-
1843 BCE
Dècada moderada
Els moderats van arribar al poder amb el suport de la reina i un sufragi censatari molt restringit. Van establir un estat liberal sota el govern del general Narváez.
1843-1854 -
Revolta ludista a Alcoi
Alcoi va ser atacada pels habitants que treballaven des de casa amb telers manuals. -
Revolta Ludista a Barcelona
Els treballadors de Barcelona van destrossar les màquines de vapor de la fàbrica Bonaplata. -
Fundacío de la societat de socors mutus
També conegut com l'Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó, fundada a Barcelona. Aquesta associació proporcionava suport als obrers en vaga o malalts, i al mateix temps servia com a eina d'organització per a la lluita sindical. -
Fundació de una federació de les diferents societats obreres barcelonines
-
Bullangues de 1842
-
Dècada moderada
Els moderats van assolir el poder gràcies al suport de la reina i a un sufragi censatari molt limitat. Van crear un estat liberal sota el comandament del general Narváez. -
Regnat d'Isabel II
Regna del 1843-1868 -
Bullangues de 1843
A partir d'aquesta associació, es van prohibir a Espanya les associacions obreres. -
Llei administració local de 1845
Aquesta normativa permetia el control governamental sobre el poder municipal, alhora que consolidava la divisió provincial i el rol del governador civil. A més, el País Basc i Navarra van conservar els seus drets forals, encara que amb algunes variacions. -
Creació dels Cors de Clavé
Va ser fundada per Josep Anselm Clavé i va funcionar com a estímul musical i cultural per a molts treballadors. Gràcies a aquesta iniciativa, es van construir ateneus i escoles públiques, i va néixer la premsa obrera. -
Constitució de 1845
La constitució de 1945 establia la sobirania compartida entre els diputats de la nació (les Corts) i el rei, alhora que restringia els drets dels ciutadans en comparació amb la de 1837. També implementava un sufragi censatari molt limitat i proclamava la nació espanyola com a Catòlica. A més, cal destacar la centralització política i administrativa, la limitació de la llibertat d'expressió, la reforma tributària, la creació de la Guàrdia Civil i un sistema educatiu unificat. -
Segona guerra carlina
També és coneguda com la guerra dels Matiners. Es va desenvolupar exclusivament a Catalunya. Les causes estaven relacionades amb l'oposició al règim moderat, en particular contra la seva reforma fiscal, així com amb la crisi econòmica que va provocar un augment del preu del blat, el tancament d'algunes fàbriques i una elevada taxa d'atur. L'exèrcit moderat va resultar victoriós.
1846-1849 -
Codi penal de 1848
Unificació legal i judicial, juntament amb la imposició del sistema mètric decimal, que va suposar l'abolició dels pesos i altres mesures tradicionals. -
Fundació del Partit Demòcrata
Els demòcrates defensaven la sobirania nacional i el sufragi universal masculí, així com una certa intervenció de l'Estat en els àmbits socials i un sistema fiscal més just. Comptaven amb el suport popular, així com amb el recolzament d'alguns nuclis republicans i grups socialistes. -
Concordat amb la Santa Seu
Pretenia la reconciliació amb l'Església a través de la suspensió dels béns desamortitzats, el reconeixement del catolicisme com a única religió legal, el finançament públic del culte i del clergat, així com àmplies facultats en el sistema educatiu. -
Accentuació del conservacionisme dels moderats
Els governs moderats van accentuar el seu conservacionisme. Paral·lelament, els progressistes i els moderats centralistes van optar per donar un cop de força amb l'objectiu de desbaratar el monopoli de poder dels més conservadors. -
Pronunciament de Vicálvaro
No va obtenir cap resultat definitiu. Poc després, es va publicar el manifest de Manzanares, que va provocar alçaments contra el govern en diverses ciutats del país. També és important destacar la fundació de la Unió Liberal d'O'Donnell. -
Bienni Progressista
Va conduir al retorn al règim de 1835-1837, al desmantellament de l'Antic Règim, a la derogació de la Constitució de 1845 i a l'elaboració d'una constitució progressista que mai va entrar en vigor.
1854-1856 -
Aixecament ludista contra el règim moderat
Aixecament contra el règim moderat a Barcelona que va resultar en la destrucció de les màquines. -
Llei de ferrocarrils
Concessió de nombrosos avantatges als inversors estrangers i construcció de gran part de les vies ferroviàries espanyoles. -
Llei de desamortització civil de 1855
Complementava la desamortització eclesiàstica de Mendizábal i permetia la subhasta pública de les terres i propietats municipals i comunals. -
Dissolució de les societats obreres
Durant alguns mesos hi va haver algunes millores en les condicions dels treballadors, però les autoritats van iniciar una dura repressió i van ordenar la dissolució de les societats obreres. -
Primera vaga general de l'estat espanyol
Va començar a Barcelona i es va estendre per tota Catalunya. Va ser durament reprimida. -
Lleis Bancàries de 1856
Creació de companyies de crèdit i bancs, així com el desenvolupament del capitalisme espanyol. -
Caiguda d'Espartero
-
Alternança de poder entre el Partit Moderat i la Unió Liberal
1856-1866 -
Cop d'Estat del general O'Donnell
El cop d'estat va posar fi al Bienni Progressista i va evidenciar els temors de la Unió Liberal davant del creixent protagonisme dels moderats. -
Descomposició del Règim Moderat
El general O'Donnell torna a instaurar les lleis moderades i la Constitució de 1845.
1856-1868 -
El general Narváez torna al poder
-
Restabliment del jocs florals
-
Intervenció militar al nord d'Àfrica
1859-1860
El govern va dur a terme aquesta intervenció per ampliar el territori espanyol i defensar-lo dels atacs marroquins, a més d'aconseguir prestigi. -
Fundació de l'Associació Internacional de Treballadors
La fundació de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Londres va buscar coordinar el moviment obrer. S'hi barrejaven dues ideologies: el marxisme, que defensava la creació d'un partit i la dictadura del proletariat, i l'anarquisme de Bakunin, que rebutjava la participació política. Les divergències van acabar amb l'expulsió dels seguidors de Bakunin el 1872. -
Crisis financera i de subsistències
Van contribuir de manera decisiva al descontentament dels sectors més heterogenis de la societat.
1866-1868 -
Pacte d'Ostende
Va ser signat pels progressistes del general Prim i els demòcrates amb l'objectiu de posar fi al regnat d'Isabel II i d'elegir una assemblea constituent per sufragi universal. Uns mesos més tard, es va unir la Unió Liberal, deixant de banda el Partit Moderat. -
Inici revolta cubana
-
Creació del primer nucli espanyol de la Internacional
L'anarquista italià Giuseppe Fanelli va fundar a Madrid el primer nucli de la Internacional a Espanya, cosa que va suposar la vinculació del moviment obrer espanyol, especialment el català, amb els moviments internacionals. -
Sexenni Democràtic
1868-1874
És una etapa marcada per una gran participació popular i amb trets molt radicals a causa del seu caràcter rupturista, com l'abolició de la monarquia, l'establiment d'un règim liberal i el sufragi universal masculí. -
La Revolució de Setembre de 1868
També coneguda com La Gloriosa, va ser promulgada pels progressistes i els unionistes, amb el suport de l'exèrcit i del poble. Va començar a Cadis i es va estendre per tota Espanya. Gràcies a aquesta revolta, es van crear les juntes revolucionàries, que exigien l'abolició de la monarquia i la instauració d'un règim democràtic. -
Exili d'Isabel II
Després de la derrota de l'exèrcit monàrquic a Alcolea, a mans del general unionista Francisco Serrano, la reina es va veure obligada a fugir a l'exili. -
Constitució de 1869
Després del triomf de les revolucions, el govern provisional va convocar eleccions per sufragi universal masculí a Corts constituents al gener. Uns mesos més tard, les Corts van elaborar una nova constitució que es va promulgar el 6 de juny. Aquesta convertia Espanya en una monarquia constitucional, garantint la sobirania nacional, establint una declaració de drets de l'individu i reconeixent Espanya com un país amb llibertat religiosa. -
Fundació de les Tres Classes de Vapor
Es va crear a Barcelona i tenia un caràcter reformista. Lluitaven per millores laborals i salarials per als obrers industrials. -
Abdicació de la reina Isabel II en el seu fill, el príncep Alfons
-
Regnat Amadeu I
1870-1873 -
Primera reunió del Primer Congrès Obrer Espanyol
Format principalment per obrers catalans, aquest congrés es va unir a la Primera Internacional i va provocar el naixement de la Federació Regional Espanyola de l'AIT, on es van imposar les tesis anarquistes. A Madrid, es va establir un grup marxista. -
Apareix la revista La Renaixensa
-
Mort Juan Prim
-
Tercera guerra carlina
1872-1876
Va a començar després de la caiguda d'Isabel II, amb els carlistes prometent restaurar el sistema anterior a la guerra de Successió. Tot i aconseguir suport en diverses regions, la restauració borbònica va provocar la derrota dels carlistes. Els principals escenaris de la guerra van ser Navarra, el País Basc i Catalunya. -
Revolució social a Alcoi
Va ser organitzat per alguns dirigents internacionalistes, ja que allí tenien la seu de la Federació Regional. -
Proclamació de la Primera República
La monarquia democràtica es va veure debilitada per diverses causes: desavinences entre partits, crisi econòmica, guerra d'independència cubana i insurrecció carlina. Amadeu I no comptava amb el suport del poble ni de l'exèrcit, motiu pel qual va abdicar i es va proclamar la Primera República. -
Primera República
Primera República es va proclamar després de l'abdicació d'Amadeu I, amb Estanislau Figueres al capdavant d'un govern de coalició federalista. Tot i establir-se una república unitarista, les tensions entre republicans federals i radicals van créixer. La República Federal, impulsada per Pi i Margall, proposava dividir Espanya en 17 estats i incloïa la separació de l'Església i l'Estat. No obstant això, les divisions internes i el rebuig de l'Església van dificultar la consolidació del govern. -
Moviment cantonalista
El moviment cantonalista a Espanya durant l'estiu de 1873, especialment a Andalusia i el País Valencià, va ser protagonitzat per estudiants, intel·lectuals i obrers, amb l'objectiu de crear governs autònoms. Catalunya va ser menys afectada, però hi havia temor d'incidències internes. Nicolás Salmerón va dimitir i va ser substituït per Emilio Castelar. -
Cop d'estat conservador del general Pavía
Va posar fi a la República federal. Les Corts van quedar dissoltes i el general Serrano es va convertir en l'últim president de la República unitària, que es va caracteritzar per un govern dictatorial i la repressió contra l'obrerisme organitzat. -
Proclamació d'Alfons XII
A Sagunt, el general Martínez Campos va proclamar Alfons XII rei d'Espanya, iniciant així l'etapa de la Restauració.