Monarquia Romana

Fundació de Roma

753 BCE

La llegenda diu que Ròmul i Rem, fills de Mart i de la vestal Rea Sílvia, van ser abandonats i criats per una lloba. Eventualment, Ròmul funda Roma després de matar el seu germà en una disputa.
La fundació de Roma marca l'inici de la monarquia romana, amb Ròmul com el primer rei de la ciutat.

Creació del Senat

753 BCE

Ròmul va establir el Senat com a cos consultiu. Aquest primer senat estava format per 100 membres, anomenats pàtres, triats entre les famílies aristocràtiques per oferir consell en afers de govern.

Ròmul (753 - 716 aC)

753 BCE

Ròmul és una figura central en la mitologia romana, conegut com el fundador de la ciutat de Roma. Segons la llegenda, era fill de Marte, el déu de la guerra, i de Rea Silvia, una sacerdotessa vestal. Ròmul i el seu germà bessó, Rem, van ser abandonats en una cistella al riu Tíber, on van ser rescatats per una lloba que els va alimentar.
Quadre: Pedro Pablo Rubens

Rapte de les sabines

753 BCE

Per augmentar la població romana, Ròmul va organitzar el famós rapte de les sabines, segrestant dones de la tribu sabina i obligant-les a casar-se amb romans. Això va establir lligams amb els sabins, ja que finalment els dos pobles es van unificar sota el regnat de Ròmul.

Institucions religioses

716 BCE

Conegut com el rei pacífic i religiós, Numa va fundar nombroses institucions religioses, incloent-hi el col·legi de pontífexs (sacerdots) i les vestals, que es dedicaven a mantenir el foc sagrat del temple de Vesta.
Imatge: Moneda amb l'efígie Numa Pompilio, de qui Cneo Calpurnio Pisón deia ser descendent.

Pacifisme i establiment de la pau

716 BCE

Va establir tractats de pau amb ciutats veïnes per reduir la bel·licositat que Roma havia mantingut durant el regnat de Ròmul. Així, Roma va començar a ser respectada com una ciutat sagrada.

Reforma del calendari

716 BCE

Va crear el calendari lunar, afegint-hi dos mesos, gener i febrer, per alinear-lo amb els cicles lunars i organitzar millor les festivitats religioses, cosa que va influir en la vida social romana.
Imatge: Detall del Fasti Consularii (calendari que comptava els anys basat en els noms dels cònsols que havien exercit el càrrec), situat originalment en el fòrum romà (en l'actualitat, en els Museus Capitolinos).

Numa Pompili (716 - 673 aC)

716 BCE

Numa Pompili va ser el segon rei de Roma, succeint a Ròmul. Considerat un home savi i just, Numa va governar de manera pacífica i va establir les bases religioses i civils de la nova ciutat. Segons la tradició, Numa va ser escollit per Ròmul abans de la seva mort, i va assumir el poder per mantenir la cohesió social i evitar conflictes.

Construcció del Comitium

673 BCE

Va fundar el Comitium, que es convertiria en el lloc de reunions polítiques i judicials de Roma. Això va ser crucial per desenvolupar el sistema de govern i de participació ciutadana.

Tul·li Hostili (673 - 642 aC)

673 BCE

Tul·li Hostili va ser el tercer rei de Roma, conegut per la seva natura bel·licosa i per expandir el territori romà. Va succeir a Numa Pompili, que havia regnat de manera pacífica. En contrast amb el seu predecessor, Tul·li va adoptar una política agressiva i va centrar-se en la guerra, amb l'objectiu d'enfortir la ciutat i expandir la seva influència.

Conquesta d'Alba Longa

673 BCE

Va iniciar una guerra contra Alba Longa, ciutat propera i de gran importància per als orígens romans. La victòria va permetre a Roma absorbir la seva població i recursos, cosa que va fer créixer significativament el poder de Roma.

Impuls militar

673 BCE

Hostili va enfortir l'exèrcit i va reorganitzar les unitats militars, promovent una actitud bèl·lica i expansionista que contrastava amb l'estil pacífic de Numa.

Creació de les saturnàlies

642 BCE

Va establir les saturnàlies, una festa religiosa i cultural en honor a Saturn, déu de l'agricultura, que promovia la cohesió social i va continuar celebrant-se a Roma durant segles.

Expansió territorial

642 BCE

Va conquistar diverses ciutats i territori fins al port d'Ostia, cosa que permetia controlar la desembocadura del Tíber i augmentava el comerç marítim de Roma.

Anc Marci (642 - 617 aC)

642 BCE

Anc Marci, conegut com a Ancus Marcius, va ser el quart rei de Roma, succeint a Tul·li Hostili. Era net de Numa Pompili, el segon rei, i va ser escollit pel seu caràcter religiós i la seva inclinació per la pau, que contrasta amb el seu predecessor guerrerer. La seva governança es va centrar en l'expansió del territori romà, així com en la millora de les infraestructures i la vida cívica de la ciutat.

Construcció del Pons Sublicius

642 BCE

Va construir el primer pont de Roma sobre el riu Tíber, que era de fusta i s'anomenava Pons Sublicius. Aquest pont facilitava el comerç i la connexió amb les ciutats veïnes, i era un símbol d'avenç tècnic per a Roma.

Obres públiques

617 BCE

Va impulsar la construcció de clavegueres per millorar les condicions sanitàries de la ciutat. Una de les seves obres més importants va ser la Cloaca Màxima, que servia per drenar les aigües residuals cap al riu Tíber.

Circ Màxim

617 BCE

Va construir el Circ Màxim, un hipòdrom on se celebraven curses de carros i altres esdeveniments. Era un lloc emblemàtic de reunió pública, i les curses es van convertir en una tradició central de l'oci romà.

Increment del Senat

617 BCE

Tarquini Prisc va ampliar el Senat afegint-hi representants de les famílies etrusques i d'altres ciutats, reflectint l'augment de la diversitat dins de Roma i una nova estructura de govern.

Tarquini Prisc (617 - 579 aC)

617 BCE

Tarquini Prisc va ser el cinquè rei de Roma, conegut per la seva procedència etrusca i per les seves contribucions a l'expansió i el desenvolupament de la ciutat. Va arribar al poder després de la mort d'Anc Marcius, i el seu regnat es va caracteritzar per un augment significatiu en la influència etrusca sobre Roma.

Sistema de classes socials

579 BCE

Va introduir un sistema de classes basat en la riquesa, que determinava el poder militar i polític de cada individu, creant així una estructura de classes formals dins de la societat romana.

Servi Tul·li (579 - 535 aC)

579 BCE

Servi Tul·li va ser el sisè rei de Roma, conegut per les seves reformes polítiques i socials significatives. La seva ascensió al tron es va produir en un context de tensions internes, i se suposa que era fill d'un esclau que va ser alliberat. Segons la llegenda, va ser adoptat pel rei Tarquini Prisc, que va reconèixer el seu potencial i capacitat de lideratge.

Muralles Servianes

579 BCE

Per protegir Roma dels atacs externs, va construir unes muralles conegudes com les Muralles Servianes. Aquests murs van ampliar els límits de la ciutat i la van protegir durant molts segles.

Reforma de les assemblees

579 BCE

Va dividir els ciutadans en centúries segons la seva riquesa, que van influir directament en el poder polític dins de les assemblees. Això va marcar una nova jerarquia social i política.

Caiguda de la monarquia

535 BCE

El seu règim va ser derrocat després de la revolta causada per l'incident amb Lucrècia, que es va suïcidar després de ser violada pel seu fill, Sext. Això va provocar la rebel·lió dels patricis, que va portar a l'expulsió de Tarquini i a la instauració de la República Romana.

Cloaca Màxima i temple de Júpiter

535 BCE

Va completar la Cloaca Màxima i va començar la construcció del temple de Júpiter al Capitoli, dedicat a Júpiter Òptim Màxim, per establir la supremacia religiosa i política de Roma sobre les ciutats etrusques.

Govern despòtic i tirania

535 BCE

Va governar de manera autoritària, eliminant opositors i reduint el poder del Senat. Va concentrar tot el poder en ell mateix i va governar Roma amb mà de ferro, fet que el va fer impopular entre els romans.

Tarquini el Superb (535 - 509 aC)

535 BCE

Tarquini el Superb va ser el setè rei de Roma, va ser conegut per la seva política militar agressiva, amb diverses campanyes contra pobles veïns, que van ampliar temporalment el territori romà. No obstant això, la seva tirania i la seva arrogància van provocar l'odi i la desconfiança entre els ciutadans romans.