-
Revolta ludista a Alcoi
Alcoi va ser assaltada pels veïns que treballaven al domicili amb telers manuals. -
Revolta ludista a Barcelona
Els obrers barcelonins van destruir les màquines de vapor de la fàbrica Bonaplata -
Fundacío de la societat de socors mutus
També es coneix com l'Associació de protecció Mútua de Teixidors de Cotó, fundada a Barcelona. Servia d'ajuda per aquells obrers que estaven en vaga o malalts. I alhora servia per organitzar-se per a la lluita sindical. -
Fundació de una federació de les diferents societats obreres barcelonines
-
Bullangues de 1842
-
Bullangues de 1843
A partir d'aquesta es prohibeix a Espanya les associacions obreres. -
Period: to
Dècada moderada
Els moderats arriben al poder gràcies al suport de la reina i un sufragi censatari molt restringit. Van organitzar un estat liberal on governava el general Narváez. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
-
Creació dels Cors de Clavé
Va ser creada per Josep Anselm Clavé, i va servir d'estímul musical i cultural per a molts treballadors. Gràcies a això es van construir ateneus i escoles públiques, i va néixer la premsa obrera. -
Constitució de 1845
La constitució de 1945 establia la sobirania entre els diputats de la nació (les Corts) i el rei, i a la vegada restringia els drets del ciutadans respecte a la de 1837. També establia un sufragi censatari molt restrictiu i establia la nació espanyola com a Catòlica. Igualment, cal destacar la centralització política i administrativa, la restricció de la llibertat d'expressió, la reforma tributària, la creació de la Guàrdia Civil i el sistema educatiu únic. -
Llei administració local de 1845
Aquesta permetia el control governamental del poder municipal. Tanmateix, consolidava la divisió provincial i el paper de governador civil. Igualment, el País Basc i Navarra van mantenir els drets forals, tot i que, amb algunes variacions. -
Period: to
Segona guerra carlina
També es coneix com la guerra del Matiners. Es va desenvolupar només a Catalunya. Les causes estan relacionades amb l'oposició contra el règim moderat, més específicament contra la seva reforma fiscal. A més de la crisis econòmica que va portar a un pujada del preu del blat, el tancament d'algunes fàbriques i una alta taxa d'atur. Va guanyar l'exèrcit moderat. -
Codi penal de 1848
Unificació legal i judicial. Imposició del sistema mètric decimal, amb l'abolició dels pesos i altres tipus de mesures tradicionals. -
Fundació del Partit Demòcrata
Els demòcrates defensaven la sobirania nacional, el sufragi universal masculí, a més d'una certa intervenció de l'Estat en els aspectes social i un sistema fiscal més just. Tenien suport popular, d'alguns nuclis republicans i grups socialistes. -
Concordat amb la Santa Seu
Pretenia la reconciliació amb l'Església mitjançant la suspensió de béns desamortitzats, el reconeixement del catolicisme com a única religió legal, el finançament públic del culte i del clergat i àmplies facultats en el sistema educatiu. -
Accentuació del conservacionisme dels moderats
Els govern moderats van accentuar el seu
conservacionisme. paral·lelament, el progressistes i els moderats centralistes van decidir donar un cop de força per desbaratés el monopoli de poder dels més conservadors. -
Pronunciament de Vicálvaro
No va aconseguir cap resultat definitiu. Poc després es va publicar el manifest de Manzanares que va comportar alçaments contra el govern en diferents ciutats del país. També cal destacar la fundació de la Unió Liberal d'O’Donnell. -
Period: to
Bienni Progressista
Va portar la tornada al règim de 1835-1837, el desmantellament de l'Antic Règim, la derogació de la Constitució de 1845 i l'elaboració d'una constitució progressista que mai va entrar en vigor. -
Aixecament ludista contra el règim moderat
Aixecament contra el règim moderat a Barcelona que va portar a la destrucció de les màquines. -
Llei de desamortització civil de 1855
Completava la desamortització eclesiàstica de Mendizábal i permetre la subhasta pública de les terres i propietats municipals i comunals. -
Llei de ferrocarrils
Concessió de molts avantatges als inversors estrangers i la construcció de gran part de les vies ferroviàries espanyoles. -
Dissolució de les societats obreres
Durant alguns mesos va haver-hi algunes millores a les condicions dels treballadors, però les autoritats van iniciar una dura repressió i van ordenar la dissolució de les societats obreres. -
Primera vaga general de l'estat espanyol
Va començar a Barcelona i és estendre per tota Catalunya. Va ser durament reprimida. -
Lleis Bancàries de 1856
Creació de companyies de crèdit i bancs, a més del desenvolupament del capitalisme espanyol. -
Cop d'Estat del general O'Donnell
El cop d'estat va posar fi al Bienni Progressista i posava de manifest els temors de la Unió Liberal davant del protagonisme creixent dels moderats. -
Caiguda d'Espartero
-
Period: to
Descomposició del Règim Moderat
El general O'Donnell torna a instaurar les lleis moderades i la constitució de 1845. -
Period: to
Alternança de poder entre el Partit Moderat i la Unió Liberal
-
El general Narváez torna al poder
-
Restabliment del jocs florals
-
Period: to
Intervenció militar al nord d'Àfrica
El govern va dur aquesta intervenció per ampliar territori espanyol i defensar-lo dels atacs marroquins, a més, d'aconseguir prestigi. -
Fundació de l'Associació Internacional de Treballadors
La fundació de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Londres, per coordinar les accions del moviment obrer. S'hi barrejaven dues ideologies: el marxisme, que defensava la creació d'un partit i la dictadura del proletariat per abolir les classes socials, i l'anarquisme de Bakunin, que rebutjava la participació política i defensava la llibertat individual. Les divergències van acabar amb l'expulsió dels seguidors de Bakunin el 1872. -
Pacte d'Ostende
Signat pels progressistes del general Prim i els demòcrates amb l'objectiu de posar fi al regnat d'Isabel II i elegir una assemblea constituent per sufragi universal. Uns mesos més tard es va unir la Unió Liberal, deixant de banda al Partit Moderat. -
Period: to
Crisis financera i de subsistències
Van contribuir decisivament al disgust dels sectors més heterogenis de la societat. -
Creació del primer nucli espanyol de la Internacional
L'anarquista italià Giuseppe Fanelli va fundar a Madrid el primer nucli de la Internacional a Espanya. Això va significar la vinculació del moviment obrer espanyol, especialment el català, amb els moviments internacionals. -
Inici revolta cubana
-
Period: to
Sexenni Democràtic
És una etapa amb molta participació popular. Té trets molt radicals, pel seu caràcter rupturista (abolició de la monarquia), l'establiment d'un règim liberal i del sufragi universal masculí. -
La Revolució de Setembre de 1868
També es coneix com La Glorosia i va ser promulgada pels progressistes i els unionistes, van tenir suport de l'exèrcit i del poble. Va començar a Cadis, però es van estendre per tota Espanya. Gràcies a aquesta es van crear les juntes revolucionàries, que demanaven l'abolició de la monarquia i la implementació d'un règim democràtic. -
Exili d'Isabel II
Després de la derrota de l'exèrcit monàrquic a Alcolea pel general unionista Francisco Serrano, la reina va haver de fugir a l'exili. -
Constitució de 1869
Després del triomf de les revolucions, el govern provisional va convocar unes eleccions per sufragi universal masculí a Corts constituents al gener. Uns mesos després les Corts van elaborar una nova constitució que va ser promulgada el 6 de juny. Aquesta convertia a Espanya en una monarquia constitucional. També es garantia la sobirania nacional, establia la declaració de drets de l'individu i es reconeixia a Espanya com un país amb llibertat religiosa. -
Fundació de les Tres Classes de Vapor
Es va crear a Barcelona, i tenia un caire reformista. Lluitaven per millores laborals i salarials pels obrers industrials. -
Abdicació de la reina Isabel II en el seu fill, el príncep Alfons
-
Primera reunió del Primer Congrès Obrer Espanyol
Format principalment per obrers catalans. Aquest congrés es va unir a la Primera Internacional, i va provocar el naixement de la Federació Regional Espanyola de l'AIT. A aquest es van imposar les tesis anarquistes. A Madrid es va arrelar un grup marxista. -
Period: to
Regnat Amadeu I
-
Apareix la revista La Renaixensa
-
Mort Juan Prim
-
Period: to
Tercera guerra carlina
a començar després de la caiguda d'Isabel II, amb els carlistes prometent restaurar el sistema previ a la guerra de Successió. Encara que van obtenir suport en diverses regions, la restauració borbònica va provocar la seva derrota dels carlistes. Els escenaris principals de la guerra van ser Navarra, País Basc i Catalunya. -
Revolució social a Alcoi
Va ser organitzat per alguns dirigents internacionalistes, ja que allà tenien la seu de la Federació Regional. -
Proclamació de la Primera República
La monarquia democràtica es va veure debilitada per diverses causes: desavinences entre partits, crisi econòmica, guerra d'independència cubana i insurrecció carlina. Amadeu I no comptava amb el suport del poble, ni de l'exèrcit. Per això va abdicar. I es va proclamar la Primera República. -
Period: to
Primera República
La Primera República va ser proclamada després de l'abdicació d'Amadeu I. Estanislau Figueres, va liderar un govern de coalició federalista. Es va establir una república unitarista, però la tensió entre republicans federals i radicals va créixer. La República Federal, impulsada per Pi i Margall, proposava dividir Espanya en 17 estats, amb mesures com la separació de l'Església i l'Estat. Tot i això, les divisions internes i el rebuig de l'Església van dificultar la consolidació del govern. -
Moviment cantonalista
el moviment cantonalista a Espanya durant l'estiu de 1873, especialment a Andalusia i el País Valencià. Aquest moviment era protagonitzat per estudiants, intel·lectuals, i obrers, amb la intenció de crear governs autònoms. Catalunya va ser menys afectada, però hi havia por d'incidències internes. Nicolás Salmerón va dimitir, sent substituït per Emilio Castelar. -
Cop d'estat conservador del general Pavía
Va posar fi a la República federal. Les corts van quedar dissoltes i el general Serrano es va convertir en el darrer president de la República unitària, que es va caracteritzar pel seu govern dictatorial i la repressió contra l'obrerisme organitzat. -
Proclamació d'Alfons XII
A Sagunt, el general Martínez Campos va proclamar Alfons XII, rei d'Espanya. Iniciant així a l'etapa de la restauració.