret a l'autodeterminació. Aquesta protesta va donar ressò internacional a l'oposició catalana al franquisme. -
Publicació de la revista "Montserrat"
El gener de 1982 es va reprendre la publicació de la revista mensual "Montserrat", que havia estat interrompuda des de juliol de 1936. Aquesta revista servia com a crònica de les activitats del santuari i com a òrgan oficial de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. -
Visita del Papa Joan Pau II
El 7 de novembre de 1982, el Papa Joan Pau II va visitar Montserrat durant el seu viatge apostòlic a Espanya. Aquesta visita va ser un esdeveniment històric per al monestir i per a Catalunya, reforçant els llaços entre Montserrat i la Santa Seu. -
Inici de les celebracions del Mil·lenari
L'Abadia de Montserrat va donar el tret de sortida a la commemoració dels seus 1.000 anys d'història amb un acte que va reunir 600 persones a la Basílica de Santa Maria. Aquest esdeveniment va incloure l'estrena d'un videomapatge a la basílica i un espectacle de drons a l'exterior, acompanyat del cant del "Virolai". Aquest acte és el primer d'un miler d'activitats religioses, culturals i socials programades fins al 8 de desembre de 2025