-
Malcom X
Malcom X Va ser un defensor dels drets dels afroamericans, un home que va acusar durament als blancs dels seus crims contra la gent afroamericana. Un home que va acusar durament als estadounidencs de raça blanca dels seus crims contra els seus compatriotes de raça negra. -
Martin Luther King
Va ser un reconegut pastor nord-americà de l'Església bautista i activista que va desenvolupar un treball crucial a Estats Units al front del moviment per als drets civils per als afroestadounidencs i que, a més, va participar com a activista en nombroses protestes contra la guerra de Vietnam i la pobresa en general. -
Cas brown
És una sentència judicial històrica de la Cort Suprema dels Estats Units que va declarar que les lleis estatals que establien escoles separades per a estudiants afroamericans i blancs negaven la igualtat d'oportunitats educatives. -
Rosa Parks
Va ser una activista afro-americana, figura important de el moviment pels drets civils als Estats Units, especialment per haver-se negat a cedir el seient a un blanc i moure a la part posterior de l'autobús, el 1 de desembre de 1955. Per tal acció va acabar en la presó, el que es cita freqüentment com l'espurna de el moviment, i se la reconeix com la primera dama dels drets civile -
Boicot Autobusos de Montgomery
Va ser una protesta política i social que va començar el 1955 a Montgomery, Alabama, amb la intenció d'oposar-se a la política de segregació racial al sistema de transport públic. La lluita es va perllongar des de l'1 de desembre de 1955, quan Rosa Parks, una dona afroestamericà, va ser detinguda per negar-se a cedir el seu seient en un autobús a una persona blanca. -
Little Rock Nine
-els nou de Little Rock- va ser un grup d'estudiants afroamericans que el 4 de setembre de 1957 van anar a classe a l'Little Rock Central High School a Arkansas, sent detinguts per la Guàrdia Nacional. Aquest epsodi és considerat com un dels esdeveniments més importants de el Moviment pels drets civils als Estats Units. El Sud d'Estats Units era una regió segregada entre un sistema educatiu per als blancs i un altre per als afroamericans fonamentat en les lleis de Jim Crow. -
Medgar Evers
Medgar Wiley Evers fue un activista estadounidense por los derechos civiles que luchó contra la segregación racial en la Universidad de Misisipi. Evers va ser assassinat per Byron De La Beckwith,, arribant a casa mentres els seus fills l'estaven saludant, , membre de Consell de Ciutadans Blancs, grup format el 1954 per resistir la integració a les escoles i l'activitat dels drets civils, membre del Ku klux klan. -
Marxa sobre Washington
Va ser una lluita per part dels afroamericans en contra del racisme amb l'objectiu de pressionar el govern dels Estats Units per a abolir la segregació racial en les forces armades i proporcionar oportunitats de treball justes per als afroamericans. -
Moviment Albany
El Moviment d’Albany era una coalició de desegregació i drets dels votants afroamericans formada a Albany, Geòrgia, el novembre de 1961. Aquest moviment va ser fundat per líders i ministres de raça negra, així com membres del Comitè de Coordinació No-Violenta d’Estudiants i de l’Associació Nacional per a l'avanç de les persones de color. Això volia cridar l'atenció sobre les pràctiques de segregació racial aplicades brutalment al sud-oest de Geòrgia. -
Marxa Selma-Montgomery
Les tres marxes de Selma a Montgomery van ser part del Moviment pel Sufragi de Selma que van portar a l'aprovació de la Llei de dret de vot de 1965, un èxit federal de el Moviment pels drets civils als Estats Units dels anys seixanta. Els activistes van publicitar les tres marxes de protesta per recórrer 87 km d'autopista entre Selma (Alabama) i la capital de l'estat, Montgomery (Alabama), -
VOT I PROHIBICIÓ DE LA SEGREGACIÓ
La Llei de Dret a l'Vot de 1965 és una llei històrica dins de la legislació nord-americana ja que va prohibir les pràctiques discriminatòries en el dret a vot als afroamericans als Estats Units.
La segregació escolar recolzada per l'Estat va ser declarada inconstitucionalment per la Cort Suprema el 1954 amb base en el cas de Brown. -
Lleis restrictives i discriminatòries contra la població afroamericana
Va ser una política que esdevingué un sistema de segregació racial du a terme entre 1948 i 1990. L'apartheid comptà amb una resistència interna considerable. El govern respongué a les protestes i aixecaments il·legalitzant l'oposició, promovent una forta repressió i empresonant els més significatius líders anti-apartheid, com Nelson Mandela.
