-
753 BCE
Els origens de roma
La civilització es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven mare nostrum -
509 BCE
Republica
Divisió del poder en 3 institucions:
—Comicis: Reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra
—Magistrat: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment.
—Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política. -
Period: 500 BCE to 14
Expansió i crisi de la República, L’expansió de Roma
Expansió a la península Itàlica. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
. Guerres púniques (Cartago) 🡪 Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
Period: 494 BCE to 494 BCE
Els ciutadans: la lluita per la igualtat.
Durant els primers temps de la República els patricis i els plebeus tenien drets polítics molt diferents. Els patricis van formar un govern aristocràtic i només ells podien formar part del Senat i convertir-se en magistrats. Els plebeus volien la igualtat amb els patricis, ja que com a ciutadans havien de pagar imposts i anar a l’exèrcit, però no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets: -
Period: 494 BCE to 451 BCE
Els ciutadans: la lluita per la igualtat.
S.V aC (494 aC) Tribú de la Plebs. Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. ½ S. V aC (451 aC) Llei de les Dotze Taules, compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus S. IV aC, dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
476 BCE
Pax Romana i crisi de l’Imperi
S. I-II dC Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma a causa de la pau i l’estabilitat arreu de l’Imperi. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art…
— S. III-V dC Crisi de l’Imperi -
Period: 238 BCE to 202 BCE
Les guerres entre Roma i Cartago.
Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago). -
Period: 218 BCE to 19 BCE
La conquesta romana de la Península Ibèrica.
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empúries de Publi Corneli Escipió i derrotes successives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
Després de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir (poca resistència dels íbers).
Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta 🡪 forta resistència dels lusitans (dirigits per Viriat fins el 139 aC) -
146 BCE
La religio romana
La religió era molt important en la vida dels romans. Els romans eren politeistes.
Els déus romans.
- Creences pròpies 🡪 culte dirigit pel pare de família:
- Númina: Divinització dels fenòmens i les forces de la natura 🡪 boscos sagrats (luci)
- Lares: Genis protectors de la llar 🡪 petits altars a les cases (larari)
- Penats: Déus que asseguraven el proveïment de la casa.
- Manes: Culte als avantpassats de la família. -
123 BCE
Les Illes Balears en temps del romans.
- Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques) amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials. Els foners baleàrics actuen com a mercenaris a favor dels cartaginesos. -Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics (foners) sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.
- Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
-
27 BCE
L’Imperi: de la “pax romana” a la crisi
- Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
-
11 BCE
Invasions i colonitzacions. Hispania i les illes balears
- Entre els segles XI i VI aC: penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
- Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
- Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
-
6 BCE
Els pobles preromans.
Celtes: Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Coneixien la metal·lúrgia del ferro i treballaven la ceràmica, el teixit de la llana i fabricaven eines i armes de ferro i de bronze.
Ibers: Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç.
Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures. -
1 CE
L'economia
Introducció de noves tècniques de conreu, eines i productes.
Petites explotacions en mans de pagesos lliures dedicades a l’autoconsum (principalment blat, vinya i olivera)
Grans explotacions agrícoles en mans de patricis o cavallers 🡪 latifundis, amb mà d’obra esclava. El centre del latifundi era la vil·la, enormes cases de camp amb una gran quantitat de dependències. -
1 CE
Les activitats artesanes.
- Existia un nombre important d’artesans que formaven un grup social ben acomodat.
- Els artesans s’agrupaven en associacions professionals anomenades collegia i celebraven plegats festes i oficis religiosos.
- També hi havia grans tallers propietat de patricis a on treballaven esclaus.
-
1 CE
Relacions cmoercials
Construcció de calçades per afavorir el comerç i les activitats militars.
Moneda única que afavoria les transaccions (de bronze (as), plata (denari) i or (auri)).
Llengua única que afavoria les comunicacions (llatí)
- Intercanvis comercials entre totes les parts de l’Imperi i amb l’exterior.
- Comerç a gran escala per via marítima (principals ports, Òstia, Antioquia i Alexandria). -
1 CE
una soscietat urbana
- Roma era la capital de l’imperi i la ciutat més gran. En el moment de més esplendor, Roma va arribar a tenir un milió d’habitants.
- Gran importància de les ciutats centre administratiu, jurídic, polític i econòmic.
- Estructura de les ciutats: Tenien planta rectangular amb carrers paral·lels. Envoltades de muralles. Dues calçades principals: - Cardo maximus (nord-sud)
-
313
L’aparició del cristianisme.
S.I dC a Palestina 🡪 Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.
Poc èxit entre els jueus de Palestina 🡪 mort de Jesús. -
380
La aparicion del cristianismo ll
- Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils (no-jueus) amb més èxit 🡪 causes: proclamava que les bones accions serien recompensades després de la mort i predicava noves normes de conducta basades en la igualtat, la solidaritat i la caritat.
- Les primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes, que eren galeries subterrànies. Problemes amb la religió oficial per no acceptar el culte imperial
-
476
L’organització de l’Imperi
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants.
- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.