-
L'electró va ser descobert pel físic britànic J.J. Thomson el 1897 a través d'experiments amb raigs catòdics. Thomson va veure que els raigs estaven formats per partícules petites amb càrrega negativa, que va anomenar electrons. Aquest descobriment va canviar per complet la comprensió de l'estructura atòmica i va obrir la porta a la física de partícules. -
El model atòmic de Thomson (1904) descriu l'àtom com una esfera de càrrega positiva en la qual els electrons, amb càrrega negativa, estan incrustats. Aquest model buscava explicar l'estructura atòmica mantenint l'equilibri de càrregues. Va ser superat pel model de Rutherford el 1911. -
La teoria de la relativitat especial, proposada per Albert Einstein el 1905, diu que les lleis de la física són iguals per a tots els observadors en moviment constant i que la velocitat de la llum és sempre la mateixa. Això implica que el temps i l'espai poden canviar depenent de la velocitat de l'observador. També introdueix la idea que massa i energia són equivalents, expressada en E = mc². -
El model atòmic de Rutherford, proposat el 1911, descriu l'àtom com un nucli petit i carregat positivament, al voltant del qual orbiten electrons. Va ser desenvolupat a partir d'experiments amb partícules que van demostrar que la major part de la massa de l'àtom es troba al nucli. Aquest model va substituir l'anterior de Thomson i va ser un pas important en la comprensió de l'àtom. -
El model atòmic de Bohr, proposat el 1913, descriu l'àtom amb un nucli al centre i electrons que orbiten al seu voltant en òrbites fixes. Cada òrbita té un nivell d'energia determinat, i els electrons poden canviar d'òrbita absorbint o emetent energia. Aquest model va ajudar a explicar l'espectre de l'hidrogen. -
La teoria de la relativitat general, proposada per Albert Einstein el 1915, explica la gravetat com una curvatura de l'espai-temps creada per la massa. Això vol dir que els objectes es mouen seguint camins corbats a causa d'aquesta curvatura. Aquesta teoria va canviar la manera com entenem la gravetat i va ser confirmada per observacions, com les desviacions de la llum durant un eclipsi solar. -
El protó va ser descobert pel físic Ernest Rutherford el 1919. En fer experiments amb partícules alfa, va notar que algunes d'aquestes partícules alliberaven càrregues positives quan col·lisionaven amb nuclis d'àtoms d'ali. Això el va portar a identificar aquestes càrregues positives com a protons, ajudant a comprendre l'estructura de l'àtom. -
El neutró va ser descobert pel físic britànic James Chadwick el 1932. Va demostrar que existia una partícula sense càrrega (neutró) dins del nucli atòmic, que explicava la massa addicional dels nuclis d'alguns elements. Aquest descobriment va ser molt important per a la comprensió de l'estructura atòmica i la física nuclear. -
El positró va ser descobert pel físic Carl Anderson el 1932 mentre estudiava els raigs còsmics. Va observar una partícula amb la mateixa massa que un electró, però amb càrrega positiva, que es desviava en direccions oposades en un camp magnètic. Aquesta descoberta va confirmar la teoria de l'existència d'antipartícules proposta per Paul Dirac. -
El CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) és un laboratori de física de partícules situat a la frontera entre Suïssa i França, fundat el 1954. És conegut per tenir el Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC), el qual estudia les partícules subatòmiques. El seu objectiu és investigar les bases de la matèria i comprendre millor l'univers. -
El neutrí va ser proposat el 1930 pel físic Wolfgang Pauli. Va ser finalment descobert experimentalment el 1956 pels físics Clyde Cowan i Frederick Reines en experiments amb reactors nuclears. Aquest descobriment va confirmar l'existència dels neutrins, que són partícules subatòmiques amb massa molt petita i sense càrrega. -
Els quarks van ser proposats el 1964 pels físics Murray Gell-Mann i George Zweig com a petites parts que formen protons i neutrons. Es van descobrir experimentalment entre 1968 i 1974 en experiments a l'accelerador de partícules SLAC. Hi ha sis tipus de quarks, i es combinen per formar partícules més grans com els protons i neutrons. -
L'LHC (Gran Col·lisionador d'Hadrons) és un gran accelerador de partícules situat al CERN, entre Suïssa i França. Va començar a funcionar el 2008 i fa col·lisions de protons a altes energies per estudiar partícules petites i les forces de l'univers. Ha ajudat a fer descobriments importants, com el bosó de Higgs. -
El Sincrotró ALBA és un laboratori situat a Cerdanyola del Vallès, a prop de Barcelona, que va ser inaugurat el 2010. Produeix una llum molt intensa que s'utilitza per fer experiments científics en camps com la física, la química i la biologia. ALBA ajuda els investigadors a estudiar materials a nivell molecular per desenvolupar noves tecnologies i medicaments.