-
Constitució de 1845
Establia la sobirania compartida entre les Corts i el rei i restringia els drets dels ciutadans. El poder legislatiu quedava en mans del Senat (format per senadors escollits pel rei) i del Congrés dels diputats. Defensava un sufragi censatari i el paper de la monarquia dins l'estat, per la qual cosa el rei tenia control legislatiu, podia nomenar i destituir ministres i dissoldre les Corts. Aquesta constitució declarava el catolicisme com a religió oficial. -
Period: to
Crisi econòmica
Aquesta crisi va produir l'augment del preu del blat i va provocar el tancament d'algunes fàbriques i un atur important. -
Period: to
La guerra dels matiners
Segona guerra carlina, la qual va tenir lloc tan sols a Catalunya l'oposició catalana al règim moderat, a la reforma fiscal del ministre Mon i al reclutament militar de les quintes.
El 1848, després d'una possible derrota l'any anterior, els carlins va remuntar. Al mateix any, unes milícies republicanes i progressistes van iniciar una lluita armada contra la dictadura moderada.
El 1849 la guerra va acabar amb la victòria de l'exèrcit moderat. -
Creació del Partit Demòcrata
La impossibilitat dels progressistes (la força principal) d'arribar al poder per la via legal, va provocar la radicalització de certs sectors i, per consegüent, la creació del Partit Demòcrata, el qual defensava una sobirania popular i el sufragi universal masculí. -
Concordat amb la Santa Pau
Acord que buscava la reconciliació entre l'Església i l'Estat per mitjà de la suspensió de vendes de béns desamortitzats, del retorn dels no venuts i del reconeixement del catolicisme com a única religió oficial i, per tant, el finançament de públic del culte i del clergat. -
Period: to
El Bienni Progressista