-
476
TRETS RELLEVANTS DE L'EDAT MEDIEVAL
Punt de vista social- Piràmide social molt estricta.
- Implantació del feudalisme.
- Valor a la fidelitat i l'honor, molt vinculat amb la cavalleria.
- Ascensió de la burgesia.
- Naixement de les llengües vulgars.
- Teocentrisme, predomini de la religiositat.
- Introducció de l'alta cultura.
- Pervivència d'una cultura popular.
-
476
Caiguda de l'Imperi romà d'Occident
-
Period: 476 to 1492
EDAT MEDIEVAL
Extens període que comprèn des del segle V, amb la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident, fins al segle XV en què s'inicia el Renaixement. -
Period: 712 to 725
Invasió i ocupació sarraïna a la península Ibèrica. (Al-Àndalus)
-
Period: 759 to 801
Conquesta franca
El territori guanyat el sarraïns al nord de la península des de pamplona fins a barcelona s'anomenen Marca Hispànica a partir del segle IX i la denominació es límita als comtats catalans. -
Period: 900 to 1000
Inicis del feudalisme
-
1000
ELS PRIMERS TEXTOS
- El Llibre dels jutges
- Les Homilies d'Organyà
- Els Usatges de Barcelona
- El Forum Iudicum
-
1000
Aparició del català.
El català és una llengua romànica que va començar a desenvolupar-se a partir del llatí vulgar, amb influències d'altres llengües i cultures al llarg de la història (àrab, germànic, etc.). La seva aparició es remunta al voltant del segle IX, tot i que concretament no és ho sabem perquè va anar sorgint a poc a poc. -
1000
Els gèneres trobadorescos.
L’amor cortés s’expressa habitualment en el gènere anomenat cançó, però la poesia dels trobadors també abasta altres temàtiques, • Sirventès. Podia ser d’atac personal o bé de defensa o atac d’un país o d’una política determinats. • Plany. Lament per la mort d’un personatge. • Debat poètic. Discussió entre dos trobadors. • Pastorel·la. Diàleg amorós entre el trobador i una pastora. • Alba. Narració de la separació de dos amants a l’alba, després que hagin passat la nit plegats. -
Period: 1000 to 1200
Poesia trobadoresca.
Nascuda al sud de França a finals del segle XII i que fins al segle. Era una poesia lírica, és a dir, cantada acompanyada de música. Es cantava en el Provençal dialecte de l'Occità. El trobador era un poeta de la cort que componia i cantava aquesta poesia culta en provençal per al públic refinat Les dones eren anomenades trobairitz. L'amor cortès era un dels tòpics que utilitzaven els trobadors. Idealitzava a la dona normalment casada i a vegades no era un amor correspost. -
1100
Creació de la corona d'Aragó.
Estava formada pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona. -
Period: 1100 to 1400
La novel·la de cavalleries i novel·la cavalleresca
La novel·la de cavalleria s'ha acabat convertint en el gènere per excel·lència de l'edat mitjana. Cal tenir en compte que els diferents ordes de cavalleria. Vinculada a conceptes com l'honor, el valor, la justícia o la generositat, la cavalleria va tenir el seu gran mite literari en les anomenades novel·les artúriques. A les novel·les de cavalleries són tradicionals i predominen la fantasia en canvi a les novel·les cavalleresques dona una sensació de verisme. -
1130
Trobadors catalans
- PRIMERS TROBADORS:
Guillem de Berguedà
Guillem de Cabestany
Cerverí de Girona - MÉS ENDAVANT TROBEM:
Ausiàs March
Andreu Febrer
Gilabert de Pròixita
Jordi de Sant Jordi
- PRIMERS TROBADORS:
-
1207
El Llibre dels feits, de Jaume I.
És una autobiografia del rei que comprèn des del seu engendrament l'any 1207, amb alguns antecedents, fins a la mort del monarca esdevinguda l'any 1273. Es caracteritza per:- Intenció didàctica i justificativa
- Llenguatge viu amb trets d'oralitat
- Provincialisme, és a dir, la creença que les pròpies victòries es deuen al designi diví
- Ús del plural majestàtic
-
1232
Ramon Llull
Ramon Llull, fill d'una família noble, va néixer a Mallorca el 1232 i va morir el 1316. Va fer vida a la cort fins als trenta-un anys, quan se li va aparèixer cinc vegades la figura de Jesucrist crucificat. A partir d'aquesta conversació va viatjar per la Mediterrània i va aprendre l'àrab per dur a terme la seva tasca evangelitzadora. També es va proposar fundar escoles i monestirs i escriure llibres (més de 280 obres). Va se el primer autor no anònim que va escriure prosa catalana. -
Period: 1232 to 1316
Ramon Llull
-
1265
Dante Alighieri
Predecessor de l'humanisme a Itàlia, va ser el renovador de la lírica trobadoresca, el fundador de l'escola poètica del Dolce Stil Novo, que tant influïa en autors com Petrarca, Ausiàs March. Dante és autor de la Divina Comèdia, extens poema en italià en què narra un recorregut per l'infern, el purgatori i el paradís a la recerca de Beatriu, l'enamorada del poeta. Morta uns quants anys abans, el model clàssic que Dante imita i adapta en la seva obra és Virgili. -
Period: 1265 to 1320
Dante Alighieri
-
1283
La Crònica de Bernat Desclot
No se sap pràcticament res de Bernat Desclot, a banda que aquest no era el seu nom i que potser sota el seu pseudònim s'hi amagava un tal Bernat Escrivà. És clar, però que es devia ser algú proper al rei, ja que es dedica especialment al rei Pere II, el Gran. -
Period: 1300 to 1500
L'esplendor (segle d'or)
Època on s'escriuen més textos en català i les millors obres literàries en llengua catalana. -
Period: 1300 to 1500
HUMANISME
Moviment que mira cap a l'antiguitat per redescobrir-ne els valors estilístics i ètics i que denota un canvi de sensibilitat, una nova visió de la humanitat i de la seva situació en el món. És un trànsit entre l'edat mitjana i el Renaixement. -
1304
Francesco Petrarca
Humanista italià, autor del conjunt de sonets Canzoniere, l'obra més coneguda i influent del poeta en la qual renova la poesia italiana seguint el model d'Horaci. Petrarca va ser un referent per a la poesia d'Ausiàs Marc i també per a la prosa de Bernat Metge. -
Period: 1304 to 1373
Francesco Petrarca
-
1325
La Crònica de Ramon Muntaner
Parla des del naixement de Jean I fins a la coronació del fons III al Benigne. Narra batalles per la Mediterrània entre els almogàvers. -
1340
Bernat Metge i Lo Somni
Lo somni és la gran obra de l'humanisme català i una de les obres mestres indiscutibles de la literatura catalana medieval. Escrit en primera persona, narra una nit de l'estada del protagonista, el mateix Bernat Metge, a la presó durant el qual se li apareix Joan I, que havia mort recentment acompanyat de dues divinitats del món clàssic, Orfeu i Tirèsies, divinitats respectives de la música i les arts endevinatòries, dues grans aficions del rei difunt. -
Period: 1340 to 1413
Bernat Metge
Bernat Metge era funcionari de la Cancelleria Reial amb el càrrec de secretari reial de Joan I. Va gaudir de diners i privilegis fins que el rei va aparèixer mort al bosc de Foixà. La reina regent, Maria de Luna, va fer empresonar els exconsellers entre els quals probablement hi havia el mateix Metge. En cas que hagués estat a la presó, Metge hauria escrit la seva obra poc després de sortir-ne per guanyar-se el favor del nou rei, Martí l'Humà, cosa que va aconseguir. -
1347
Pesta Negra
La pesta negra devasta la població rural i urbana d'Europa. -
1349
La Crònica de Pere III el Ceremoniós
Feta a imitació del seu rebesavi, el rei Jaume s'estructura en sis llibres que abracen des del regnat del fons el Benigne, el seu pare fins al seu propi regnat. El rei se centra en les intrigues de la cort. -
1391
Antisemitisme
Gran matança de jueus al call de Barcelona. -
1397
Ausiàs March
Ausiàs va néixer a Gandia al 1397. De jove, va intervenir en les incursions italianes d’Alfons el Magnànim i contra els pirates dels mars de, fins que el mateix Alfons III el Magnànim el nomenà falconer major. March és el primer poeta del segle XV que, fins a un cert punt, trenca amb la tradició trobadoresca en les seves obres (un poema seu comença justament amb el vers ‘Lleixant a part l’estil dels trobadors’), tot creant un estil propi, únic en alguns aspectes en la tradició europea.” -
Period: 1397 to 1458
Ausiàs March
-
1400
TRETS RELLEVANTS (segle d'or)
Des del punt de vista social- Crisi de valors: època de transició entre les formes de vida i de pensaments medievals.
- Antropocentrisme: l'ésser humà esdevé el centre dels valors dels nous temps.
- Humanisme: emergència d'un nou sistema de valors i referents culturals.
- Contactes literaris intensos de la corona catalanoaragonesa
- Creixement de la impremta.
- Producció extraordinària d'obres catalanes.
-
1412
Compromís de Casp.
Després de la mort sense descendència de Martí l'Humà, surt elegit el candidat castellà Ferran de Trastàmara com el rei de la corona d'Aragó territori que inicia així la vinculació dinàstica amb castellà. -
1413
Joanot Martorell i Tirant lo Blanc
Tirant lo Blanc és la novel·la catalana més important de tots els temps i la més coneguda arreu del món pels especialistes. Ja és cèlebre l’elogi que se’n fa a l’escena del Quixot en què el capellà i el barber cremen els llibres que han provocat la bogeria de Don Alonso Quijano i, en canvi, «indulten» el Tirant per la seva versemblança. A més, els millors comentaristes mundials de la literatura medieval l’han citat i estudiat. -
Period: 1413 to 1468
Joanot Martorell
Joanot Martorell 1413/1415 va ser, com el protagonista de Tirant lo Blanc, un cavaller. Per això coneixia perfectament el món que retratava. Provenia d'una família de gran prestigi social i econòmic, però que es va anar arruïnant. Això el va portar a viatjar per molts llocs en intents successius de millorar la situació. Joanot no va arribar publicada la seva novel·la Tirant lo Blanc, que va ser editada el 1490 per Martí Joan de Galba, amic seu i considerat durant molt temps coautor de l'obra. -
Period: 1433 to 1497
Roís de Corella
Situem Joan Roís de Corella a llinda del renaixement va millorar el vers i la prosa una de les obres que destaca la tragèdia de Caldesa una novel·la. La seva figura es va veure eclipsada per la d'Ausiàs March. -
1442
Curial e Güelfa
És una novel·la artística i erudita d'autor anònim l'argument és més aviat sembla saber l'autor d'aquesta obra sembla evident que era culta i bon coneixedor de les literatures francesa italiana castellana i llatina. -
1453
Reis Catòlics (Unió dinàstica del regne de Castellà i la corona catalanoaragonesa.)
-
1492
Descobriment d'Amèrica.
S'obre una ruta comercial a l'atlàntic d'una gran importància de la qual són excloses els territoris de l'antiga corona catalanoaragonesa. Tambe hi ha la conquesta de granada, la capitulació del soldà Boabdil i el decret d'expulsió dels jueus signat pels reis catòlics. -
1492
TRETS RELLEVANTS DE L'EDAT MODERNA
- Castellanització de l'aristocràcia
- Pèrdua del poder de la burgesia catalana
- Utilització del castellà en la literatura culta
- Entrada de castellanismes en la literatura culta.
-
Period: 1492 to
EDAT MODERNA
Es produeix una davallada general d'emprar el que fa a la quantitat com a la qualitat en la literatura que podríem anomenar culte això ens denomina decadència. -
Period: 1492 to
Literatura popular
Característiques de la literatura popular És una literatura de tradició oral, normalment anònima. No respecte fronteres polítiques ni lingüístiques, per això presenta múltiples variants. És difícil de datar. És una literatura efímera. Destacada durant l'edat moderna perquè a Catalunya era el que es mantenia en català. -
Period: 1500 to
RENAIXEMENT
•El Renaixement sorgeix a Itàlia al segle XV i es perllonga tot al llarg del segle XVI. Per contrast amb l’edat mitjana implica:
•Una major presència de la cultura clàssica grega i llatina, que és reivindicada i estudiada.
•Una concepció més antropocèntrica del món, és a dir, més centrada en l’ésser humà.
• La consolidació i la dignificació de les llengües romàniques cultes de l’època, però no el català per raons sociopolítiques que afecten en aquesta època la seva gramàtica. -
Period: 1500 to
Literatura popular catalana
Enfront el declivi de la literatura culta als segles XVI, XVII i XVIII la literatura popular catalana va guanyar importància. Això és lògic si es té en compte que el poble mai va deixar de parlar la seva llengua. TROBEM:- Poesia popular: nadeles, corrandes, goigs i romanços.
- Prosa popular: rondalles i llegendes.
- Teatre popular: sainet (profà), Nadal i Pasqua entorn a celebracions litúriques (religiòs).
-
1534
Pere Serafí
Pere Serafí va ser un poeta culte de prestigi (se li donà el nom de Príncep dels Poetes). Va ser fill d'un pintor grec i va residir a Barcelona. Va desenvolupar les seves obres a partir de mitjans del segle XVI i va escriure en català i en castellà. La seva obra reflecteix valors de tradició medieval, però recupera alguns dels valors de la poesia del Renaixement (entre 1545 i 1567). La seva poesia té influències clàssiques, d'autors llatins i d'italians. -
Period: 1534 to 1567
Pere Serafí
-
1579
Francesc Vicent Garcia
El poeta Francesc Vicent Garcia (Tortosa, 1579/1582 - Vallfogona de Riucorb, 1623) és el més cèlebre dels autors d’aquests tres segles. Conegut com el Rector de Vallfogona, conrea poesia, prosa i teatre seguint els models imposats pels autors castellans del moment. -
Period: 1579 to
Francesc Vicent Garcia
-
Period: to
BARROC
Característiques del Barroc El Barroc, al segle XVII, va ser, en molts aspectes, un moviment contrari al Renaixement. • Consciència de la mort, de la brevetat de la vida,
una actitud essencialment pessimista i desenganyada.
• Les tensions i contradiccions de la condició humana i la emfatització d'elements contraris.
• En literatura, el gust per la artifici formal i conceptual, el recargolament expressiu, contrasts, i exageració, ús abundant de recursos. -
Francesc Fontanella
La vida de Francesc Fontanella (Barcelona, 1622-1701) es divideix en dues etapes: en la primera, a Barcelona, va participar en festes cortesanes, visqué immers en el clima patriòtic i secessionista i va escriure poesies amoroses amb diferents pseudònims. En la segona etapa, l’autor acompanya el seu germà, exiliat a Perpinyà. Després de la mort de la seva segona dona, ingressà en l’ordre dominicà i es va dedicar a escriure poesia religiosa.La seva obra més coneguda és teatral: Lo desengany -
Period: to
Francesc Fontanella
-
Period: to
Guerra dels Segadors
Revolta popular contra els terços de l'exèrcit reial a partir de la mort violenta d'un segador i del virrei de Catalunya. -
Tractat dels Pirineus
Tractat pel qual el comtat de Rosselló el Conflent Vallespir i una part de la Cerdanya són cedits per rei Felip IV de castellà a lluís XIV de França. -
Period: to
Guerra de successió
S'acaba amb l'arribada dels Borbons arriben a la corona espanyola. -
Period: to
IL·LUSTRACIÓ O NEOCLASSICISME
Característiques de la Il·lustració Després del pessimisme barroc, la Il·lustració (segle XVIII) pretén recuperar els ideals del Renaixement; és a dir, la confiança en el progrés, la raó, que permeten assolir la felicitat. • Una voluntat didàctica i ideològica de les seves obres filosòfiques, polítiques, científiques, literàries o enciclopèdiques.
• Un retorn a les normes dels antics grecs i el Neoclassicisme com a manifestació artística méscaracterística. -
Decret de Nova Planta de Mallorca i les Pitiüses
-
Decret de la Nova Planta del Principat de Catalunya.
Promulgat com els anteriors per felip cinquè durant el regnat d'aquest monarca desapareix la cancelleria reial referent culta i supradialectal de la llengua catalana. -
Joan Ramis i Ramis
Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819) és exponent de la Il·lustració menorquina. La seva producció és majoritàriament en castellà i el gènere que conreà amb més èxit és el teatre, del qual destaca l’obra Lucrècia. També va conrear la poesia en menorquí i en castellà. Dins de les rondalles de la il·lustració té un gran interès per la ciència i redacta una Enciclopèdia, on tracta de temes d’agricultura i zoologia. -
Period: to
Joan Ramis i Ramis
-
Romanticisme català.
- Prosa en català: Antoni de Bofarull i Martí Genís Aguilar.
- Poesia: Jacint Verdaguer, Víctor Balaguer, Frederic Soler i Àngel Guimerà (poeta teatral)
-
Romanticisme europeu
Autors importants del romanticisme- L'anglès Walter Scott
- Vessant més liberals: Percy B. Shelley i Lord Byron
- Escriptores destacades: Jane Austen, Emily Brontë i Mary Shelley.
- Alemanys: Goethe, Novalis i Friedrich Hölderlin.
- El nord-americà Edgar Allan Poe.
-
Period: to
EDAT CONTEMPORÀNIA
En aquesta etapa, dins la literatura catalana hi trobem el Romanticisme, el Realisme i la Renaixença, -
Period: to
ROMANTICISME
Moviment d’arrel nacionalista, nascut a Anglaterra i a Alemanya que arribà a tot europa. Recupera les tradicions populars com a representatives de l’“ànima del poble”. CARACTERÍSTIQUES- Rebuig dels canons clàssics
- Defensa de la llibertat de l’artista
- Predomini del sentiment sobre la raó
- Sentiment nacionalista o patriòtic
- Interès per l’irracionalisme
- Relació de l’ésser humà amb la natura
- Èmfasi en els temes absoluts
- Estil grandiloqüent
- Transgressió, formal i conceptual
-
Invasió de la Península per part de les tropes napoleòniques.
-
Constitució espanyola.
La Constitució espanyola va ser elaborada a les Corts de Cadis, de caire liberal. -
Manuel Milà i Fontanals
Filòleg, catedràtic de literatura, historiador de la literatura medieval i escriptor. Publicà diversos treballs sobre la cançó tradicional catalana, literatura trobadoresca i l'epopeia castellana. Presidí els Jocs Florals, l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts. -
Joaquim Rubió i Ors
Escriptor i impulsor de la Renaixeça, concretà els objectius del moviment en el pròleg del recull de poesies publicat amb el títol de Lo Gaiter del Llobregat, també pseudònim de l'autor i aconseguí restablir els Jocs Florals (Barcelona, 1859), per els quals establí el lema "Pàtria, fe i amor". -
Period: to
Joaquim Rubió i Ors
-
Period: to
Manuel Milà i Fontanals
-
Publicació de l’oda a la pàtria, de Bonaventura Carles Aribau.
Va significar l'inici de la Rebaixença. -
Mort de Ferran VII
Va ser l'últim monarca absolutista. -
Autors de la Renaixença
Marià Aguiló, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller -
Period: to
RENAIXENÇA
Moviment de recuperació política i cultural que, al llarg del segle XIX, es va proposar, en primer lloc, dignificar la llengua catalana i, en segon lloc, restablir als territoris de parla catalana una literatura nacional al mateix nivell que la de qualsevol país europeu. A grans trets:- Recuperar la llengua
- Recuperar la literatura
-
Àngel Guimerà
Representa el gènere teatral i qui millor ho fa del Romanticisme ja en decadència a Europa. Va ser acusat de practicar l'exorcisme. OBRES DESTACADES
+ Mar i cel(1888)
+ Maria Rosa(1894)
+ Terra Baixa (1896) -
Period: to
Àngel Guimerà.
-
Jacint Verdaguer.
Poeta romàntic més rellevant de la renaixença i dels Jocs Florals, també va ser present durant el romaticisme. OBRES DESTACADES
+ L'Atlàntida (1877)
+ Canigó(1885) -
Period: to
Jacint Verdaguer.
-
Period: to
Narcís Oller
-
Realisme europeu
Autors destacats:- Honoré de Balzac, Gustave Flaubert, Stendhal, Charles Dickens, Lev Tolstoi, Fiódor Dostoievski i Émile Zola que es va centrar més en el naturalisme.
-
Realisme català.
Representat per autors com Narcís Oller, qui va adaptar el realisme al context català, arribant a la seva màxima esplendor en llengua catalana. També trobem altres autors com Dolors Monserdà i Marià Vayreda entre altres. -
Period: to
REALISME
Corrent dominant a tot Europa a la segona meitat del segle XIX. Nascut a França, es va centrar en la novel·la amb l'objectiu de reflectir la societat. CARACTERÍSTIQUES- Capacitat d'observació
- Predominança de la raó
- Rebuig de la idealització romàntica
- Realitat contemporània de l'autor
- Escenes i personatges de la vida quotidiana
- Èmfasis en els temes socials
- Crítica i denúncia a la problemàtica social
- Estil versemblant.
-
Restauració dels Jocs Florals.
Els intel·lectuals de la renaixença enllaçaren amb el passat medieval i van crear una plataforma per a la creació literària en català que de seguida va obtenir un gran èxit i va significar un primer estímul per a l'opció lingüística d'un bon nombre d'escriptors. Els jocs florals eren també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és a dir, de l'art de la poesia; per això el guanyador dels tres premis- la Flor natural l'Englantina i la Viola- era investit mestre en gai saber. -
Joan Maragall
Fill d’un industrial tèxtil, no va voler continuar el negoci familiar i aconseguí convèncer el seu pare que el deixés estudiar la carrera de dret. Va exercir com a advocat durant un temps fins que es posà a treballar com a periodista. Maragall és autor d’alguns poemes clàssics, com “La vaca cega”, “Cant espiritual”, “Oda a Espanya”. La seva obra poètica està constituïda per cinc llibres: Poesies, Visions i cants, Disperses, Enllà i Seqüències." -
Period: to
Joan Maragall
-
Santiago Rusiñol
Dramaturg, poeta, novel·lista i pintor, va ser un dels representants de la bohemia daurada. Va organitzar les Festes Modernistes de Sitges i va escriure obres com: "L’alegria que passa", "Els Jocs Florals de Composta" i "L’auca del senyor Esteve". -
Period: to
Santiago Rusiñol
-
Revolució de Setembre, que acaba amb el destronament d’Isabel II.
-
Victor Català (Caterina Albert i Paradís)
Pseudònim de Caterina Albert, 1869-1966): considerada una de les grans novel·listes del Modernisme català, amb obres com: " La infanticida", "Solitud" i "Drames rurals". -
Period: to
Victor Català (Caterina Albert i Paradís)
-
Proclamació de la Primera República Espanyola.
-
Inici de l’etapa coneguda com la Restauració
Inici de l’etapa coneguda com la Restauració, que significa el retorn al Govern espanyol de la dinastia borbònica. -
Period: to
MODERNISME
A finals del segle XIX principis del segle XX, el corrent modernista va predominar a tota Europa. A França es deia Art Nouveau i a Anglaterra Modern Style. Característiques principals del Modernisme:
1. Simbolisme: moviment sorgit a França contra el Realisme, enfocat en l’espiritualitat, la imaginació i la revolta individual.
2. Decadentisme: es caracteritza per una visió pessimista i decadent de la societat, interpretant la bellesa a través de l’art i el rebuig de la realitat. -
Revista L'Avenç
Es comença a utilitzar el terme modernista, posant èmfasi en la seva càrrega renovadora. -
Narcís Oller
A la llengua catalana Narcís Oller va ser el màxim exponent de novel·la realista. OBRES DESTACADES
+ La papallona (1882)
+ L'Escanyapobres(1884)
+ La febre d'or (en tres volums, del 1890-1892)
+ La bogeria (1898)
+ Pilar prim(1906) -
Modernisme català
El Modernisme català va tenir connexions amb altres moviments europeus, com el simbolisme i el decadentisme. El Modernisme català es va vincular a la figura del bohemi, un personatge sovint antiburgès que vivia al marge de la societat, amb un estil de vida extravagant i idealista. En l’àmbit de les arts plàstiques, l’arquitectura va ser un dels aspectes més destacats del Modernisme català, amb figures com Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner. -
Exposició Universal de Barcelona
La ciutat catalana es projecta com a ciutat burgesa i industrial -
Exposició Universal de París
Motiu pel qual es contrueix la torre Eiffel. -
Creació de les Bases de Manresa.
Elaboració, per part de la Unió Catalanista, de les anomenades Bases de Manresa, on es demana, entre altres coses, una organització política autònoma per a Catalunya amb el català com a única llengua oficial. -
L'Escola Mallorquina
El concepte d’Escola Mallorquina, va acabar sent aplicat pels noucentistes a un grup de poetes, òbviament mallorquins, de principis de segle XX, amb un model de llenguatge sobri i refinat. El grup va tenir com a líder a Miquel Costa i Llobera, entre els seus membres s’hi van comptar Gabriel Alomar, Miquel dels Sants Oliver i Maria Antònia Salvà. La seva tendència clàssica, l’assumpció de la tradició cristiana, així com una inclinació conservadora. -
Period: to
L'Escola Mallorquina
-
Creació de Solidaritat Catalana
Unió de partits catalanistes. Celebració del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Inici del Noucentisme. -
Setmana Tràgica
Vaga, manifestacions i accions violentes per evitar la lleva que havia d'anar a lluitar a la guerra del Marroc.