Llengua i literatura catalanes

TRETS RELLEVANTS DE L'EDAT MITJANA

476

Punt de vista social

• Piràmide social molt estricta.
• Implantació del feudalisme.
• Valor a la fidelitat i l'honor, molt vinculat amb la cavalleria.
• Ascensió de la burgesia.

Punt de vista cultural

• Naixement de les llengües vulgars.
• Teocentrisme, predomini de la religiositat.
• Introducció de l'alta cultura.
• Pervivència d'una cultura popular.

Caiguda de l'Imperi romà d'Occident

476

EDAT MITJANA

Period: 476 to 1492

Extens període que comprèn des del segle V, amb la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident, fins al segle XV en què s'inicia el Renaixement.

Literatura popular

Period: 476 to 2024

Característiques de la literatura popular És una literatura de tradició oral, normalment anònima. No respecte fronteres polítiques ni lingüístiques, per això presenta múltiples variants. És difícil de datar. És una literatura efímera. Destacada durant l'edat moderna perquè a Catalunya era el que es mantenia en català.

Invasió i ocupació sarraïna a la península Ibèrica. (Al-Àndalus)

Period: 712 to 725

Conquesta franca

Period: 759 to 801

El territori guanyat pels sarraïns al nord de la península des de Pamplona fins a Barcelona s'anomenen Marca Hispànica a partir del segle IX i la denominació es limita als comtats catalans.

Inicis del feudalisme

Period: 900 to 1000

ELS PRIMERS TEXTOS

1000

1. El Llibre dels jutges
2. Les Homilies d'Organyà
3. Els Usatges de Barcelona
4. El Forum Iudicum

Aparició del català.

1000

El català és una llengua romànica que va començar a desenvolupar-se a partir del llatí vulgar, amb influències d'altres llengües i cultures al llarg de la història (àrab, germànic, etc.). La seva aparició es remunta al voltant del segle IX, tot i que concretament no és ho sabem perquè va anar sorgint a poc a poc.

Els gèneres trobadorescos.

1000

L’amor cortès s’expressa habitualment en el gènere anomenat cançó, però la poesia dels trobadors també abasta altres temàtiques: • Sirventès. Podia ser d’atac personal o bé de defensa o atac d’un país o d’una política determinats. • Plany. Lament per la mort d’un personatge. • Debat poètic. Discussió entre dos trobadors. • Pastorel·la. Diàleg amorós entre el trobador i una pastora. • Alba. Narració de la separació de dos amants a l’alba, després que hagin passat la nit plegats.

Poesia trobadoresca.

Period: 1000 to 1200

Nascuda al sud de França a finals del segle XII i que fins al segle. Era una poesia lírica, és a dir, cantada acompanyada de música. Es cantava en el Provençal dialecte de l'Occità. El trobador era un poeta de la cort que componia i cantava aquesta poesia culta en provençal per al públic refinat Les dones eren anomenades trobairitz. L'amor cortès era un dels tòpics que utilitzaven els trobadors. Idealitzava a la dona normalment casada i a vegades no era un amor correspost.

Creació de la corona d'Aragó.

1100

Estava formada pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona.

La novel·la de cavalleries i novel·la cavalleresca

Period: 1100 to 1400

La novel·la de cavalleria s'ha acabat convertint en el gènere per excel·lència de l'edat mitjana. Cal tenir en compte que els diferents ordes de cavalleria. Vinculada a conceptes com l'honor, el valor, la justícia o la generositat, la cavalleria va tenir el seu gran mite literari en les anomenades novel·les artúriques. A les novel·les de cavalleries són tradicionals i predominen la fantasia, en canvi, a les novel·les cavalleresques dona una sensació de verisme.

Trobadors catalans

1130

1. PRIMERS TROBADORS:
   Guillem de Berguedà
   Guillem de Cabestany
   Cerverí de Girona
2. MÉS ENDAVANT TROBEM:
   Ausiàs March
   Andreu Febrer
   Gilabert de Pròixita
   Jordi de Sant Jordi

El Llibre dels feits, de Jaume I.

1207

És una autobiografia del rei que comprèn des del seu engendrament l'any 1207, amb alguns antecedents, fins a la mort del monarca esdevinguda l'any 1273. Es caracteritza per:

• Intenció didàctica i justificativa
• Llenguatge viu amb trets d'oralitat
• Provincialisme, és a dir, la creença que les pròpies victòries es deuen al designi diví
• Ús del plural majestàtic

Ramon Llull

1232

Ramon Llull, fill d'una família noble, va néixer a Mallorca el 1232 i va morir el 1316. Va fer vida a la cort fins als trenta-un anys, quan se li va aparèixer cinc vegades la figura de Jesucrist crucificat. A partir d'aquesta conversació va viatjar per la Mediterrània i va aprendre l'àrab per dur a terme la seva tasca evangelitzadora. També es va proposar fundar escoles i monestirs i escriure llibres (més de 280 obres). Va ser el primer autor no anònim que va escriure prosa catalana.

Ramon Llull

Period: 1232 to 1316

Dante Alighieri

1265

Predecessor de l'humanisme a Itàlia, va ser el renovador de la lírica trobadoresca, el fundador de l'escola poètica del Dolce Stil Novo, que tant influïa en autors com Petrarca, Ausiàs March. Dante és autor de la Divina Comèdia, extens poema en italià en què narra un recorregut per l'infern, el purgatori i el paradís a la recerca de Beatriu, l'enamorada del poeta. Morta uns quants anys abans, el model clàssic que Dante imita i adapta en la seva obra és Virgili.

Dante Alighieri

Period: 1265 to 1320

La Crònica de Bernat Desclot

1283

No se sap pràcticament res de Bernat Desclot, a banda que aquest no era el seu nom i que potser sota el seu pseudònim s'hi amagava un tal Bernat Escrivà. És clar, però que es devia ser algú proper al rei, ja que es dedica especialment al rei Pere II, el Gran.

TRETS RELLEVANTS (segle d'or)

1300

Des del punt de vista social

• Crisi de valors: època de transició entre les formes de vida i de pensaments medievals.
• Antropocentrisme: l'ésser humà esdevé el centre dels valors dels nous temps.

Des del punt de vista cultural

• Humanisme: emergència d'un nou sistema de valors i referents culturals.
• Contactes literaris intensos de la corona catalanoaragonesa
• Creixement de la impremta.
• Producció extraordinària d'obres catalanes.

HUMANISME

Period: 1300 to 1500

Moviment que mira cap a l'antiguitat per redescobrir-ne els valors estilístics i ètics i que denota un canvi de sensibilitat, una nova visió de la humanitat i de la seva situació en el món. És un trànsit entre l'edat mitjana i el Renaixement.

L'esplendor (segle d'or)

Period: 1300 to 1500

Època en què s'escriuen més textos en català i les millors obres literàries en llengua catalana.

Francesco Petrarca

1304

Humanista italià, autor del conjunt de sonets Canzoniere, l'obra més coneguda i influent del poeta en la qual renova la poesia italiana seguint el model d'Horaci. Petrarca va ser un referent per a la poesia d'Ausiàs Marc i també per a la prosa de Bernat Metge.

Francesco Petrarca

Period: 1304 to 1373

La Crònica de Ramon Muntaner

1325

Parla des del naixement de Jaume I fins a la coronació del Alfons III al Benigne. Narra batalles per la Mediterrània entre els almogàvers.

Lo Somni (Bernat Metge)

1340

Lo somni és la gran obra de l'humanisme català i una de les obres mestres indiscutibles de la literatura catalana medieval. Escrit en primera persona, narra una nit de l'estada del protagonista, el mateix Bernat Metge, a la presó durant el qual se li apareix Joan I, que havia mort recentment acompanyat de dues divinitats del món clàssic, Orfeu i Tirèsies, divinitats respectives de la música i les arts endevinatòries, dues grans aficions del rei difunt.

Bernat Metge

Period: 1340 to 1413

Bernat Metge era funcionari de la Cancelleria Reial amb el càrrec de secretari reial de Joan I. Va gaudir de diners i privilegis fins que el rei va aparèixer mort al bosc de Foixà. La reina regent, Maria de Luna, va fer empresonar els exconsellers entre els quals probablement hi havia el mateix Metge. En cas que hagués estat a la presó, Metge hauria escrit la seva obra poc després de sortir-ne per guanyar-se el favor del nou rei, Martí l'Humà, cosa que va aconseguir.

Pesta Negra

1347

La pesta negra devasta la població rural i urbana d'Europa.

La Crònica de Pere III el Ceremoniós

1349

Feta a imitació del seu rebesavi, el rei Jaume s'estructura en sis llibres que abracen des del regnat del fons el Benigne, el seu pare fins al seu propi regnat. El rei se centra en les intrigues de la cort.

Antisemitisme

1391

Gran matança de jueus al call de Barcelona.

Ausiàs March

1397

Ausiàs va néixer a Gandia el 1397. De jove, va intervenir en les incursions italianes d’Alfons el Magnànim i contra els pirates dels mars de, fins que el mateix Alfons III el Magnànim el nomenà falconer major. March és el primer poeta del segle XV que, fins a un cert punt, trenca amb la tradició trobadoresca en les seves obres (un poema seu comença justament amb el vers ‘Lleixant a part l’estil dels trobadors’), tot creant un estil propi, únic en alguns aspectes en la tradició europea.”

Ausiàs March

Period: 1397 to 1458

Compromís de Casp.

1412

Després de la mort sense descendència de Martí l'Humà, surt elegit el candidat castellà Ferran de Trastàmara com el rei de la corona d'Aragó territori que inicia així la vinculació dinàstica amb castellà.

Tirant lo Blanc (Joanot Martorell)

1413

Tirant lo Blanc és la novel·la catalana més important de tots els temps i la més coneguda arreu del món pels especialistes. Ja és cèlebre l’elogi que se’n fa a l’escena del Quixot en què el capellà i el barber cremen els llibres que han provocat la bogeria de Don Alonso Quijano i, en canvi, «indulten» el Tirant per la seva versemblança. A més, els millors comentaristes mundials de la literatura medieval l’han citat i estudiat.

Joanot Martorell

Period: 1413 to 1468

Joanot Martorell 1413/1415 va ser, com el protagonista de Tirant lo Blanc, un cavaller. Per això coneixia perfectament el món que retratava. Provenia d'una família de gran prestigi social i econòmic, però que es va anar arruïnant. Això el va portar a viatjar per molts llocs en intents successius de millorar la situació. Joanot no va arribar publicada la seva novel·la Tirant lo Blanc, que va ser editada el 1490 per Martí Joan de Galba, amic seu i considerat durant molt temps coautor de l'obra.

Joan Roís de Corella

1433

Situem Joan Roís de Corella a llinda del renaixement va millorar el vers i la prosa una de les obres que destaca la tragèdia de Caldesa una novel·la. La seva figura es va veure eclipsada per la d'Ausiàs March.

Roís de Corella

Period: 1433 to 1497

Curial e Güelfa

1442

És una novel·la artística i erudita d'autor anònim l'argument és més aviat sembla saber l'autor d'aquesta obra sembla evident que era culta i bon coneixedor de les literatures francesa italiana castellana i llatina.

Caiguda de Constantinoble

1453

Reis Catòlics (Unió dinàstica del regne de castellà i la corona catalanoaragonesa.)

1474

TRETS RELLEVANTS DE L'EDAT MODERNA

1492

• Castellanització de l'aristocràcia
• Pèrdua del poder de la burgesia catalana
• Utilització del castellà en la literatura culta
• Entrada de castellanismes en la literatura culta.

Descobriment d'Amèrica.

1492

S'obre una ruta comercial a l'atlàntic d'una gran importància de la qual són excloses els territoris de l'antiga corona catalanoaragonesa. També hi ha la conquesta de granada, la capitulació del soldà Boabdil i el decret d'expulsió dels jueus signat pels reis catòlics.

EDAT MODERNA

Period: 1492 to 1789

Es produeix una davallada general d'emprar el que fa a la quantitat com a la qualitat en la literatura que podríem anomenar culte això ens denomina decadència.

RENAIXEMENT

Period: 1500 to 1600

• El Renaixement sorgeix a Itàlia al segle XV i es perllonga tot al llarg del segle XVI. Per contrast amb l’edat mitjana implica:
• Una major presència de la cultura clàssica grega i llatina, que és reivindicada i estudiada.
• Una concepció més antropocèntrica del món, és a dir, més centrada en l’ésser humà.
• La consolidació i la dignificació de les llengües romàniques cultes de l’època, però no el català per raons sociopolítiques que afecten en aquesta època la seva gramàtica.

Literatura popular catalana

Period: 1500 to 1700

Enfront del declivi de la literatura culta als segles XVI, XVII i XVIII la literatura popular catalana va guanyar importància. Això és lògic si es té en compte que el poble mai va deixar de parlar la seva llengua. TROBEM:

• Poesia popular: nadales, corrandes, goigs i romanços.
• Prosa popular: rondalles i llegendes.
• Teatre popular: sainet (profà), Nadal i Pasqua entorn de celebracions litúrgiques (religiós).

Pere Serafí

1534

Pere Serafí va ser un poeta culte de prestigi (se li donà el nom de Príncep dels Poetes). Va ser fill d'un pintor grec i va residir a Barcelona. Va desenvolupar les seves obres a partir de mitjan del segle XVI i va escriure en català i en castellà. La seva obra reflecteix valors de tradició medieval, però recupera alguns dels valors de la poesia del Renaixement (entre 1545 i 1567). La seva poesia té influències clàssiques, d'autors llatins i d'italians.

Pere Serafí

Period: 1534 to 1567

Francesc Vicent Garcia

1579

El poeta Francesc Vicent Garcia (Tortosa, 1579/1582 - Vallfogona de Riucorb, 1623) és el més cèlebre dels autors d’aquests tres segles. Conegut com el rector de Vallfogona, conrea poesia, prosa i teatre seguint els models imposats pels autors castellans del moment.

Francesc Vicent Garcia

Period: 1579 to 1623

BARROC

Period: 1600 to 1700

Característiques del Barroc El Barroc, al segle XVII, va ser, en molts aspectes, un moviment contrari al Renaixement.

• Consciència de la mort, de la brevetat de la vida, una actitud essencialment pessimista i desenganyada.
• Les tensions i contradiccions de la condició humana i l'emfatització d'elements contraris.
• En literatura, el gust per l'artifici formal i conceptual, el recaragolament expressiu, contrasts, i exageració, ús abundant de recursos.

Francesc Fontanella

1621

La vida de Francesc Fontanella (Barcelona, 1622-1701) es divideix en dues etapes: en la primera, a Barcelona, va participar en festes cortesanes, visqué immers en el clima patriòtic i secessionista i va escriure poesies amoroses amb diferents pseudònims. En la segona etapa, l’autor acompanya el seu germà, exiliat a Perpinyà. Després de la mort de la seva segona dona, ingressà en l’ordre dominicà i es va dedicar a escriure poesia religiosa. La seva obra més coneguda és teatral: Lo desengany.

Francesc Fontanella

Period: 1622 to 1701

Guerra dels Segadors

Period: 1640 to 1652

Revolta popular contra els terços de l'exèrcit reial a partir de la mort violenta d'un segador i del virrei de Catalunya.

Tractat dels Pirineus

1659

Tractat pel qual el comtat de Rosselló el Conflent Vallespir i una part de la Cerdanya són cedits per rei Felip IV de castellà a lluís XIV de França.

Guerra de successió

Period: 1700 to 1714

S'acaba amb l'arribada dels Borbons arriben a la corona espanyola.

IL·LUSTRACIÓ O NEOCLASSICISME

Period: 1700 to 1789

Característiques de la Il·lustració Després del pessimisme barroc, la Il·lustració (segle XVIII) pretén recuperar els ideals del Renaixement; és a dir, la confiança en el progrés, la raó, que permeten assolir la felicitat. • Una voluntat didàctica i ideològica de les seves obres filosòfiques, polítiques, científiques, literàries o enciclopèdiques.
• Un retorn a les normes dels antics grecs i el Neoclassicisme com a manifestació artística méscaracterística.

Decret de Nova Planta de Mallorca i les Pitiüses

1715

Decret de la Nova Planta del Principat de Catalunya.

1716

Promulgat com els anteriors per felip cinquè durant el regnat d'aquest monarca desapareix la cancelleria reial referent culta i supradialectal de la llengua catalana.

Joan Ramis i Ramis

1746

Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819) és exponent de la Il·lustració menorquina. La seva producció és majoritàriament en castellà i el gènere que conreà amb més èxit és el teatre, del qual destaca l’obra Lucrècia. També va conrear la poesia en menorquí i en castellà. Dins de les rondalles de la il·lustració té un gran interès per la ciència i redacta una Enciclopèdia, on tracta de temes d’agricultura i zoologia.

Joan Ramis i Ramis

Period: 1746 to 1818

Romanticisme català.

1789

• Prosa en català: Antoni de Bofarull i Martí Genís Aguilar.
• Poesia: Jacint Verdaguer, Víctor Balaguer, Frederic Soler i Àngel Guimerà (poeta teatral)

Romanticisme europeu

1789

Autors importants del romanticisme:

• L'anglès Walter Scott
• Vessant més liberals: Percy B. Shelley i Lord Byron.
• Escriptores destacades: Jane Austen, Emily Brontë i Mary Shelley.
• Alemanys: Goethe, Novalis i Friedrich Hölderlin.
• El nord-americà Edgar Allan Poe.

EDAT CONTEMPORÀNIA

Period: 1789 to 2024

En aquesta etapa, dins la literatura catalana hi trobem el Romanticisme, el Realisme i la Renaixença.

ROMANTICISME

Period: 1789 to 1850

Moviment d’arrel nacionalista, nascut a Anglaterra i a Alemanya que arribà a tot Europa. Recupera les tradicions populars com a representatives de l’“ànima del poble”. CARACTERÍSTIQUES

• Rebuig dels cànons clàssics
• Defensa de la llibertat de l’artista
• Predomini del sentiment sobre la raó
• Sentiment nacionalista o patriòtic
• Interès per l’irracionalisme
• Relació de l’ésser humà amb la natura
• Èmfasi en els temes absoluts
• Estil grandiloqüent
• Transgressió, formal i conceptual

Invasió de la Península per part de les tropes napoleòniques.

1808

Constitució espanyola.

1812

La Constitució espanyola va ser elaborada a les Corts de Cadis, de caire liberal.

Manuel Milà i Fontanals

1818

Filòleg, catedràtic de literatura, historiador de la literatura medieval i escriptor. Publicà diversos treballs sobre la cançó tradicional catalana, literatura trobadoresca i l'epopeia castellana. Presidí els Jocs Florals, l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts.

Joaquim Rubió i Ors

1818

Escriptor i impulsor de la Renaixença concretà els objectius del moviment en el pròleg del recull de poesies publicat amb el títol de Lo Gaiter del Llobregat, també pseudònim de l'autor i aconseguí restablir els Jocs Florals (Barcelona, 1859), pels quals establí el lema "Pàtria, fe i amor".

Joaquim Rubió i Ors

Period: 1818 to 1899

Manuel Milà i Fontanals

Period: 1818 to 1884

Mort de Ferran VII

1833

Va ser l'últim monarca absolutista.

Autors de la Renaixença

1833

Marià Aguiló, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller

Publicació de l’oda a la pàtria, de Bonaventura Carles Aribau.

1833

Va significar l'inici de la Renaixença.

RENAIXENÇA

Period: 1833 to 1892

Moviment de recuperació política i cultural que, al llarg del segle XIX, es va proposar, en primer lloc, dignificar la llengua catalana i, en segon lloc, restablir als territoris de parla catalana una literatura nacional al mateix nivell que la de qualsevol país europeu. A grans trets:

• Recuperar la llengua
• Recuperar la literatura

Àngel Guimerà

May 6, 1845

Representa el gènere teatral i qui millor ho fa del Romanticisme ja en decadència a Europa. Va ser acusat de practicar l'exorcisme. OBRES DESTACADES
+ Mar i cel (1888)
+ Maria Rosa (1894)
+ Terra Baixa (1896)

Àngel Guimerà.

Period: May 6, 1845 to Jul 18, 1924

Jacint Verdaguer.

May 17, 1845

Poeta romàntic més rellevant de la renaixença i dels Jocs Florals, també va ser present durant el romanticisme. OBRES DESTACADES
+ L'Atlàntida (1877)
+ Canigó (1885)

Jacint Verdaguer.

Period: May 17, 1845 to Jun 10, 1902

Narcís Oller

Period: Aug 10, 1846 to Jul 26, 1930

Realisme europeu

1850

Autors destacats:

• Honoré de Balzac, Gustave Flaubert, Stendhal, Charles Dickens, Lev Tolstoi, Fiódor Dostoievski i Émile Zola que es va centrar més en el naturalisme.

Realisme català.

1850

Representat per autors com Narcís Oller, qui va adaptar el realisme al context català, arribant a la seva màxima esplendor en llengua catalana. També trobem altres autors com Dolors Monserdà i Marià Vayreda entre altres.

REALISME

Period: 1850 to 1900

Corrent dominant a tot Europa a la segona meitat del segle XIX. Nascut a França, es va centrar en la novel·la amb l'objectiu de reflectir la societat. CARACTERÍSTIQUES

• Capacitat d'observació
• Predominança de la raó
• Rebuig de la idealització romàntica
• Realitat contemporània de l'autor
• Escenes i personatges de la vida quotidiana
• Èmfasi en els temes socials
• Crítica i denúncia a la problemàtica social
• Estil versemblant.

Restauració dels Jocs Florals.

1859

Els intel·lectuals de la renaixença enllaçaren amb el passat medieval i van crear una plataforma per a la creació literària en català que de seguida va obtenir un gran èxit i va significar un primer estímul per a l'opció lingüística d'un bon nombre d'escriptors. Els jocs florals eren també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és a dir, de l'art de la poesia; per això el guanyador dels tres premis- la Flor natural l'Englantina i la Viola- era investit mestre en gai saber.

Joan Maragall

Oct 10, 1860

Fill d’un industrial tèxtil, no va voler continuar el negoci familiar i aconseguí convèncer el seu pare que el deixés estudiar la carrera de dret. Va exercir com a advocat durant un temps fins que es posà a treballar com a periodista. Maragall és autor d’alguns poemes clàssics, com “La vaca cega”, “Cant espiritual”, “Oda a Espanya”. La seva obra poètica està constituïda per cinc llibres: Poesies, Visions i cants, Disperses, Enllà i Seqüències.

Joan Maragall

Period: Oct 10, 1860 to Dec 20, 1911

Santiago Rusiñol

Feb 25, 1861

Dramaturg, poeta, novel·lista i pintor, va ser un dels representants de la bohèmia daurada. Va organitzar les Festes Modernistes de Sitges i va escriure obres com: "L’alegria que passa", "Els Jocs Florals de Composta" i "L’auca del senyor Esteve".

Santiago Rusiñol

Period: Feb 25, 1861 to Jun 13, 1931

Revolució de Setembre, que acaba amb el destronament d’Isabel II.

1868

Victor Català (Caterina Albert i Paradís)

Sep 11, 1869

Pseudònim de Caterina Albert, 1869-1966): considerada una de les grans novel·listes del Modernisme català, amb obres com: "La infanticida", "Solitud" i "Drames rurals".

Victor Català (Caterina Albert i Paradís)

Period: Oct 11, 1869 to Jan 27, 1930

Proclamació de la Primera República Espanyola.

1873

Inici de l’etapa coneguda com la Restauració

1874

Inici de l’etapa coneguda com la Restauració, que significa el retorn al Govern espanyol de la dinastia borbònica.

MODERNISME

Period: 1880 to 1902

A finals del segle XIX principis del segle XX, el corrent modernista va predominar a tota Europa. A França es deia art nouveau i a Anglaterra Modern Style. Característiques principals del Modernisme:
1. Simbolisme: moviment sorgit a França contra el Realisme, enfocat en l’espiritualitat, la imaginació i la revolta individual.
2. Decadentisme: es caracteritza per una visió pessimista i decadent de la societat, interpretant la bellesa a través de l’art i el rebuig de la realitat.

Revista L'Avenç

1881

Es comença a utilitzar el terme modernista, posant èmfasi en la seva càrrega renovadora.

Narcís Oller

Aug 10, 1882

A la llengua catalana Narcís Oller va ser el màxim exponent de novel·la realista. OBRES DESTACADES
+ La papallona (1882)
+ L'Escanyapobres (1884)
+ La febre d'or (en tres volums, del 1890-1892)
+ La bogeria (1898)
+ Pilar prim (1906)

Modernisme català

1885

El Modernisme català va tenir connexions amb altres moviments europeus, com el simbolisme i el decadentisme. El Modernisme català es va vincular a la figura del bohemi, un personatge sovint antiburgès que vivia al marge de la societat, amb un estil de vida extravagant i idealista. En l’àmbit de les arts plàstiques, l’arquitectura va ser un dels aspectes més destacats del Modernisme català, amb figures com Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner.

Exposició Universal de Barcelona

1888

La ciutat catalana es projecta com a ciutat burgesa i industrial.

Exposició Universal de París

1889

Motiu pel qual es contrueix la torre Eiffel.

Creació de les Bases de Manresa.

1892

Elaboració, per part de la Unió Catalanista, de les anomenades Bases de Manresa, on es demana, entre altres coses, una organització política autònoma per a Catalunya amb el català com a única llengua oficial.

L'Escola Mallorquina

1900

El concepte d’Escola Mallorquina, va acabar sent aplicat pels noucentistes a un grup de poetes, òbviament mallorquins, de principis de segle XX, amb un model de llenguatge sobri i refinat. El grup va tenir com a líder a Miquel Costa i Llobera, entre els seus membres s’hi van comptar Gabriel Alomar, Miquel dels Sants Oliver i Maria Antònia Salvà. La seva tendència clàssica, l’assumpció de la tradició cristiana, així com una inclinació conservadora.

L'Escola Mallorquina

Period: 1900 to 1950

EXPRESSIONISME

Period: 1905 to 1933

Nasqué a l’Alemanya de començaments de segle, reflectia l’angoixa del moment a través de l’exageració -colors estridents, perspectives impossibles, expressions torturades- i era donat a la sàtira política. Els nazis el consideraren un art degenerat.

Creació de Solidaritat Catalana

1906

Unió de partits catalanistes. Celebració del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Inici del Noucentisme.

NOUCENTISME

Period: 1906 to 1923

El Noucentisme va ser, des d’un punt de vista estètic, un moviment cultural i una reacció clàssica i ordenada enfront del desordre modernista. Va ser dirigit des del poder polític (Mancomunitat) i es va fixar com a objectiu crear una consciència nacional catalana. Comença a principis del segle xx i abasta fins a la dictadura de Primo de Rivera (1923). Dues fonts d’inspiració van ser el Renaixement (segles XV i XVI) i la Il·lustració (segles XVIII).
L’autor més important és Josep Carner.

CUBISME

Period: 1907 to 1914

Va néixer a França cap al 1907. En les arts plàstiques el representen els pintors Pablo Picasso, Georges Braque i Juan Gris, que van abolir la perspectiva i introduir el collage. En poesia, Guillaume Apollinaire va compondre poemes a partir de les converses que sentia al carrer i creà els anomenats cal·ligrames, poemes el text dels quals forma un dibuix que en visualitza el contingut.

Setmana Tràgica

1909

Vaga, manifestacions i accions violentes per evitar la lleva que havia d'anar a lluitar a la guerra del Marroc.

FUTURISME

Period: 1909 to 1940

Fou creat a Itàlia cap al 1909 per Filippo Tommaso Marinetti. Elogiava les màquines, el moviment, l’esport i la vida moderna en general. Va acabar derivant cap a la defensa del feixisme. En poesia va introduir les paraules en llibertat: ús de diferents cossos de lletra, absència de majúscules o de minúscules, i tipografia variada.

Primera Guerra Mundial

Period: 1914 to 1918

Com a conseqüència, dissolució dels imperis alemany, austrohongarès, otomà i rus.

Creació de la Mancomunitat de Catalunya.

Apr 6, 1914

Resultat de la fusió de les quatre diputacions catalanes.

DADAISME

Period: 1916 to 1923

Nasqué a Zúric cap al 1916, el seu creador fou Tristan Tzara. És el més radical dels moviments avantguardistes, ja que basava la seva provocació constant en la falta de lògica i el gust per l’absurd. Va abolir totes les convencions, fins i tot aquelles que defensaven la destrucció de l’art i la cultura.

Revolució Russa

1917

Això comportarà la transformació de la Rússia tsarista en l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques).

Les avantguardes catalanes

1918

L’avantguarda catalana es va manifestar més en les arts plàstiques que no pas en la literatura. En què s’atacava la cultura catalana més tradicional, els cal·ligrames de Joan Salvat-Papasseit, Josep Vicenç Foix, Josep Maria Junoy i Joaquim Folguera. En general, però, l’avantguarda va ser, per als escriptors catalans, una experiència més, diluïda en el context del noucentisme o el postsimbolisme.

Les avantguardes

Period: 1918 to 1939

Les característiques de les avantguardes són les següents:
+ Exaltació del progrés
+ Aprofitament d’elements innovadors de la societat contemporània.
+ Rebuig de la tradició artística anterior.
+ Apologia de la provocació, l’escàndol, l’audàcia, la lluita, la violència i la guerra.
+ Exploració del món oníric i el subconscient.
+ Reivindicació de la llibertat, l’aventura i el risc.
+ Admiració per la novetat, la joventut, l’originalitat i la falta de lògica.

PROSA

1920

La prosa dels anys vint pateix una crisi del gènere novel·lístic=poca novel·la. Als anys trenta, però, el que es produeix és un ressorgiment del gènere que n’impulsen la represa de la novel·la. El corrent predominant era la novel·la psicològica. També apareixen:

• Reaparició del Modernisme→Joan Puig i Ferreter
• Novel·la avantguardista→Francesc Trabal
• Prosa periodística→ Josep Pla
• Altres moviments de moda → Josep Maria de Sagarra.

TEATRE

1920

Als anys vint predomina l'alta comèdia o comèdia burgesa→ Carles Soldevila Als anys trenta predomina la crítica als fonaments ideològics de la societat burgesa→ Joan Oliver

POESIA

1920

Corrent literari predominant sorgeix del llegat noucentista, que pren forma en la poètica postsimbolista, encapçalada per autors com Carles Riba.

Poesia, prosa i teatre dels anys vint i trenta

Period: 1920 to 1930

Hi va haver període fins a l’inici de la Guerra Civil espanyola que no està clar cap denominació que li escau i és, en canvi, d’una riquesa considerable. En les obres dels anys vint i trenta continuen vigents els models dels moviments literaris que van aparèixer a principis de segle, amb aportacions renovadores.

Benito Mussolini constitueix el govern feixista italià.

1922

Cop d'estat de Miguel Primo de Rivera

1923

SURREALISME

Period: 1924 to 1945

Sorgí a París cap al 1924, i el seu principal ideòleg va ser André Breton. Propugnava l’alliberament del subconscient o l’exploració del món dels somnis -per això tenia punts de contacte amb Sigmund Freud i la psicoanàlisi-. Alguns dels pintors més coneguts del moviment són els catalans Joan Miró i Salvador Dalí.

Important caiguda de la borsa nord-americana

1929

Proclamació de la segona República espanyola

1931

Francesc Macià proclama la República catalana, el govern espanyol s’hi oposa i neix la Generalitat de Catalunya.

Aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

1932

AUTORS RELLEVANTS POSTGUERRA

1932

Els més coneguts són:
+ Mercè Rodoreda
+ Carles Riba
+ Salvador Espriu
+ Josep Pla
+ Pere Calders
+Joan Sales ...

POSTGUERRA

Period: 1932 to 1962

El 1939 els camins que es veu obligada a seguir la literatura en català és o l'exili, o bé la clandestinitat. El 1946, després de la Segona Guerra Mundial, el règim franquista s'obre a l'exterior. Comença a publicar-se algunes obres religioses i autors concrets en català. A partir dels anys seixanta aquesta recuperació cultural pren foça gràcies a una certa obertura del règim.

Adolf Hitler guanya les eleccions a Alemanya

1933

Lluís Companys proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

1934

L’Estatut és suspès i el president de la Generalitat, empresonat.

Alçament del general Franco

1936

Victòria del Front d'Esquerres en les eleccions.

1936

Guerra civil espanyola

Period: 1936 to 1939

Segona Guerra Mundial

Period: 1939 to 1945

Els Estats Units i l’URSS emergeixen en superpotències. Inici de la guerra freda.

Exili massiu de catalans.

Period: 1939 to 1940

Entre 80.000 i 100.000 catalans van exiliar-se, molts d'ells intel·lectuals i escriptors. Van anar cap a França, Xile, Mèxic...

Tendències literàries i gèneres

1940

Narrativa:
Psicològica→Mercè Rodoreda
Testimonial→ Joaquim Amat-Piniella
Realisme històric o social→ Baltasar Porcel Experimentació avantguardista i realisme màgic→Pere Calders i Joan Perucho.
De gènere → Manuel de Pedrolo
Poesia:
Postsimbolista → intel·lectual, culturista (Joan Vinyoli)
Realisme històric→ problemàtica social, directa, llenguatge col·loquial.
Teatre: Fins al 1946 no es fa reprendre, trobem autors que les seves obres fins molts anys més tard no són representades.

LITERATURA DELS ANYS QUARANTA ALS SETANTA

Period: 1940 to 1970

Anys quaranta:

• Prohibició de la llengua catalana: el català desapareix de l'ús públic i oficial.
• Repressió i censura: Censura de poesia i autors ja morts, en normativa prefabriana.

Anys cinquanta i seixanta:

• Revifada editorial: les editorials tornen a publicar.
• Creació d'un nou públic, infantil i juvenil.
• Aparició del fenomen de la Nova cançó

Bloqueig a l'Espanya de Franco.

1946

Les potències aliades decreten el bloqueig a l'Espanya de Franco.

Acords bilaterals d'Espanya amb els Estats Units

1953

Espanya deixa d'estar bloquejada.

AUTORS RELLEVANTS ACTUALS

1970

Narrativa: Jaume Cabré, Quim Monzó, Sergi Pàmies... Poesia: Carles Hac Mor, Enric Casasses, Maria-Mercè Marçal... Teatre: Josep Maria Benet i Jornet, Sergi Belbel, Jordi Galceran...

LITERATURA DELS ANYS SETANTA ALS NOSTRES DIES

Period: 1970 to 2024

• Revolució tecnològica global.
• Normalització de la llengua i la literatura catalanes
• Consolidació del món editorial
• Presència de diverses generacions que han estudiat el català com a llengua cooficial.
• Grans diversitat de models literaris
• Influència constant de la cultura internacional.

No hi trobem corrents determinats, hi ha molta diversitat i conviuen molts estils. La quantitat d'informació a la qual tenim accés, ha multiplicat les possibilitats de triar als lectors i escriptors.

Mort del general Franco .

1975

Mort del general Franco i inici de la transició democràtica espanyola.