-
500 BCE
La medicina hipocràtica
Era la medicina clàssica grega. El cos humà és constituït per quatre humors, paral·lels dels quatre elements d'Empedòcles: la sang, produïda al fetge i vitalitzada al cor; la fegma, humor fred unit al cervell; la bilis negra, emmagatzemada a la melsa i la bilis groga, creada pel fetge.
La salut era considerada com l'equilibri entre aquests quatre humors, i la malaltia; el desequilibri, el predomini d'un humor sobre els altres. El desequilibri podia ser causat per causes internes i externes. -
131 BCE
La medicina hel·lenística: Galè
La medicina racional va sobreviure després de la decadència de Grècia, dins el que es coneix com a cultura hel·lenística.
Concepció de malaltia de Galè partia de la tradició hipocràtica, i es basava en la teoria dels quatre humors, però va introduir-hi innovacions teòriques i experimentals importants. Van descobrir que a les artèries també circulava sang i no aire com pensaven els hipocràtics.
Galè considerava la malaltia una conseqüència del desequilibri, l'alteració o la corupció dels humors. -
Jan 25, 1300
La medicina a l'edat mitjana: la transmissió de textos i els hospitals.
La medicina medieval va aportar poc de nou als coneixemnets dels clàssics.
En el transcurs de l'edat mitjana es van produir dues grans epidèmies de pesta, la de Justinià al segle VI, i la pesta negra europea, al segle XIV, que van exterminar una bona part de la població. -
Jan 31, 1348
La pesta negra
La pesta negra és un exemple de malaltia important des del punt de vista demogràfic, però també des d'una perspectiva econòmica, política i psicològica, fins al punt que l'assenyalavencom un dels factors que és imprescindible considerar en la transició de l'edat mitjana al món modern.
L'epidemia es va estendre per Europa a causa dels contactes comercials amb l'Orient. Es creia que es transmetia a través de les aigües de pous i rius, i es va arribar a acusar jueus i pobres d'infectar els pous. -
Jan 25, 1400
La medicina renaixentista: higiene pública i prevenció de malalties.
Al segle XV es va produir a l'Ociident europeu la transició de l'edat mitjana al món modern. La medicina als inicis de l'edat moderna va passar per dues etapes diferenciades. El segle XV i els principis del XVI es caracteritzaren per una retrobada amb els coneixements clàssics, però llegits de primera mà, de les versions gregues originals. Galè i Hipòcrates foren revalorats. En una segona part, aquests clàssics començaren a ser corregits i contrastats amb l'experiència dels metges. -
La revolució científica del segle XVII: la classificació de les malalties i la circulació de la sang.
qustsegle va conegut a causa dels importants canvis teòrics, metodologics i tecnics que s'hi van produir. En les ciencies mediques es van formar corrents intel·lectualsdosdelsqualsdestacaren per la seva importancia: l'epidemisme mèdic (es centra en la renovació dels coneixements mèdics) i el mecanisme biològic (desenvolupat per influència d ené eses, incidir especialment en la fisiologi, i el seu representant principal es el metge britànic format a Pàdua, William Harvey9. -
La medicina a la Il·lustració
Durant la il·lustració no va haver-hi canvis tan radicals com en els segles anteriors, però es vanm consolidar algunes de les tendències del segle XVII.
El vitalisme sostenia que la vida en general i la malaltia en particular són conseqüència de l'acció d'una ànima que habita cadascuna de les parts de l'organisme, el qual no pot ser estudiat només en termes mecànics. -
Period: to
Hermann Boerhaave
Es el metge més conegut de la primera meitat del segle XVIII, que va intentar construir un model d'aproximació a la salut i a la malaltia combinant aspectes del mecanicisme, de la química i, sobretot, l'observació directa del malalt. -
Period: to
Albrecht von Haller
Va ser molt destacat en la medina de la segona meitat del segle XVIII. Va fer contribucions importats a l'anatomia microscòpica, però és conegut sobretot com a pare de la filosofia experimental. Va estudiar les propietats fisiològiques del teixit muscular i del sistema nerviós, i va distingir entre contracció muscular i impuls nerviós. -
Ciència mèdica i escoles clíniques al segle XIX.
Al segle XIX, la medicina va experimentar profundes trnsformacions. D'una banda va haver-hi importants avenços científics en les ciències biològiques que van incidir de manera directa en els coneixements mèdics.
D'altra banda, el període de creixement econòmic i de profundes transformacions provocades pel capitalisme i la Revolució Industrial modificaran de forma substancial el marc social. -
La medicina clàssica
La medicina occidental es remunta, a l'antiguitat clàssica. Proporciona l'aparició dels primers sistemes cosmològics racionals, quan la medicina va experimentar una transformació qualitativa que va permetre la superació de les interpretacions mítiques de salut i la malaltia, que havien predominat en etapes anteriors. Josep <GoRdO> -
Els hospitals
Un dels fenòmens més importants de l'edat mitjana des del punt de vista mèdic fou la creació d'hospitals, és a dir, institucions socials d'acollida i assistència als malalts de tot tipus, vinculades als ordres religiosos.
Els hospitals no eren, ni molt menys, centres destinats exclusivament al tractament de malalties, sinó que es tractava més aviat d'institucions d'atenció social als marginats. -
Els reptes de la medicina actual
Al llarg del segle XX, la medicina es va desenvolupar de manera espectacular, però malgrat l'optimisme de molts, al final d'aquest segle i al principi de l'actual han aparegut noves malalties que no estan sota control, com és el cas de la sida i les malalties d'autoimmunitat que, juntament amb d'altres, com el càncer, encara no ben conegudes, són els principals reptes de la medicina del segle XXI.
